::
Inici >
La reforestació i gestió al s.XXLa reforestació i gestió al s.XX
El bosc de Poblet gestionat per l’Estat
Amb el nou segle, l’any 1901 neix el “Servicio Hidrologico-Forestal” que serà l’encarregat de portar a terme la repoblació d’aquest bosc sota la direcció de l’enginyer de monts Josep Reig.
A partir de les primeres repoblacions, les més importants, de principis de segle i fins el traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya l’any 1980, la gestió del que es denomina “Monte Poblet” anirà a càrrec de l’Estat. Podem dir que va ser encertada i que va produir els resultats que avui en podem gaudir, si bé aquest darrers 25 anys en que la gestió ha estat de la Generalitat la feina feta ha estat irrellevant.
Una de les primers actuacions d'aquest nou servei a Catalunya, és la reforestació de la conca alta del Francolí, i en concret el Monte Poblet. El 2 d'abril de 1904 és aprovat per Reial Ordre un estudi del Monte Poblet realitzat per la 1ª Sección de la IV División Hidrológico-Forestal encarregada de la repoblació d’aquesta zona. En l’estudi es suspèn la pastura de 700 cabres, 1300 ovelles i 30 vaques que pasturaven en la zona i tan sols deixa l'aprofitament de llenyes al veïns dels pobles de Vimbodí, Montblanc i Rojals, pels drets percebuts des de feia molt de temps en les concòrdies amb el monestir.
Les tasques de repoblació del bosc estan dirigides per l’enginyer Josep Reig i són declarades d’utilitat pública pel Real Decret del 3 de març de 1905. Aquestes comprenen una superfície de 2.135 hectàrees que ocupa el "Monte Poblet" i consten de la repoblació de 1.600 hectàrees per mitjà de l'arrabassament del bosc baix, acompanyat per repoblació artificial de pinastre (Pinus pinaster), pi pinyer (Pinus pinea) i pi blanc (Pinus halepensis), especialment en els barrancs de la Pena i els Torners. Els arrabassaments es practiquen sota el concurs dels veïns de Vimbodí, Montblanc i Rojals que tenen dret a l’ús gratuït de la llenya. Aquests tallen i aprofiten la llenya sota la direcció i vigilància dels guardes de la Divisió, fent-se així compatible l’ús del dret dels veïns amb la millora del bosc.
S’efectua la neteja de matolls i arbres defectuosos en les 535 hectàrees restants, que estaven regularment poblades de pins, amb la finalitat de facilitar la regeneració natural.
També en aquest període es comença la construcció d’una xarxa de camins forestals, 36 Km en total, que són els que podem trobar actualment. També es fan 12 Km de senders i es comença la construcció de les tres cases forestals, a més de 7 refugis a les vores de les pistes que
serveixen de suport als treballs que es realitzen dins del bosc.
Dues de les cases forestal , la Pena i el Titllar, són construïdes en els llocs on havia hagut les antigues granges del monestir. Concretament en la Pena, els terrenys han de ser expropiats el 19 de novembre de 1906 al seu propietari el Sr. Ramon Guasch, veí de l'Espluga. La importància que aquest lloc de la Pena té pel "Servicio Hidrologico-Forestal" és rellevant, doncs considera aquest paratge com un lloc possible de ser declarat "Parque o sitio Nacional" donant-li un caràcter proteccionista molt elevat, i així ho fa constar en l’inventari del "Monte Poblet" de l’any 1924, encara que aquesta declaració no va arribar a ser feta mai pel govern.
Un altre motiu pel qual interessa la compra de la finca de la Pena és la gran quantitat d’aigua que hi ha. Prové de la font del Deport i els ha de ser útils per la construcció d’un important viver de planta forestal als terrenys al voltant de la casa forestal. Així, aquesta casa forestal es converteix en la més gran i important de totes i es la utilitzada pel Sr. enginyer Josep Reig. Abans, però, mentre aquesta casa està en construcció és rehabilitat l’antic pou de glaç proper a la Pena com a casa resident de l’enginyer, modificant-se totalment la seva antiga utilitat de pou de glaç.
L’altra casa forestal que aprofita el lloc d’una antiga granja és la del Titllar. Situada al capdamunt d’aquest barranc i on també es va fer planter de plantes forestals per futures repoblacions. Molt del planter que es produïa en aquests vivers era portat a altres indrets del país per repoblar, especialment cap el Pirineus.
La casa forestal de Castellfollit va ser construïda en l'indret anomenat les Fontades. Va ser escollit com un lloc estratègic i per l’abundància d’aigua.
A les cases forestals també hi vivien els tres guardes forestals amb les seves famílies, més un altre de suport, als estius, per controlar possibles incendis forestals.
Aquesta important obra de repoblació del bosc de Poblet de principis de segle va ser acuradament plantejada per a la recuperació de la cobertura vegetal de tot el bosc. Es va imposar un vedat de 20 anys en tot el bosc públic per tal de facilitar la regeneració complerta. Es va deixar tan sols l’aprofitament de llenyes procedents de neteges i aclarides als pobles amb drets sobre el bosc: Vimbodí, Montblanc i Rojals, i no deixant entrar cap mena de bestiar a pasturar fins l’any 1919.
Després de la gran obra de repoblació del bosc de Poblet, la 1ª Sección Hidrologico-Forestal continuà amb les tasques de manteniment i construcció de les pistes forestals que havien de servir per a la comunicació de tot el bosc amb l'estació de tren més propera, la de l'Espluga de Francolí, a uns 4 quilometres de distància, lloc on havia de ser destinada la fusta que s’extragués de futurs aprofitaments.
