::Inici >La figura de Josep Reig i Palau

La figura de Josep Reig i Palau

Quadro ReigJosep Reig i Palau (1863-1917)

En Josep Reig i Palau va néixer el 14 de novembre de 1863 al petit poble empordanès de Vilabertran molt a prop de Figueres, fill de Ramon Reig de Feliu i Dolors Palau. Tenia quatre germans, en Lluís, en Carles, la Dolors i la Ramona. L’any 1883 inicià el curs preparatori de la carrera d’enginyeria de monts a l’Escola d’Enginyers de Monts que en aquella època es trobava a l’Escorial de Madrid. Es tractaven d’uns estudis ja consolidats ja que feia més de trenta anys des de l’inici d’aquesta enginyeria a Espanya. L’any 1888, amb 24 anys, acabà la carrera quedant 7è de la 34a promoció. Aquell mateix any, al complir-se el seu 25è aniversari, fou nomenat enginyer segon i destinat al Districte Forestal de Conca. En el seu primer destí estigué aproximadament un any, i el 13 d’octubre de 1889 fou traslladat al Districte Forestal de Lleida. Com empordanès, Reig establirà estrets vincles amb altres enginyers gironins, especialment amb els germans de la Bisbal, Xavier i Lluís de Ferrer i de Lloret i amb el Marqués de Camps en Carles de Camps i d’Olzinelles. També tindrà molta relació amb altres enginyers de monts com el tarragoní Josep M. Fenech i Bové que serà el seu cap durant els tretze anys que passarà al Districte Forestal de Lleida. Allí també coneixerà a l’enginyer de monts Manuel de Andrés i Fernández que col•laborarà en el seu treball sobre la vall d’Aran. Més tard es retrobarà amb l’enginyer de monts Pedro Ayerbe i Allué amb el ja havia coincidit a l’Escola d’Enginyers de Monts i que era d’una promoció anterior. A la seva destinació de Lleida començà a realitzar un estudi sobre la vall d’Aran que acabà l’any 1895 i que fou publicat a Barcelona per la impremta “J. Thomas y Cª” l’any 1896. Hi ha però, un altre element que destacà encara més que la pròpia obra descrita, es tracta d’un plànol que acompanya l’estudi. És un plànol forestal de la vall d’Aran a escala 1:50.000 signat per Josep Reig el 31 de desembre de 1894 i que ha estat molt valorat tant per botànics com per estudiosos de la història forestal. D’aquest treball hem de fer també esment dels sis dibuixos ( un de l’església i hospederia de Montgarri, un altre de l’església d’Aubèrt, un altre de la capella de Mig Aran, un dibuix escalat d’un menhir de Mig Aran, un altre dibuix de la casa castell de Portalà d’Arties i un altre del campanar de Vielha) realitzats al natural pel seu amic i company Xavier de Ferrer i de Lloret. L’any 1901 es creà el Servicio Hidrológico-Forestal de la Nación. Amb data de 7 de juny de 1901 es publicà el Reial Decret d’organització d’aquest servei i es va disposà l’establiment de deu Divisions Hidrológico-Forestals en tot l’Estat. Aquest nou servei encarregà, el 12 de juliol d’aquell mateix any, a l’enginyer Josep Reig l’adquisició sobre el terreny de les dades necessàries per determinar la conca o conques que devien preferentment ser objecte dels estudis en la Divisió de la Conca inferior de l’Ebre i Pirineus Orientals que comprenia els afluents de l’Ebre a partir de la divisòria dels rius Cinca i Segre pel costat esquerre, i la conca del riu Guadalope pel costat dret i fins a la desembocadura, a més de totes les conques al nord de la desembocadura de l’Ebre dels rius que portaven les aigües al Mediterrani. L’informe presentat per Josep Reig fou aprovat pel Ministeri en totes les seves parts. Així doncs, l’any 1902 en Josep Reig deixà el Districte Forestal de Lleida per incorporar-se com enginyer primer a la recent creada Divisió Hidrológico-Forestal juntament amb el seu amic i company Xavier de Ferrer, qui serà l’enginyer en cap. En Josep Reig va seguir però a la mateixa ciutat de Lleida, d’on s’explica que era una persona molt coneguda, amant del teatre, on tenia un llotja de platea, i molt meticulosa amb els horaris, fins al punt que els dies de representacions teatrals a la capital de Lleida la gent que assistia al teatre ja sabia quan eren les dotze de la nit ja que en aquella hora el Sr. Reig s’aixecava del seu seient i marxava, estigués l’obra en l’acte que estigués. Josep Reig es fa carrec de les obres al torren d’Enseu (Pallars Jussà) i la repoblació del bosc de Poblet (Conca de Barberà). Les obres al torrent d’Enseu foren molt efectives i determinants per salvaguardar el poble de Gerri de la Sal i les seves salines que aleshores estaven en plena explotació. Al primer mur de contenció, acabat l’any 1909, continuà un segon situat a 583 metres del primer que fou enllestit l’any 1911, any en que també hi hagué un fort aiguat el 7 d’agost i on els dos murs ja acabats compliren a la perfecció amb la retenció de materials arrossegats. A partir de 1911 començaren les obres d’un tercer mur de forma corbada situat a 1640 metres del segon i amb una capacitat de retenció de 39.000 metres cúbics, les obres s’allargaren fins l’any 1923 motiu pel qual Josep Reig no les pogué veure acabar. No passà per alt la gran obra de Josep Reig en aquell indret i després d’una visita del Ministre de Foment el Sr. Miguel Villanueva a les obres, recomanà al Rei que li fos concedida la “Encomienda de número del mérito agrícola”, distinció que ràpidament li fou concedida. També rebé el reconeixement i agraïment del poble de Gerri de la Sal que el nomenà fill predilecte de la vila i posà el seu nom a un carrer. En Josep Reig també destacà en un altre camp com és el de l’arquitectura ja que d’ell tenim tres obres destacades que encara perduren avui dia. Són la Torre Reig a Vilabertran, la casa forestal de la Pena al bosc de Poblet i la casa forestal de Sant Martí d’Empúries. Totes tres són d’estil modernista i tenen semblances entre elles, segurament per estar projectades per la mateixa persona i construïdes en un període curt d’anys. Amb la mort de Xavier de Ferrer i de Lloret (cap fins aleshores de la 1ra Divisió Hidrológico-Forestal) el maig de 1909, Reig és el seu successor passant a ser nomenat enginyer en cap de segona classe i responsable directe de totes les obres que s’efectuaven a la Divisió. El desembre de 1913 rep l’ascens a enginyer en cap de primera classe i cap d’administració de tercera classe. L’onze de febrer de 1917 mor Josep Reig a Barcelona. La causa podria ser per una pulmonia que l’afectà en un viatge urgent que hagué de fer a la seva vila natal de Vilabertran ja que uns lladres havien entrat a la Torre Reig i l’havien saquejat. Fou enterrat al cementiri de l’Oest de la ciutat comtal.