::Inici >Excursions a Peu

Excursions a Peu

Excursions a Peu

      1. Itinerari Montblanc-Rojals-Montblanc

 

Distància:

12,6 km 

Durada:  

 5 hores 

Dificultat:              

 Mitja-alta 

Inici recorregut:

 Antiga església de Sant Francesc 

De l’antiga església de Sant Francesc s’ha d’anar cap a l’avinguda de Manel Ribé i continuar amunt fins trobar la senyalització cap a l’ermita de Sant Josep, per on s’ha de seguir. Al camí poc a poc van desapareixent les cases i en el seu lloc apareixen conreus de vinya i algun petit magatzem o casa. S’ha de seguir tot recte el camí asfaltat amb el senyal del GR171 i en 25 minuts s’arriba a l’ermita de Sant Josep i les seves instal·lacions.

Després de visitar Sant Josep, s’ha de seguir pel camí indicat tot recte, un camí sense asfaltar i rocós. Hi ha un moment que dóna a parar a un camí més ample on es veu un molí groc a mà esquerra. Es torna a arribar a un altre camí ample i de terra on es veu un senyal de fusta de la casa rural “Molí de la Vall”. Tot seguit hi ha un captador d’aigua. S’ha de creuar per un petit pas sobre el riu a mà dreta, sempre seguint la mateixa senyalització.

Es troba una pujada bastant forta, amb antics masos a les vores. Seguint per aquest camí ample durant una bona estona, s’ha de desviar a la dreta per un camí més petit, estret i sinuós. Des d’aquí se sent com baixa l’aigua de la muntanya cap al fons de la vall. Seguint sempre els senyals es va endinsant cap a l’interior del boscEl paisatge canvia, es pot apreciar com es va guanyant alçada, hi ha més humitat i la vegetació és més densa. La pujada és forta i llarga, va dibuixant una mena de S o zig-zag. Es veu com a la pujada de l’Obac de la Vall el bosc és realment exuberant: hi ha castanyers, blades i moixeres barrejades amb alzines, pins negrals i rojals, i alguns teixos.

Quan s’arriba dalt de la cinglera, la vegetació s’obre i s’obté una vista de tota la vall d’un costat i de l’altre es veu l’església de Rojals. Encara cal pujar una mica per aquest camí fins arribar a la carretera que entra al poble, la TV-7042.

A la part de darrera de l’església hi ha el mirador de mossèn Armand Puig, des d’on es pot arribar a apreciar tot el barranc de la Vall, fins als camps de la conca. Però cal tenir sort amb el dia i que la boira no impedeixi veure-ho tot ben clar. Es triga aproximadament 3 hores en arribar a Rojals.

La tornada es fa exactament pel mateix camí. La vall té un gran interès paisatgístic i ecològic, i a la tornada es pot gaudir de tots aquells elements que no s’han trobat a l’anada. Es pot veure el bosc de l’Obac de la vall, les espectaculars cingleres que de forma esglaonada formen el cingle roig i el cingle blanc, i les restes de l’antic poblament dispers que fa endarrerir fins a temps prehistòrics.

També es pot variar una mica i, enlloc de girar pel camí on es veu el molí, seguir recte. Es passa per una zona de cases, es veu Mas Pivert, i a continuació el pilar d’aigua a mà esquerra, monòlit indicador de la canonada que duu l’aigua de la vall fins a Montblanc. Es continua recte baixant, i on es troba que el camí es bifurca, es gira a mà esquerre, on hi ha unes roques apilonades. Més endavant es gira a la dreta per un altre camí petit que es veu que va en direcció al petit turó que ressalta al terreny i connecta amb el camí d’anada (que anava cap a Sant Josep). S’ha de continuar per aquí per arribar un altre cop al nucli de Montblanc i a Sant Francesc.

  1. Montblanc - Ermita de Sant Joan- Montblanc

 

Distància:

5 km 

Durada: 

2 hores 

Dificultat:                  

Mitja 

Inici recorregut:

Antiga església de Sant Francesc 

Què es pot veure: 

Ermita de Sant Joan, la roca de la Foguera, vistes de la Conca de Barberà, de les Muntanyes de Montserrat i dels Pirineus (si el dia és clar). 


 DESCRIPCIÓ RECORREGUT

De l’antiga església de Sant Francesc s’ha d’agafar la muralla de Sant Francesc i després seguir per la muralla de Sant Jordi fins arribar al portal de la Serra. A mà esquerra es pot veure un senyal que indica l’ermita de Sant Joan.

Es passa per un aqüeducte que antigament portava l’aigua de la font de la Pasquala a Montblanc. Aquesta pista és ampla i està rodejada principalment de vinyes. A mà esquerra hi ha un senyal que indica la direcció cap a l’ermita (2,2 km). Al principi el camí es suau, i després la pujada es fa més forta. Es pot veure un paisatge de pineda i un destacat terra argilós.