L'any 1919, l'estat del bosc ja recomana poder-ne fer ús per la pastura. Es reprenen els aprofitaments de pasturatge i es deixen entrar dins del bosc 1000 caps d'ovelles.
Abans, però, d'efectuar cap tipus d'aprofitament de la fusta, es realitza l'any 1924 l'alçament d'un plànol topogràfic i un inventari d’existències.
Els únics pobles als qui l'Estat reconeix el dret a la servitud de llenyes són : Vimbodí, Montblanc i Rojals i sempre única i exclusivament sobre llenya morta o arbustos, ja que ni en l'època de major concessions mai se'ls va reconèixer cap dret sobre arbres de peu ni sobre l'entrada de ramats per pasturar. Per tal de ser complerts aquests drets la 1ª Sección Hidrológico-Forestal instaurà una bona guarderia que feia complir rigorosament els plans d'aprofitaments assenyalats.
Als anys 1936-39, el control sobre el bosc disminueix a causa de la guerra civil espanyola. Altre cop es fan abusos dins del bosc, si bé no de gran importància.
Després de la guerra civil el Ingeniero Jefe de la 1ª División Hidrológico-Forestal és l'enginyer Josep M. Coll i l'enginyer encarregat del Monte Poblet és Fernando Jaime Fanlo. Ell serà l'encarregat d'elaborar l'any 1946 el projecte d'ordenació del "Monte Poblet" per un període de 15 anys. En aquest projecte, fet d'acord amb les instruccions aprovades per Real Ordre de 27 de gener de 1930 sobre el boscos, s'ordena l'explotació que ha de rebre aquest bosc durant els pròxims 15 anys. S'ha de dir que aquest ha estat l'únic pla seriós d'ordenament del bosc de Poblet, ja que passats aquests anys, l'any 1967 es realitza el projecte de primera revisió d'aquest pla, però aquest no es porta a terme. També cal dir però, que els tipus d'aprofitaments plantejats en aquest pla, especialment el carboneig, van quedar desfasats al cap dels 15 anys. La seva continuació no va ser possible per qüestions econòmiques.
En el citat projecte d'ordenació es fa esment a la situació de l'atermenament. Adverteix que des de l'any 1903, es a dir feia 43 anys, no s'havia ficat el mollons corresponents, amb les dificultats que això representava amb els colindants, doncs alguns cops aquests s'aprofitaven del bosc de l'Estat. I recomanava fer una fitació amb mollons per poder legalitzar formalment els límits del "Monte Poblet", el qual superficiava en 2.152,675 ha.
L'any 1961 el Monte Poblet que fins aleshores havia estat sota la tutela de la IV División, 1ª Sección Hidrológico-Forestal fou traspassat a la Brigada del Patrimonio Forestal del Estado, que havia estat creat uns vint anys abans i era l'encarregat de gestionar totes les forests públiques que pertanyien a l'Estat. Amb l'entrada dins del Patrimonio se’n fa càrrec del Monte Poblet l'enginyer de monts Antonio Monzón Perala, que reactiva l'activitat forestal que havia quedat una mica abandonada en els darrers anys. El Patrimonio també porta la gestió d'altres boscos (Montes) públics colindants al de Poblet, com ho són els Plans de la Vila, els Plans de Sant Joan, Baridana i les Benas, tots ells al terme municipal de Montblanc i el bosc dels Comellas al terme municipal de l'Espluga de Francolí, formen el que se denominava Montes del Estado en la Comarca de Poblet.
El Sr. Monzón incorpora en les tasques de plantació un sistema fins aleshores no utilitzat en aquest bosc, que produeix molt poc impacte sobre el terreny (la major part de fortes pendents). Es tracta dels treballs de bous per obrir les rases per col•locar la planta. Aquest bous foren comprats a la província de Salamanca. Es va arribar a posseir deu parelles més un altre de recanvi. Les persones encarregades de dirigir-los eren gent de la província de Terol, especialment de la zona de Morella que ja tenien experiència amb aquests animals.
Per tal de poder obtenir plantes per aquest treballs de noves plantacions (no tan sols en el bosc de Poblet, sinó que també es plantava en els altres boscos públics colindants) es reactivaren els vivers de la Pena, Castellfollit, el Titllar i el del mas d'en Llort. Els més grans i importants eren els de la Pena i mas d'en Llort. En ells hi treballaven unes sis persones fixes tot l'any que eren dels pobles del voltant.
L'any 1971 es creà per Decret Llei del 28 d'octubre, el Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza (ICONA). A partir d'aquesta data se'n fa càrrec del bosc de Poblet l'enginyer Manuel de Tuero y de Reina, cap provincial de l'ICONA a Tarragona. Amb aquest nou organisme, les forests públiques de la província es divideixen en dos sectors : les de l’interior i les de la costa. L’enginyer de monts Ramon Clopès i Boix passa a ser l’encarregat del sector de l’interior on hi havia el bosc de Poblet.
En el període en que l’ICONA es feu càrrec d’aquest bosc (1971-1980) la gestió i conservació es continua portant a terme d’una forma constant. Podríem destacar els continuats treballs silvícoles per la millora de l’arbrat del bosc, així com la rehabilitació de les cases forestals, especialment la de la Pena, la qual es convertí en un edifici insígnia d’aquest organisme i on es celebraven cursos i reunions d’alt nivell. També en aquell temps s’efectuà la construcció de l’àrea recreativa de Castellfollit i l’asfaltat de la pista forestal per evitar que la vegetació s’omplís de pols donat l’augment de trànsit. La construcció de la caseta de vigilància del tossal de la Baltasana també s’efectuà en aquest període, així com la constitució de la zona de caça controlada.
L’any 1980 són transferides les competències en matèria forestal a la Generalitat de Catalunya.