Diversos autors defensen que el maltractament comença ja des del primer moment de la relació de la parella, durant la qual no s’atura, no hi ha cap moment de descans, i perdura fins que la víctima posa fi a la situació.
Així com el cicle de la violència te unes fases ben diferenciades, el procés del maltractament vist des d’una perspectiva global en el temps podem dir que passa per tres fases, el contingut de les quals es donarà en major o menor intensitat, de forma sovint inconscient, no necessàriament planificada:
|
INICI Atracció i assentament de les bases de la parella |
|
|
Detecció de la vulnerabilitat |
El victmari “detecta” els punts febles de la dona, allò que pot fer dur-se-la al seu terreny. En funció del tipus d’agressor s’estudia i es planifica. |
|
Absorció / abducció |
Moltes parelles es forjen en un fals romanticisme, serà llavors una etapa d’enamorament (per ella) i d’engany (per ell) en la que es fa seva la dona. En aquesta etapa sorgeix el “príncep blau”que la dona espera trobar però que amaga una realitat insospitada de moment. Sovint, ell també està enamorat. El problema és que la concepció de “l’AMOR” és ben distinta per un i per l’altre. |
|
Dependència emocional |
La perdurabilitat del maltracte depèn directament del nivell de dependència dels implicats, en tots dos sentits. Generalment es parla de la dependència de la dona vers el seu agressor, però en realitat, ho són tots dos l’un de l’altre. De vegades, quan la parella no s’ha format per una atracció física o sense química el moment de l’absorció es substitueix per la dependència. No he conegut mai una parella en la que us heu dit “no enganxen gens”, no s’explica com estan junts? |
|
DESENVOLUPAMENT
Extorsió |
|
|
inconscient
|
En aquesta etapa es desenvolupen i es manifesten tots els elements més clars del maltractament. DEPENDÈNCIA
AÏLLAMENT
CULPABILITAT
VERGONYA
POR
|
|
Conscient
|
És quan la víctima se n’adonarà realment de la situació en la que es troba i ha de lluitar per sortir-se’n. |
|
DESENLLAÇ
|
|
|
Segons el resultat emocional / físic per les parts |
|
|
Reparació |
Independentment de qui prengui la iniciativa (sempre serà millor la dona), el resultat pot ser beneficiós per ella sempre i quan hagi sabut recuperar-se del trauma sofert. Generalment, després de rebre l’ajuda social, legal i psicològica adequada. Quant a l’home, reparació significaria rehabilitació, en el sentit de canviar els seus esquemes mentals cap a models d’igualtat. |
|
Frustració |
Pot acabar la relació de parella (per exemple amb una ordre de protecció) però la víctima no s’hagi recuperat satisfactòriament de la relació. De fet, molts cops roman latent, cosa que afavoreix que la propera relació de la dona sigui del mateix estil. Us heu preguntat mai com és que hi ha dones que “tornen a caure”? |
|
Assassinat |
El pitjor dels finals, però desgraciadament real. |
|
Segons qui pren la iniciativa |
|
|
La víctima posa fi a la relació |
La víctima afronta la situació i troba els mitjans necessaris per allunyar el victimari de la seva vida. |
|
Intervenció de l’estament legal |
Independentment de la voluntat dels implicats, és a dir, amb el seu acord i acceptació o no, la intervenció de serveis socials, policia o justícia pot finalitzar la relació de parella. |
|
El victimari desisteix |
Desisteix per canvi de conducta, imposició externa o per impossibilitat d’acció. |
• El maltractament acaba quan la víctima s’escapa.
• Generalment menys violent i utilitza la violència quan no hi ha més remei.
• El seu objectiu és utilitzar la víctima.
• El maltractament acaba quan troba un objectiu millor, quan la víctima troba un suport sòlid.
• Intentarà aillar-la per treballar més còmodament.
Jacobson, N i Gottman, J.[1] realitzen un estudi basat en l’observació directa de parelles amb comportaments violents des d’un punt de vista científic. Estableixen dos tipus d’agressors, els cobra i els pitbull, amb un tipus de discurs ben diferent. Podem dir, que la denominació dels dos tipus es correspon amb la similitud a l’animal del qual adopten el nom. Així, els homes cobra són aquells tipus de victimari que t’observa sense alterar-se aparentment, però que està rumiant la forma i esperant el moment adequat per saltar-te sobre i clavar-te les dents. Amb un cop sec, introdueix el seu verí i la víctima no té opcions per salvar-se. En canvi, els homes pitbull són aquells que van agafant carrereta, és a dir, a mesura que avança la discussió es van escalfant i reprimint-se cada cop més fins que no poden suportar més la pressió i acaben agredint la dona.
|
Característiques dels victimaris
|
|
|
COBRA
|
PIBULL
|
|
Impredictibles
S’aferren a un somni
Mala disposició a acceptar influències
Resposta contradictòria dona: ràbia contra por. Absència del ritual de retirada.
Inici de la violència quan convé.
Recuperació del control.
|
Control motivat per dependència
Falsa percepció de victimització
Exigències a la parella
Baralles que mai acaben
Violència ascendent, s’hi veuen abocats.
|
[1] Hombres que agreden a sus mujeres. Como poner fin a las relaciones abusivas. Neil Jacobson i John Gottman. Ed. Paidós 1998.
La reparació del maltractament vol dir que cal fer que la violència desparegui, i això passa per alguna de les següents possibilitats:
• Autoreflexió de l’agressor
• Autodefensa de la víctima
•
o Acció policial / social
o Acció penal / judicial
o Reinserció / rehabilitació
Autoreflexió de l’agressor
Significa que el victimari ha de prendre consciència del maltractament, que està exercint una conducta abusadora contra la seva parella. Així, reconeixent la seva pròpia situació, podrà adonar-se de qui és ell en realitat. Després, si té voluntat de recuperació, podrà fer les accions necessàries per donar-li
Autodefensa de la víctima
La víctima també ha de prendre consciència del problema i, com l’anterior, necessitarà ajut professional per poder afrontar-lo. Les fases per les que acostuma a passar la víctima en el procés de recuperació són:
• Coneixement de la realitat del fenomen de violència masclista.
• Comprensió de la serva pròpia situació.
• Tenir voluntat d’actuar per sortir-se.
• Considerar intolerable que et maltractin.
• Mobilitzar l’instint de lluita juntament al d’auto protecció.
• Comprendre i acceptar que l’agressor no l’estima.
• Assumir que s’ha equivocat, o que l’han fet equivocar.
Les víctimes són persones valentes. Cal molt de valor i coratje per enfrontar-se a un problema d’aquesta mena. Elles, i tant sols elles, són les primeres responsables per sortir-se, i són les que fan el camí, per molta ajuda que puguin rebre des de l’exterior.
Es refereix a la intervenció dels organismes i les administracions amb competències en la matèria. La gran majoria de casos que es resolen favorablement a la víctima és precisament gràcies a la seva intervenció.