El barret
El Barret d'Andreu (fragment).- Per Imma Puig i Vicent
El barret
“El barret d'Andreu” I fragment
Ningú del meu voltant coneixia aquell objecte.
Pel meu desig en que les cosses han de perdurar a més de la lluita personal per no perdre els arrels, jo si que sabia, ben bé, la seva utilitat...el seu color daurat, discretament lluent i de consistència lleugera i crepitosa, em feia desitjar el moment en que deuria mostrar-lo.
Durant molt anys va estar guardat, embolicat amb paper de seda blanc al fons d'un xicotet arco, esperant l'arribada d'algun xiquet o xiqueta a la nostra família.
Per a mi era tot un tresor, tenir entre la meva xicoteta col·lecció d'indumentària infantil, un barret que no era sols ornamental, sinó que, a més a més, tenia un altra funció: la de protegir el cap dels nens, i també la de transmetre una enorme tendresa cap a la criatura que el portava al seu cap.
Per fi, aquest passat estiu, al juliol, va nàixer l'Andreu, el meu primer net...algo en feia pensar que després d'haver dedicat molts anys a estudiar la indumentària valenciana, era el moment de començar a treballar en la recuperació del cicle vital d'un xiquet recreant, pas a pas, cada peça de roba que composava la meva col·lecció.
D'altres elements, tant religiosos com profans, composaven un llarg inventari de complements dedicats al mon infantil, però tinc que reafirmar-me en la “xixonera”, així l'anomenem a casa nostra. Era per a mi un dels complements que amb més gust desitjava traure a la llum y encasquetar-lo al seu lloc.