La pujada seguirà constant, mentre la vegetació també esdevé més diversa, amb alzines, ginesta, i altres plantes aromàtiques. Al cim es pot veure l’ermita, envoltada de xiprers. Quan ja s’està gairebé arribant es pot veure una desviació a mà esquerra que va cap a Montblanc (es pot fer servir aquest camí per tornar). En 1 hora s’arriba a l’ermita. Es pugen unes escales de roca i a la dreta apareix un camí que baixa cap a la Pena, però s’ha de seguir recte cap amunt. Es pot entrar a veure l’ermita i després és aconsellable anar al mirador.

Al tornar s’agafa la desviació que anteriorment s’ha pogut veure a mà dreta cap a Montblanc. Al baixar es troba un camí que va perpendicular, amb pedres al costat, i s’ha de girar a la dreta. Més endavant es troba una altra cruïlla i es veu un senyal ataronjat que indica que s’ha de girar a l’esquerra i avall. El camí és més pedregós i pronunciat. Per aquí es poden veure diversos petits camins que es bifurquen, però tots donen al mateix lloc, així que s’ha de seguir recte avall, fins arribar a una cruïlla més ampla, amb tres direccions i un pal de fusta amb senyals (fletxes).

S’ha de girar a l’esquerra avall en direcció a Montblanc per la pista més ampla fins que poc a poc s’arriba a Montblanc. En tots dos costats hi ha olivers i ametllers principalment. A l’entrada del poble ja es veuen les cases, amb una torre d’alta tensió a la dreta i un molí metàl·lic de color groc a l’esquerra. Per entrar al poble es tria un camí que segueix la pista d’on es ve, és una mica estret i es pot distingir que la seva funció és de riera, pels aiguats. Seguint-la s’arriba a la part de darrera de l’institut, i tot seguit, vorejant la muralla i seguint els senyals es torna al lloc d’inici.


  

  3. Montblanc - Ermita de Sant Josep - La Vall – Montblanc

 

Distància:

5,2 km 

Durada: 

50 minuts 

Dificultat: 

Baixa

Què es pot veure: 

Conreus de vinya i oliveres, cingleres i rierols. Visita a l'ermita de Sant Josep i la cascada de la Vall 

  DESCRIPCIÓ RECORREGUT

 L’itinerari comença a l’antiga església de Sant Francesc de Montblanc i continua per l’avinguda de Manel Ribé en direcció a l’ermita de Sant Josep.


Al camí poc a poc van desapareixent les cases, i en el seu lloc apareixen conreus de vinya i algun petit magatzem o casa. S’ha de seguir tot recte el camí asfaltat amb el senyal del GR i en 25 minuts s’arriba a l’ermita de Sant Josep i les seves instal·lacions.


Al sortir de l’ermita, s’ha de seguir recte pel camí per on s’ha arribat, situat a la part de sota i on es troba de nou la senyalització del GR. El camí des d’aquest punt es torna una mica més sinuós i no està asfaltat, però és molt senzill i pla.


Seguint aquest camí, es passa per parts més estretes i altres rocalloses. Tot recte s’arriba a una cruïlla on s’ha de girar a mà esquerra, és un camí de baixada amb un molí de color groc situat a l’esquerra. Al final, el camí es troba amb un altre també pla i de terra i just a la cruïlla es pot veure un senyal que condueix a la casa rural “Molí de la Vall”, s’ha de seguir a mà dreta en aquesta direcció.

  1. Rojals - Mas d'en Llort – Rojals

 

  DESCRIPCIÓ RECORREGUT

S’ha de deixar el cotxe a Rojals i seguir pel carrer principal que condueix directament al GR fins al Cogullons. A pocs metres, el GR es desvia, però s’ha de seguir recte per la pista, en 10 minuts es passa per la cruïlla cap al Mas de l’Arlequí (allotjament rural), i a 5 minuts pel Corral de la Marieta. Uns metres endavant s’arriba a una bifurcació a mà dreta, situat abans d’una senyal que indica l’entrada als plans de Sant Joan. S’ha d’anar cap a la dreta on hi ha un pal de fusta. Es pot veure que hi ha dos camins, s’ha de continuar a l’esquerra seguint el senyal de sender (verd i blanc). Més endavant es troba una altra cruïlla, s’ha d’anar cap a l’esquerra seguint el senyal. Aquesta fa una mica de pujada. Després de la senyal s’ha de girar a la dreta. És un ambient ombrívol amb un pinar de Rojals, amb grèvols i teixos.


 

El camí s’anirà fent més estret i amb una forta baixada. Quan s’arriba al final de la baixada es troba una bassa i un riu petit. Tot recte començant la pujada es troba una altra cruïlla, on s’ha d’anar a la dreta. Per aquest camí es troben tots els antics masos de la zona, un d’ells és Mas d’en Llort, característic degut a que encara no es troba en runes.


 

El mas és la institució agrícola bàsica del món feudal, i designa tant l’edifici com les terres i el bosc.

L’inici dels masos i de Rojals, comptant que el poble fou conquerit l’any1151 , degué anar creixent poc a poc. Avui tan sols hi ha 6 masos, tots rehabilitats. D’aquests masos, dos són de l’estat (un d’ells és el Mas d’en Llort).


