G d C
Roseta
El Barret d'Andreu (fragment).- Per Imma Puig i Vicent
Roseta
“El barret d'Andreu” II fragment
“El barret d'Andreu” II fragment
Passe a contar un breu relat al voltant del “gorro de cop”, el que des de feia anys jo amb cura guardava dins d'una caixeta de fusta policromada amb floretes de color rosa i una xicoteta descripció que deia : “Per a Roseta”. Dins hi havia un barret de palla totalment nou, sense estrenar. No vaig poder evitar una gran tendresa després d'observar tal objecte perfectament conservat i cuidat amb tanta delicadesa.Estàvem a un mas del Maestrat. Després de caminar sis hores, durament, per muntanyes i barrancs, amb les xiques, Balma i Aloma, a la asaria d'una burreta vam fer punta al mas d' Aflorí. No ens va resultar fàcil agafar confiança amb la família que ens va acollir, (semblaven volantiners – això ens van dir després... ). Poc a poc, amb la convivència que es crea en llocs allunyats i solitaris, vam arribar a ser grans amics.
Un dia de fred, a vora la llar, ens van contar que Roseta va morir de molt xicoteta, d'una malaltia desconeguda, podien ser les “febres maltes” que eren molt comunes per aquell temps...
Els pares eren ja grans i amb l'edat de no poder procrear més. El barret mai se va estrenar...
La curta estança va fer que forts lligams d'amistat sorgiren entre nosaltres. Els masovers finalment, adonant-se de la infantesa de la petita Aloma, van decidir fer-nos el regalet que tant he estimat al llarg del temps...
Els anys van passar... La caixeta amb el “gorra de cop” intacta, va ser motiu de comentaris en exposicions i mostres d'art popular. Junt a ella, una descripció per donar a conèixer el per què feien servir aquell barret daurat, de fibres vegetals, que amb tan bones mans algú va confeccionar. Sempre acompanyada de la descripció: “ Per a Roseta”, doncs era la meva manera de fer-li un meu xicotet homenatge a la xiqueta dels nostres amics.