Ball d'en Serrallonga de Tarragona
Orígens del ball i la figura de Joan Sala
Joan Sala i Ferrer, més conegut com Serrallonga, és el bandoler llegendari català per excel·lència. Nascut a Viladrau el 1594 va morir executat a Barcelona el 1634. Joan Sala fou un fill fadristern del mas Sala de Viladrau, d’on sortí per casar-se amb la pubilla del mas de Serrallonga a Querós, d’on prengué el nom. No fou fins després de casat que Serrallonga va esdevenir bandoler per fugir de la justícia i per necessitat, doncs un veí del poble l’havia denunciat per una mula robada i ell li havia donat mort. És a partir d’aquest punt d’inflexió que comença la vida delictiva d’en Serrallonga. Finalment la seva vida, després d’una delació, acabà a Barcelona el 1634, esquarterat i amb el seu cap penjat a la muralla per escarmentar la població. Morí així l’últim gran bandoler del barroc català.
Poc temps després d
e la seva mort, la seva figura es convertí ja en llegenda, mitificada per la literatura barroca i romàntica com un defensor dels pobres en contra de l’opressió dels rics. Aquest pas es realitzà en la figura de Serrallonga i no d’altres bandolers barrocs com Perot Rocaguinarda o els germans Tallaferro o Margarit, per diverses causes, com el fet que fos molt conegut ja en la seva època i pels seus contemporanis, el fet que fos víctima d’una duríssima persecució per part dels successius virreis i que morís executat a Barcelona.
El Ball d’en Serrallonga beu d’aquesta visió romàntica d’en Serrallonga i sorgeixen en l’àmbit del teatre de plaça. Un teatre de plaça farcit de danses i poesies molt populars als segles XVIII i XIX i que es representaven per Carnaval o la Festa Major. Aquest teatre de plaça s’anomenava també danses dramàtiques o simplement ball. Entre tots aquests balls que es representaven sobresurt especialment el que explicava els fets i la vida d’en Joan de Serrallonga.
El ball d’en Serrallonga s’originà en una època relativament pròxima a Serrallonga, i els personatges conserven els noms dels companys d’en Serrallonga. A partir dels seus orígens, a les Guilleries i la Plana de Vic aquest ball es va anar estenent per tot el Principat de manera oral i adaptant-se a cada indret. Tenim referència de l’existència d’aquest ball, a part de les poblacions on es representa actualment, que són Vilafranca del Penedés, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Torredembarra i Terrassa, en llocs tant distants i diversos de Catalunya com Barcelona, Elna, Manlleu, Mataró, Olot, Vic.
L’estructura i funcionament del Ball ha continuat en aquestes ciutats on encara es representa actualment i continua essent la mateixa que en el segle XVIII.