 

El Corral de la Marieta i el Mas d’en Llort

Passarem al costat del Corral de la Marieta, situat a les Planes. Segons la memòria dels rojalencs, sempre ha estat corral i pallissa. Es troba a la pista de la Pena a un quilòmetre del poble. Hi va viure durant uns anys el mestre de Rojals.


 

El Mas d’en Llort és una petita construcció situada al final de la pista, a la Vall de Lladrons o la Vall amb constància de 1808. L’edifici antic fou arranjat als anys 60 pels serveis forestals que tenien cura dels vivers que ocupaven el fondal.


 

S’ha de seguir per la pista tot recte, on es troben algunes altres fonts i una petita bassa. Hi ha un moment que es veuen unes tanques de color verd que restringeixen el pas de vehicles. Després d’aquesta petita barrera s’ha de pujar a mà dreta per un corriol indicat amb una fita de pedres. Així s’inicia una llarga pujada per l’Obac de la Vall.


 

El camí es fa més estret, sinuós i amb vegetació més densa. Al cap de pocs metres es troba una nova fita que va a mà dreta endins el bosc, però s’ha d’anar recte pel mateix camí que voreja la muntanya. A la següent cruïlla s’ha de girar amunt a la dreta, seguint aquest camí es conecta amb el GR 171 de la Vall. Se sap perquè es troben els senyals el GR (vermell i blanc). Es veu com el camí (pel que es camina) te dibuixada una X dels colors del GR, llavors per continuar, s’ha de seguir recte amunt pel GR (vermell i blanc). S’ha de seguir aquesta senyalització que condueix directe cap a Rojals.


 


 

  5.- Rojals - La Bartra – Rojals

 

istància: 

6,5 km 

Durada: 

3 hores i 30' 

Dificultat:               

Mitja - alta 

Inici recorregut: 

Rojals (TV-7042, a 12 km de Montblanc) 

Què es pot veure:  

La pedania de Rojals i el seu entorn, amb vistes de tota la Conca i la Vall. També restes de massos i massos convertits en allotjaments rurals. 

 

  DESCRIPCIÓ RECORREGUT

Un cop estacionat el cotxe a Rojals s’ha d’agafar el carrer principal que travessa el poble fins trobar la pista del GR (vermell i blanc), es veu un senyal que indica el Mas de l’Arlequí (allotjament rural), i per tant s’ha de desviar. S’ha de seguir avall pel mateix camí que condueix al mas. Després d’uns metres de baixada es veu com el camí fa una corba amb angle recte tot seguit d’una baixada molt pronunciada, en aquest punt s’ha de girar cap a la dreta, per un altre camí petit. Es pot veure com just a l’angle de la bifurcació hi ha un pi força significatiu, aquest altre camí no està tan marcat.


 

Al baixar s’arriba a una esplanada on no es distingeix gairebé el camí que s’ha de prendre per continuar, però es pot veure com a l’esquerra en baixa un de petit i està indicat amb una fita de pedres. Sempre s’han de seguir les fites. A la dreta es troba una petita desviació, per on s’ha de baixar per unes pedres, i a partir d’aquí el camí va fent zig-zag.


 

L’inici dels masos i de Rojals, comptant que el poble fou conquerit l’any1151, degué anar creixent poc a poc. Avui tan sols hi ha 6 masos, tots rehabilitats.


 

Mas d’en Carles està situat al vessant esquerra del barranc de la Baridana, a la cinglera. Hi ha constància del 1756-1796. Actualment està derruït.


 

Mas d’en Grau o Gran es troba a la capçalera del barranc. Hi ha constància de 1831. Està derruït tot i que encara es conserven algunes parets.

Mas d’en Britus es localitza al vessant esquerra del barranc. La constància és de 1795. També es troba derruït.

Mas de Caret, sota la Bartra. Té constància de 1786. Actualment ha estat restaurat com a casa rural, dedicat al turisme i presenta un espai idíl·lic pel descans i el confort.

El torrent de la Baridana és especial sobretot per la seva singularitat. Presenta una geologia de tipus silici, combinada amb espectaculars boscos de pi roig. També és característic per la seva fauna, especialment pels rapinyaires rupícules que habiten la zona, sobretot el falco pelegrí i diverses àguiles, la més freqüent la daurada. Els xoriguers són molt fàcils d’observar.


S’ha de tornar per la mateixa pista i camí fins a la Bartra, de d’on es segueix el PR (Farena - la Bartra - Rojals) que connecta amb Rojals. Comença per un camí de terra, uns metres més amunt es troba una desviació que va cap als Cogullons (groc i blanc) (un altre refugi per poder allotjar-se i gaudir de l’entorn natural), però s’ha de seguir recte cap a Rojals (verd i blanc). Més endavant hi ha una petita bifurcació, s’ha d’anar cap a l’esquerra seguint el senyal (hi ha un pal de fusta posat al revés). Aquest camí és de forta pujada fent zig-zag. Quan s’arriba gairebé al cim es veu una nova bifurcació, s’ha d’anar cap a la dreta seguint el GR (vermell i blanc) fins dalt de tot. Poc després s’arriba a un camp (anomenat el reposador dels morts), que s’ha de travessar fins la pista que s’ha agafat al principi i que condueix fins al nucli de Rojals.