Diem victimari a qui exerceix un mal sobre algú, que esdevè víctima. Tot i que comuntment als homes que agredeixen les seves dones se’ls anomena agressors o maltractadros, aquest terme està agafant forma.
Igual que amb les víctimes,podem dir que no existeix un perfil únic de maltractador.
Els homes maltractadors acostumen a estar afectats per nombrosos esbiaixos cognitius, relacionats amb:
· Creences equivocades sobre els rols sexuals i la inferioritat de la dona.
· Idees distorsionades sobre la legitimació de la violència com una forma de resoldre els problemes.
Els maltractadors acostumen a mostrar-se molt sensibles a les frustracions, presenten unes habilitats de comunicació molt limitades i els hi falten estratègies adequades per solucionar els problemes. Els homes violents, sobretot els que tenen una baixa autoestima, tendeixen a valorar les situacions com amenaçadores, de forma que, la inhibició dels sentiments i la percepció distorsionada de la realitat poden conduir a conflictes que siguin expressats de forma violenta. Aquesta situació comporta un cercle viciós: la reiteració de la violència no fa sinó augmentar la baixa autoestima de l’agressor.
Per una altra banda, sabem que un percentatge elevat de maltractadors han estat víctimes de maltractaments a la seva infància. A diferència del que es pensa habitualment, els antecedents immediats de la vida adulta desenvolupen un paper més important que els antecedents remots de la infància.
Com passa amb les víctimes, però per raons ben distintes, l’aïllament social i emocional és un factor que es repeteix en molts homes violents. El més característic és la dificultat per establir relacions d’intimitat o d’amistat profunda, el que es diu analfabetisme emocional.
Els maltractadors no són malalts. La major part dels victimaris són persones sense cap trastorn psicopatològic, però sí que poden tenir alguns trets de personalitat accentuats:
· Dependència emocional.
· Agressivitat generalitzada.
· Problemes en el control de la ira.
· Impulsivitat.
· Dèficit d’autoestima.
· Gelos.
Els trastorns més freqüents relacionats amb la violència en la llar són:
· La psicosis, en funció dels deliris.
· El consum abusiu d’alcohol i drogues.
Aquests trastorns poden activar conductes violentes en persones impulsives i descontrolades. Els trastorns que comporten un major risc són:
· Trastorn antisocial: fredor afectiva i falta d’empatia.
· Trastorn paranoic: desconfiança i recels constants.
· Trastorn narcisista: necessita estimació permanent.
Els homes violents amb les seves parelles identifiquen la virilitat amb la superioritat masculina, el masclisme, i la idea que és legítim imposar l’autoritat sobre la dona, fins i tot per mitjà de la violència. La demostració de ser “ un home” pot conduir a la imposició violenta.
Així, les causes més freqüents d’homicidis conjugals són:
· Atacs de gelosia i sentir-se refusat.
· Comportaments agressius.
· Absència d’autoestima i d’habilitats socials.
Amb freqüència aquests homicidis es produeixen després de la separació de la parella. Les dones que aconsegueixien abandonar aquests homes són sotmeses a una pressió extrema per tal d’atemorir-les.
En funció de l’autor que escollim podrem fer diverses classificacions. Com en el cas de les dones, no podem dir que hi hagi un tipus característic de maltractador, tanmateix però, atenent a diversos criteris es poden fer algunes distincions. Per exemple, en funció de:
· L’extensió de la violència
· Les capacitats relacionals
· El perfil psicopatològic
|
En funció de la extensió de la violència |
|
|
Violents només a la llar 74 % |
Violents en general 26 % |
|
A casa exerceixen un nivell de maltractament greu, però que al carrer adopten conductes socials adequades. Les frustracions quotidianes fora de casa, així com l’abús d’alcohol o els cels patològics, contribueixen a desencadenar episodis de violència dins de la llar. |
Són persones agressives tant a casa com en el carrer i tenen moltes idees distorsionades sobre la utilització de la violència com a forma acceptable de solucionar els problemes. Són freqüents les experiències de maltractament en la infància. |
|
En funció de les capacitats relacionals |
|
|
Sense habilitats interpersonals 55% |
Sense control dels impulsos 45% |
|
No han après unes habilitats adequades per a les relacions interpersonals, motiu pel qual el recurs a la violència supleix l’absència d’un altre tipus d’estratègies de resolució de problemes. |
Presenten unes habilitats socials més adequades i són més conscients que la violència no és una forma acceptable de resoldre els conflictes, però es mostren incapaços de controlar els episodis violents, que sorgeixen en forma d’un trastorn explosiu intermitent, amb episodis bruscos i inesperats de descontrol amb la violència. |
|
En funció del perfil psicopatològic |
|
|
Els tipus següents serien els extrems, els tipus purs, que es podrien trobar, entre els quals es donen tota un sèrie de tipologies i comportaments entremesclats. |
|
|
Dependent |
psicòpata |
|
Dependent emocionalment de la víctima. Impotència per viure sol. Gelos, paranoies. Por a la intimitat. L’objectiu és aconseguir una bona relació la víctima, però el seu estat mental i la seva personalitat no ho permeten. La seva inseguretat, por i debilitat el fan ser agressiu i mesquí. |
Mentider brillant. Persona encantadora de cara a l’exterior. Cruel. Absència de remordiment, culpa, penediment o consciència. Falta d’empatia. Incapacitat absoluta de sentit les emocions bàsiques humanes: les imita, fingeix. Entre el 20% i el 40%. El més perillós, més temible, astut. La majoria d’assassins més cruels i sistemàtics |
Pel que fa al tipus psicopàtic, encara es pot establir un doble vessant:
Possessiu
• El seu objectiu és la dominació total de la dona, per anul·lar-la completament.
• El maltractament acaba quan la víctima s’escapa.
Instrumental
• Generalment menys violent i utilitza la violència quan no hi ha més remei.
• El seu objectiu és utilitzar la víctima.
• El maltractament acaba quan troba un objectiu millor, quan la víctima troba un suport sòlid.
• Intentarà aillar-la per treballar més còmodament.
Jacobson, N i Gottman, J.[1] realitzen un estudi basat en l’observació directa de parelles amb comportaments violents des d’un punt de vista científic. Estableixen dos tipus d’agressors, els cobra i els pitbull, amb un tipus de discurs ben diferent. Podem dir, que la denominació dels dos tipus es correspon amb la similitud a l’animal del qual adopten el nom. Així, els homes cobra són aquells tipus de victimari que t’observa sense alterar-se aparentment, però que està rumiant la forma i esperant el moment adequat per saltar-te sobre i clavar-te les dents. Amb un cop sec, introdueix el seu verí i la víctima no té opcions per salvar-se. En canvi, els homes pitbull són aquells que van agafant carrereta, és a dir, a mesura que avança la discussió es van escalfant i reprimint-se cada cop més fins que no poden suportar més la pressió i acaben agredint la dona.
|
Característiques dels victimaris |
|
|
COBRA |
PIBULL |
|
Impredictibles S’aferren a un somni Mala disposició a acceptar influències Resposta contradictòria dona: ràbia contra por. Absència del ritual de retirada. Inici de la violència quan convé. Recuperació del control. |
Control motivat per dependència Falsa percepció de victimització Exigències a la parella Baralles que mai acaben Violència ascendent, s’hi veuen abocats.
|
[1] Hombres que agreden a sus mujeres. Como poner fin a las relaciones abusivas. Neil Jacobson i John Gottman. Ed. Paidós 1998.