Ball d'en Serrallonga de Tarragona
La representació del ball parlat
La representació del ball parlat segueix la mateixa estructura que seguia històricament. Consta de dues figures principals, que són Joan de Serrallonga i la Joana, personatge basat en Joana Massisa, amant d’en Serrallonga. Aquests dos personatges van acompanyats per un nen que representa el fill d’ambdós, i obren la marxa seguits per dues files de bandolers, set en cada una, que els segueixen mentre van disparant salves amb armes d’avantcàrrega i ballant en les places i carrers amples. Tanca la marxa el diable burlesc, que posa el contrapunt final, i aquest és un element típic dels balls del Camp de Tarragona. Aquesta és la estructura del ball en cercavila.
Un tret diferencial molt important entre els balls de Serrallonga i els trabucaires es que els balls com el seu nom indica ballen i també realitzen parlaments. Els balls es desenvolupen durant les cercaviles, en places o carrers amples i van acompanyats de fortes descàrregues amb els trabucs. Els parlaments es desenvolupen normalment al finalitzar les cercavila i consisteixen en uns versos, poden ser històrics o satírics. En el cas del Ball de Serrallonga de Tarragona són satírics i versen sobre l’actualitat política i social del país. Els parlaments, junt amb els balls i l’ús de les armes de foc, són els tres trets distintius del Ball d’en Serrallonga.
La forma de l’estructura que utilitza el Ball per representar els parlaments a peu pla és la mateixa que la que segueix en cercavila, mentre quan aquests es realitzen sobre un entarimat adopta la forma de mitja lluna. Obre els parlaments el nen, que invita tothom a participar. A continuació, i sota la música d’un flabiol i un tamborí el primer bandoler, surt, dispara i presenta les seves malifetes o els fets que ell ha vist com a targeta de presentació per entrar a la ronda d’en Serrallonga. I així successivament fins que han parlat tots els bandolers, en alguns casos els parlaments són dialogats entre dos o tres bandolers. Un cop s’han presentat els bandolers conclou la Joana amb una arenga i posteriorment el Serrallonga amb un altre parlament on els accepta dins de la seva ronda. Per acabar el diable burlesc fa una crítica i ridiculitza a tots els bandolers, i és ell el qui tanca la representació dels parlaments.