El barret

El Barret d'Andreu (fragment).- Per Imma Puig i Vicent

El barret 
“El barret d'Andreu”   I      fragment
Ningú del meu voltant coneixia aquell objecte.
Pel meu desig en que les cosses han de perdurar a més de la lluita personal per no perdre els arrels, jo si que sabia, ben bé, la seva utilitat...el seu color daurat, discretament lluent i de consistència lleugera i crepitosa, em feia desitjar el moment en que deuria mostrar-lo.
Durant molt anys va estar guardat, embolicat amb paper de seda blanc al fons d'un xicotet arco, esperant l'arribada d'algun xiquet o xiqueta a la nostra família.
 
Per a mi era tot un tresor, tenir entre la meva xicoteta col·lecció d'indumentària infantil, un barret que no era sols ornamental, sinó que, a més a més, tenia un altra funció: la de protegir el cap dels nens, i també la de transmetre una enorme tendresa cap a la criatura que el portava al seu cap.
 
El Barret.jpgPer fi, aquest passat estiu, al juliol, va nàixer l'Andreu, el meu primer net...algo en feia pensar que després d'haver dedicat molts anys a estudiar la indumentària valenciana, era el moment de començar a treballar en la recuperació del cicle vital d'un xiquet recreant, pas a pas, cada peça de roba que composava la meva col·lecció.
D'altres elements, tant religiosos com profans, composaven un llarg inventari de complements dedicats al mon infantil, però tinc que reafirmar-me en la “xixonera”, així l'anomenem a casa nostra. Era per a mi un dels complements que amb més gust desitjava traure a la llum y encasquetar-lo al seu lloc.