El diccionari defineix violència com aquella coacció física o moral exercida sobre una persona per tal d'obligar-la a una determinada acció o omissió.
Coacció és l’acció de constrènyer la voluntat d’algú a dir o a fer alguna cosa.
Constrènyer té dues acepcions. D’una banda, obligar, reduir, (algú) a obrar contra la seva voluntat. D’una altra, reprimir, contenir.
Per tant, podem definir la violència com una conducta que pretén o aconsegueix danyar física i psicològicament a un altre sense que hagi consentit aquest tracte. Inclòs, si la víctima consent però no comprèn els efectes de aquesta conducta. En un sentit més ample, també podem incloure conductes que provoquen por o altres tipus de conseqüències negatives com poden ser les amenaces o qualsevol constricció de les llibertats i drets individuals. Cal tenir clar que les conseqüències son sempre negatives per les víctimes o el seu entorn (Pueyo, A. i Redondo, S. 2005)
A l’àmbit de la violència domèstica i de gènere hi ha una sèrie de conceptes que cal diferenciar per tal de saber amb exactitud del què estem parlant en cada moment.
Violència familiar. Segons la OMS, són les actituds, accions o intencions infligides per persones de l’àmbit de la llar i exercida contra les persones més vulnerables de la família, generalment les dones i els infants o avis, i que s’exerceix d’una manera reiterada, coaccionant i lesionant la llibertat de la persona i ocasionant danys i seqüeles de reparació difícil.
Violència de gènere. Segons l’ONU (1993) és la violència física i psicològica, exercida sobre les dones en l’àmbit familiar, social o des del Govern. Hi va incloure maltractaments, abús sexual, violació, mutilació genital, explotació, assetjament sexual, intimidació, així com tràfic i prostitució forçada de dones.
Quan parlem de violència contra les dones es fa referència a qualsevol acte de violència basat en el gènere i que té com a resultat, o és provable que tingui com a resultat, danys o patiments físics, sexuals o psicològics per a les dones, incloent-hi les amenaces dels actes esmentats, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant a la vida pública com a la privada.
La diversitat d’autors entesos en el tema fa que sovint s’estableixi un paral·lelisme entre els conceptes de violència de gènere i Violència domèstica, que equivaldria a violència vers la dona en el context de la llar. S’anomena domèstica perquè la llar és l’escenari on es representa la convivència d’un home i una dona, i on és fàcil la generació de conflictes (Lorente). Tanmateix, a efectes d’aquest dossier, ens referirem a violència domèstica d’acord amb el referent legal, segons el qual s’al·ludeix a la que té lloc en l’àmbit familiar sigui quin sigui el parentesc entre víctima i agressor i sense diferenciar el sexe. Consegüentment, s’anomena violència filio-parental a la violència domèstica entre pares i fills, independentment de qui sigui agresor i víctima: pares a fills o a l’inrevés.
Els últims anys ha aparegut el concepte de violència masclista, que equival a violència contra les dones i que es defineix a la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista com:
Violència masclista és aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.
La Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, es refereix a la violència contra les dones o violència de gènere quant a les agressions que aquestes pateixen per part del seus companys o excompanys sentimentals, encara que no hi hagi convivència.
LLEI 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
Artículo 1. Objeto de la Ley.
1. La presente Ley tiene por objeto actuar contra la violencia que, como manifestación de la discriminación, la situación de desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres, se ejerce sobre éstas por parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges o de quienes estén o hayan estado ligados a ellas por relaciones similares de afectividad, aun sin convivencia.
2. Por esta Ley se establecen medidas de protección integral cuya finalidad es prevenir, sancionar y erradicar esta violencia y prestar asistencia a sus víctimas.
3. La violencia de género a que se refiere la presente Ley comprende todo acto de violencia física y psicológica, incluidas las agresiones a la libertad sexual, las amenazas, las coacciones o la privación arbitraria de libertad.