L’acció de protegir correspon a tots els ens, departaments i professionals que tenen relació amb les víctimes de violència domèstica o de gènere. En primer lloc als cossos de seguretat però no és àmbit exclusiu d’aquests.
L’ordre de protecció està regulada a través de la Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l’Ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica. Aquesta llei suposa un canvi en la llei d’enjudiciament criminal (LECr) segons el qual s’estableix un procediment judicial ràpid i senzill que pretén obtenir per la víctima un estatut integral de protecció, que concentri de forma coordinada una acció cautelar de natura civil i penal.
Les mesures policials de protecció es basen en la valoració del risc mitjançant diverses eines, generalment formularis (SARA, RISCANVI, VPR, B-SAFER) dissenyades per esbrinar la gravetat de la situació. La norma bàsica que regula la valoració del risc és la Instrucció 10/2007 de la Secretaria de l’Estat per la Seguretat, que estableix tres nivells de risc: baix, mig i alt, en funció dels quals es planifiquen una sèrie d’accions concretes.
Caldrà elaborar un pla de protecció de la víctima que tingui en compte el que estableixi l’ordre de protecció, si n’hi ha i la protecció real i efectiva que se li pot oferir. Entre altres coses, es poden fer les següents:
· Telefonar la víctima periòdicament per interessar-se per la seva situació.
· Planificar vigilàncies en llocs i hores concretes de major risc: desplaçaments a la feina, escola dels fills, etc.
· Acompanyar la víctima en les accions penals, judicials, assistencials o administratives que necessiti.
· Controlar que els agressors compleixin les ordres d’allunyament.
· Procurar que la víctima disposi d’un terminal de teleassistència mòbil.
En cap cas, les mesures de protecció seran d’elecció lliure de la víctima. Caldrà analitzar quines són les mesures més adequades a la seva situació de risc i actuar en conseqüència.
1. RCPVD - Registre Central per a la protecció de les Víctimes de Violència Domèstica.
Es crea com a base de dades en la que s'inscriuen les penes i mesures de seguretat imposades en sentència per delicte o falta, mesures cautelars i ordres de protecció acordades en procediments penals. Hi tenen accés els òrgans judicials, els cossos de policia amb competències en la matèria i l’Administració penitenciària.
El servei de teleassistència mòbil gestiona terminals de telèfon amb GPS que es faciliten a dones víctima en situació de greu risc. La dona ha de portar el terminal sempre a sobre, si l’agressor trenca l’ordre d’allunyament i se li acosta, prement un botó envia un senyal d’alarma a una central de recepció de trucades, qui enviarà al lloc a la policia més propera, d’acord amb la situació que indica el GPS. D’aquesta forma es pot proporcionar una protecció permanent en qualsevol lloc.
El Sistema de Seguiment per Mitjans Telemàtics de les mesures d’allunyament funciona de forma semblant al de teleassistència mòbil. Consta d’un dispositiu GPS per l’agressor (polsera o canellera) i un altre per la víctima. Quan l’agressor s’acosta per sota de la distància establerta en l’ordre de protecció salta l’alarma a la central de control. Tanmateix és un sistema que no ha tingut gaire èxit i no s’està implantant.
2. Teleassistència mòbil
LEY 27/2003, de 31 de julio, reguladora de la Orden de protección de las víctimas de la violencia doméstica.
ley27_2003 ordre proteccio.pdf