La Finca: El Maset de les Talaveres es un projecte de vida sostenible. La casa i la vida quotidiana estan integrats amb la finca agrícola segons les preceptes de la “permacultura”, o agricultura permanent, o sigui, el disseny i manteniment conscients d’ecosistemes agrícoles productives amb la diversitat, estabilitat i resilience d’ecosistemes naturals
La Finca, d'agricultura ecològica, limita amb el Ríu Francolí i conté uns 100 arbres fruiters, hort, plantes aromatiques.
Al Octubre de 2019 la finca va estar molt afectada per un aiguat al Riu Francolí. Un pont massa baix uns 200 metres més amunt va crear un tap i a explosionar va deixar la major part de la finca plena de vegetació i brossa destrossant la vegetació existent. Només es va salvar la casa i el jardí de la casa.
The Small Farm:
Mas de Les Talaveres is a lfe-long project in sustainability. The house and daily life are integrated into the farmland according to permaculture standards. Permaculture is “permanent agriculture”, ie the conscience design and maintenance of productive agricultural ecosystems with the diversity, stability and resilience of natural ecosystems.
Varem comprar la finca al any 1992. Havia estat plantat amb avellaners, però havien estat arrancats. Havien llaurat la terra any rere any i només creixen un parell de adventícies. Només es veien pedres. Un noguer, un peral i 3 pins eren tot lo que va sobreviure. |
|
Però érem joves i amb molta il·lusió; no veiem lo que havia, sinó lo que hauria! Han passat 20 anys, pero hem pogut canviar un pedregal en oasis ple de vida (ara si els ocells deixarien en pau la fruita...). |
|
Compremos la finca en el año 1992. Había estado plantado con avellanos, pero los habían arrancado. Habían pasado tanto el tractor que solo crecían un par de adventicias. Solo se veían piedras. Un nogal, un peral y 3 pinos eran las únicas plantas a sobrevivir. |
|
Pero éramos jóvenes con mucha ilusión. No veíamos lo que había, sino lo que podría haber. Han pasado 20 años y hemos podido transformar un pedregal en una oasis de vida) ahora si los pájaros dejarían la fruta de paz ...). |
|
We bought the land in 1992. It had originally been planted with hazelnut trees, but they had all been pulled up. The land had also been tilled year after year and only a few weeds managed to grow. All that could be seen were rocks! A walnut tree, a pear tree and 3 pine trees were the only things left growing. |
|
But we were young, naïve and optimistic; we didn’t see what was there, but rather what would be there! It has taken 20 years, but we have managed to turn an arid stone quarry into a thriving oasis of life (if only the birds would leave the fruit alone!). |
|