Els fills busquen causar dany i/o molèstia permanent, utilitzant la incomprensió com axioma, amenaces o agressions per donar resposta a un hedonisme i nihilisme creixent. Mostren conductes de desafecció, transmetent als pares que no els volen. Es tracta, en qualsevol cas, de conductes reiterades de violència dirigides als pares o tutors, pel que hem diferenciar dels casos de violència aïllada (un únic episodi), de la vinculada a trastorns mentals greus o consum de tòxics, i del parricidi.
Generalment la víctima és la mare, sobre tot de violència verbal, i més freqüent en famílies monoparentals. Encara que alguns estudis suggereixen que és més freqüent en famílies de baix nivell socioeconòmic altres troben que es dóna en tots els estrats socials.
Com passa amb altres tipus de maltractament, pot adoptar la forma de maltractament físic, psicològic, emocional i econòmic. Els resultats d'un estudi1 en el qual es va avaluar el perfil dels adolescents que exerceixen violència física i verbal contra els seus progenitors van mostrar que mentre que les agressions verbals menys severes, com cridar als progenitors, ocorren en el 65.8% dels casos, les agressions físiques són molt menys freqüents (7.2%).
La violència filio-parental sembla exercida per igual per nois i noies encara que per la violència física en general la majoria dels estudis coincideixen a trobar majors taxes en els nois que en les noies. Els nois exerceixen més violència física mentre que les noies exerceixen més actes de violència verbal.
Els infractors sovint presenten problemes de consum de substàncies, que actuaria com a catalitzador de l'agressió. Encara que no s'ha estudiat en detall la presència d'altres problemes psicològics, aquests infractors sovint es caracteritzen per exercir la violència en tots els contextos, no només el familiar, i per implicar-se en altres conductes delictives. També semblen característics els trets d'impulsivitat i depressió.
Encara que no hi ha gaire estudis sobre els estils cognitius dels menors que agredeixen als seus progenitors, destaquen alguns esquemes cognitius com el de justificació de la violència: la creença que és adequat agredir algú perquè simplement s'ho mereix, o per tal d'aconseguir un objectiu, el que constitueix un dels elements proximals més importants de risc per exercir la violència.
Un estudi realitzat al Pais Basc* mostra diferències de perfil diferenciat entre joves que només han comès un tipus de delicte (violència filio-parental) respecte els que a més de maltractar els seus pares han comès altre tipus de delictes i els que cometen un altre tipus de delictes que no estan relacionats amb la violència filio-parental. L’estudi indica com a característiques diferencials dels menors que exerceixen violència les següents:
a) Menors amb dificultats d'aprenentatge i d'adaptació escolar. Un alt percentatge de joves que han estat denunciats per maltractar els seus pares presenten problemes d'adaptació en l'àmbit escolar.
b) Menors amb baixos nivells d'autonomia. És sorprenent que els joves del grup que agredeixen als seus pares, que els insulten i amenacen i que no respecten la jerarquia familiar, són els que mostren menys habilitats per desenvolupar-se de forma autònoma, en definitiva qui més dependents són, respecte els altres dos grups.
c) Menors amb baixa autoestima i manca d'empatia. S'aprecia que els joves que exerceixen violència contra els seus pares tenen una autoestima més baixa que els joves que cometen algun altre tipus de delicte. Encara que alguns estudis assenyalen el narcisisme al costat de la baixa empatia com a factors associats a l'agressió, el cert és que no s'ha trobat alts nivells de narcisisme, sinó més aviat el contrari: una fràgil autoestima. Aquests mostren serioses dificultats per "posar-se en la pell de l'altre". La baixa empatia d'aquests adolescents podria estar estretament relacionada amb el seu problemàtica emocional, en concret, amb el trastorn disocial que ha estat diagnosticat en molts d'aquests joves.
d) Menors amb alts nivells d'agressivitat. El nivell d'agressivitat trobat en aquests joves són superiors als dels joves que cometen altres delictes, ja sigui contra les persones o contra la propietat. Probablement, els alts nivells d'agressivitat dels joves que agredeixen als seus pares estaran relacionats amb múltiples causes: la violència viscuda en el si de la família, el consum de substàncies, la frustració, trastorns emocionals, etc. D'altra banda, es podria relacionar aquest alt nivell d'agressivitat amb el consum regular de substàncies. Encara que, tal com s'ha comprovat en aquest estudi el consum regular de substàncies està associat a les conductes violentes dels menors cap als adults. A més, el consum d'haixix i cocaïna ha estat una variable diferencial dels menors agressors contra els seus pares.
e) Menors amb tractament psicològic individual prejudicial i trastorns emocionals. Els pares d'aquests menors agressors atribueixen les conductes violentes dels seus fills a trastorns emocionals. Si entenem els "trastorns emocionals"$ com aquelles alteracions que desorganitzen de manera important les àrees de funcionament del jove i la seva adaptació personal general, essent els símptomes d'ansietat i/o depressió seus components essencials, és comprensible que els pares hagin intentat donar solució a la problemàtica dels seus fills mitjançant ajuda psicològica, abans d'acudir a la instància judicial. En el perfil "psicopatològic" dels joves que agredeixen seus pares, destaquen els Trastorns per Dèficit d'Atenció i comportament pertorbador i els Trastorns de Personalitat.
* Ibabe, Izakun. Perfil de los hijos adolescentes que agreden a sus padres. Universidad del Pais Vasco. Vitoria-Gasteiz, 23 de noviembre de 2007.