L’arribada dels monjos cistercencs i la fundació del monestir de Poblet
El Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV seguint el costum de proporcionar a les ordes religioses llocs per a bastir monestirs on es pogués practicar el culte i que alhora representés un exemple de treball, cultura i fe, cridà l'Abat Sanç del monestir de Fontfreda de l'Orde del Cister per tal d’oferir-li noves terres per a la fundació d’un monestir.
L'any 1152 arriben a l'Hortus populeti ( hort de la populeda, lloc o bosquet de Populus, albers o pollancres ) una comunitat de monjos cistercencs procedents de Fontfreda amb la missió de fundar aquest monestir. S’instal•len en la granja Mitjana, dita antigament la Lardeta, d’origen romà com ja hem dit abans, que es trobava dins les terres donades pel Comte de Barcelona.
La terra donada pel Comte de Barcelona deuria ser erma tret del lloc anomenat hort de Poblet, en el qual, aprofitant les aigües del riuet de Pruners es deuria fer horta; però la majoria d’aquestes terres eren bosc, molt important per l’economia de l’època.
Els monjos aportaren noves tècniques, tan de conreu com de tractament del bosc, i amb l’establiment d’aquest les seves terres començaren a tenir un tractament diferent a la resta de les terres dels nous pobladors, els quals cada vegada eren més nombrosos, configurant nous nuclis. Comencen a proliferar la roturació de boscos per aconseguir noves terres de conreu necessàries per a l’augment de la població. Així mateix els ramats augmenten i les necessitats de pastures també, produint-se una pèrdua de zones boscoses malgrat la gran importància econòmica del bosc en aquells temps.
Per tant podem dir que, a partir de la segona meitat del S XII, comença a canviar el paisatge de la zona, especialment a la plana del que llavors era el nou terme de Poblet, mantenint-se el bosc en el lloc de més difícil accés, quedant així definit el que a partir d’ara s’anomenarà bosc de Poblet.
Aquesta propietat del bosc de forta importància econòmica per als monjos cistercencs aviat provocarà enfrontaments, especialment amb els veïns de Vimbodí, els quals veuen com aquestes terres atorgades pel mateix Comte de Barcelona a la Carta de Població del 29 de novembre de l’any 1151 a favor dels pobladors de la vila, passen a mans dels cistercencs. Aquest fet encara s’agreujà més quan el fill primogènit de Ramon Berenguer IV, Alfons I de Catalunya i II d'Aragó, dit el Cast, l’any 1172 donà Vimbodí en feu al monestir de Poblet, empenyorant la vila per 300 morabetins, a fi de poder afrontar les despeses d’una expedició dirigida contra alguns moros que encara restaven a les muntanyes de Prades, i els dispendis fets a la conquesta d’alguns pobles de l'Aragó, l’any 1170. Després el rei, corresponent a l’oferta de redempció feta per Poblet, la donà al monestir i al seu abat Hug totalment i per sempre en lliure i franc alou .
Les noves activitats, tan agrícoles com ramaderes, comporten la necessitat de petits tallers de fusteria i serralleria principalment, per així poder fabricar les eines emprades en totes les feines del camp. Però també calia fabricar cordes amb el cànem, així com carretes per a poder fer el transport de les collites. D’aquesta manera augmentaren les activitats que requerien com a matèria primera la fusta, fusta que havia de sortir del bosc.
En aquesta època i durant molts anys més s’anaren bastint les grans dependències del monestir a més de les construccions necessàries per abastir tallers i granges. I un altra vegada la fusta és la gran protagonista, tan per les bigues com per fer les bastides necessàries per la construcció. A la gran demanda de fusta per totes aquestes construccions i fabricació d’eines s’ha d’afegir la demanda de llenya per escalfar-se i pels forns, a més de la necessària per a la fabricació de mobles i per a elaborar les cobertes dels llibres.
El bosc també contribueix a donar pastures als ramats del monestir, dels quals s’aprofitaven molts productes : llet, formatge, llana i la matèria per poder produir el pergamí, indispensable per la comunitat cistercenca per escriure llibres i documents quant encara el paper era molt rar. El bosc també serveix per a la cria d’abelles, de gran utilitat, ja que la mel era l’únic sucre de l’època i la cera esdevenia imprescindible per als serveis litúrgics. També s’aprofita el fruit d’alguns arbres com la nou gàl•lica, imprescindible per a l’elaboració de la tinta per escriure llibres i documents. D’altres tallers sorgeixen aportant altres materials lligats a la construcció del monestir, com per exemple el vidre, ja documentat a l’any 1189 en un forn situat prop de la font de Nerola.
A tall de resum podem dir que el bosc era una gran font de riquesa i els monjos de Poblet ho sabien molt bé. Per aquest motiu buscaren la protecció del rei, qui aviat comença a lliurar documents a favor dels monjos. En un document el rei Alfons el Cast s’ocupa de protegir i confirmar les propietats del monestir, així com facilitar les pastures i defensar els ramats de la comunitat al mateix temps que protegeix el bosc de Poblet contra tales fetes per gent dels termes circumdants. Un altre document de protecció, és una carta dirigida als batlles de Prades i de Montblanc en resposta a les queixes dels monjos sobre la tala del bosc. Finalment, una altra carta adreçada a altres batlles per evitar molèsties als ramats de Poblet. Al llarg de la història no només fou el rei Alfons el Cast, enterrat al panteó reial del monestir, qui protegí a la comunitat del monestir, sinó que fou un capteniment constant de tots els monarques. Fins i tot la protecció arribà mitjançant documents pontíficis atorgats per molts Papes de Roma.