Andreu
El Barret d'Andreu (fragment).- Per Imma Puig i Vicent
L ‘ Andreu
“El barret d'Andreu” III fragment
El passat estiu vam tindre la sort de l'arribada d'un xiquet a la nostra família, l'Andreu.
Quin goig tornar a reviure la infantesa en la nostra llar!
Un bon dia, quan començava a gatejar, vaig mostrar el gorro als pares de la criatura, amb la intenció de fer-li una foto. Què divertit! No pararem d'enviar-les als amics i familiars que, amb cares d'ignorància, preguntaven: què porta L'Andreu al cap?- una cistella?
Naturalment, l'estona de fer-li la foto es va convertir en molts mesos sense llevar-li el gorro, únicament per a dormir.
La benaurança que podia suposar per a un xiquet o xiqueta passar el dia amb el gorro no tenia límits. A algunes criatures els dediquem hores i hores per a que aprenguin a mantindre’s asseguts, o simplement a gatejar i amb el gorro al cap ens donava molta confiança.
Vam evitar trompades al cap, xixons, ploreres, i fins i tot... l'Andreu no es trobava complet sense el seu gorro, sovint el buscava com un element que el tranquil·litzava.
Fins avui, podria assegurar que es el millor regal que podem fer a un nen o una nena que ve al món.