En general es tracta d'adolescents amb edats entre els 12 i els 18 anys, amb especial densitat percentual entre els 15 i els 17. Com s’ha dit, les mares són les víctimes principals d'aquestes agressions, en part per la percepció d'una major debilitat física i, en part, perque hi ha més temps de contacte dels fills amb la mare que amb el pare.
Diversos estudis assenyalen que els nens, adolescents i joves agressors de seus pares pertanyen a famílies de classe mitjana i alta, segons els quals es pot deduir que és en un entorn clarament favorable des del punt de vista econòmic, cultural i educatiu on fructifiquen majoritàriament aquestes conductes.
Podem dir que el perfil dels adolescents agressors s'articula en tres grans blocs que no són excloents entre si, sinó que poden donar-se trets de tots ells en l'agressor.
Hedonistes-nihilistes.
Constitueixen el grup més ampli d'agressors. Per a ells la primacia és la satisfacció del propi interès, independentment de quin sigui i de les vies per aconseguir-ho. Educats en l'autosatisfacció, l'absència de responsabilitats i d'exigències, creixen amb la idea que ells són "únics" i arriben a no tenir consciència de l'existència de regles morals que regulen la convivència. Els altres són només un instrument per a la satisfacció dels seus desitjos i quan es resisteixen a ser-ho, són un obstacle amb el qual cal enfrontar i fins i tot acabar. Neguen que hi hagi pautes de comportament exteriors a ells o que retallin la primacia de l'individual.
Patològics.
En alguns dels agressors enquadrats aquí neix l'agressivitat per una dolenta o incorrecta assimilació de les relacions d'amor-odi maternofilials, establint-se un quadre d'ansietat d' de separació amb alta inseguretat i baixa autoestima que intervé en la futura conducta violenta. Alguns autors entenen que darrere del comportament dels menors que agredeixen als seus pares hi ha un problema psicopatològic, en concret es parla d'un trastorn antisocial de la personalitat i fins i tot d'una psicopatia.
Amb violència apresa.
Aquests casos materialitzen el principi que "la violència engendra violència". Qui des de nen percep que les situacions de poder es basen més en la possessió dels mitjans per imposar violentament i que fet i fet és la violència l'únic camí per prevaler, no arriba a tenir consciència que hi ha altres procediments, i quan la seva edat i el seu físic l'hi permeten, es dedica a "imposar la seva llei" tal com ha vist des d'abans que en el seu entorn familiar altres han procedit.