A. Els anglesos del color roig en diuen Red.
B. Ongi Etorri significa benvingutbasc. El basc, o èuscar (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua no indoeuropea parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc Francès (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França). Avui en dia, la llengua basca no s'ha pogut incloure amb seguretat en cap família lingüística coneguda. La paraula catalana esquerra, castellana izquierda i galaicoportuguesa esquerda, provenen de la basca ezkerra. També la samarra o samarreta és una paraula d'origen basc.
C. El Kordofanès és una llengua de la família nigerocongolesa. La família nigerocongolesa és l’agrupació de llengües més gran del món després de l'austronèsica; s’estén del Senegal a Kenya i fins al sud del continent, per tant no és un llengua d’Europa. El Sòrab és una llengua eslava occidental parlada a l'est Alemanya; l’udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és una llengua de branca fino-hongaresa parlada a la regió situada al Nord-oest dels Urals; i el Kazakh és una llengua turquesa parlada Kazakhstan i també als països veïns.
D. El llatí habeas. És una expressió amb què s’indica a algú que prenga allò que se li ofereix: Jas, Cinteta, les agulles de cap. l’etimologia la trobem de hages (imperatiu de haver), amb desplaçament de l'accent i canvi de la vocal per influència de la forma de plural jau (hajau).
E. Gruyère no prové d’un antropònim, ve del nom d’una regió de Suïssa, del cantó de Friburg, d’on prové aquest formatge. Beixamel ve del nom de Louis de Bechamel, marquès de Nointel, gourmet francès del s. XVII; praliné del nom del duc César de Choiseul, comte de Praslin, mariscal de França (1598-1675), el cuiner del qual creà aquesta llepolia; i sandvitx prové del nom de John Montagu, quart comte de Sandvitx, el cuiner del qual ideà aquesta mena de menjar simple perquè el comte no hagués de deixar la taula de joc.