CLUB EXCURSIONISTA VINYOLS
23-03-2014 Serra de Cardó i Creu de Santos
23 DE MARÇ DE 2014
Antic Convent-Balneari de Cardó, Barranc de Sant Roc, Sant Roc, Els Martells, Portell de Cardó, Creu de Santos (cim comarcal de la Ribera d’Ebre de 942 mts.), Barranc de la Columna, Ermita de Sant Simeó, Balneari
Aquesta sortida l’havíem previst per a tot el dia, doncs la tarda ja es llarga i com que comença a fer bon temps agrada estar per la muntanya sense presses. Però les coses no es van presentat ben bé així, doncs a mitja setmana la previsió era de pluges o neu i temíem haver-la d’anular. Finalment , com sol passar per les nostres terres, les previsions van canviar totalment i per sort ja no havia de ploure, tot i que sí que faria fred. Nosaltres, com sempre fem a poc que es pugui, vam decidir portar la sortida endavant.
A les 8 del matí ens concentrem al punt de sortida un grup d’11 persones, evidentment més reduït de lo habitual, i no es d’estranyar, doncs compromisos a banda, bufa un vent que fa respecte i al damunt, és fred. Tenim bastant clar que farà mal dia però tot i això, agafem els cotxes i tirem en direcció a Rasquera havent de patir, ja per la autovia, les contínues envestides del vent, encara que a mida que ens acostem al nostre destí aquest sembla que amaina. En arribar la Rasquera prenem l’estreta i llarga carretera que porta al Convent-Balneari de Cardó, avui totalment abandonat.
Allí deixem els cotxes i sobre les 9 comencem a caminar després de comprovar que els termòmetres només marquen 6 graus, amb un vent moderat. Enfilem la ruta pel barranc de Sant Roc, lloc de vegetació espessa i que afortunadament ha estat netejat recentment, lo qual ens permet caminar amb més facilitat. En mitja hora arribem a l’ermita del mateix nom i, tot i que és una mica aviat, decidim esmorzar asseguts còmodament en uns bancs al costat de l’ermita i la font. Però el lloc es obac i no estem gaire a gust allí, per tant prenem el cafè i seguim, sense perdre temps, pel mateix barranc, sempre amb una pujada constant però moderada. El camí és bonic doncs ara transcorre pel mig d’un bosc d’alzines molt net i obert que transmet bones sensacions als caminadors. Arribem a una cruïlla que, amb unes petites fletxes quasi invisibles, típiques de la zona, ens diu que a la dreta es va a la Creu de Santos i a l’esquerra als Martells. Decidim anar-hi doncs el lloc val la pena i no ens obliga a desviar-nos gaire. En arribar, veiem que al costat de la timba la roca fa unes formes curioses que ens agraden molt i aprofitem per fer les primeres bones fotos, això si, amb prudència, doncs el vent bufa fort i correm el perill de que ens arrossegui al buit. En aquell punt podem gaudir de la primera vista espectacular sobre el mateix Balneari i les muntanyes de la vesant oest.
Desfent el camí, arribem t de nou a la cruïlla i ara sí girem a l’esquerra fent una decidida pujada fins al arribar a un mirador. Segones vistes espectaculars, ara per la vesant Est , o sigui que podem veure tot el Delta de l’Ebre, des del Fangar fins a la Punta de la Banya, i també davant nostre, i mirant molt a munt, podem veure una creu, que suposem és el nostre destí. Sembla encara molt llunyana, però no defallim i fem una forta baixada pedregosa fins arribar al Portell de Cardó. Allí el paisatge torna a ser boscós i el camí esdevé molt agradable i bonic de trepitjar. En un tres i no rés arribem a la cruïlla que hem d’agafar per fer la pujada definitiva al cim. Ens desconcerta que no trobem cap indicador i finalment ens adonem que la placa indicadora que hi havia clavada a la roca, ha estat arrancada. No podem deixar de sorprendre’ns doncs la gent del món senderista sol a ser molt respectuosa per aquestes qüestions. En fi, seguim endavant pel camí que segueix sent molt agradable caminant per una terra amb una catifa de fulles seques que amortiua les nostres passes. El sender puja però ho fa amb grans revols lo qual facilita molt la nostre progressió. Arribem a un portell que obre davant nostre una vista espatarrant, on podem contemplar el riu Ebre serpentejant, i tots Els Ports amb el cim del Caro sobresurtin majestuós. Som a tocar el cim, només cal fer l’últim tram per un camí pedregós totalment exposat al vent, el qual es fa notar amb força i violència arribant a desestabilitzar-nos.
En assolir el cim però, la sensació es meravellosa i gaudim de les terceres vistes meravelloses que s’obren davant nostre. Ara tenim a l’abast els quatre punts cardinals amb totes les seves cadenes muntanyoses i una munió de pobles escampats per arreu i sobre tot el Delta de l’Ebre tan prop de la nostra mirada, que bonic!!. El vent del nord ajuda a netejar les boirines i es pot gaudir d’un paisatge nítid i de colors intensos que ens colpeix amb intensitat. Ens fem fotos, tant de grup com individuals, al costat del punt geodèsic i la creu, i encara anem a un altra punta propera on hi ha un altra creu. Fa mal oratge, però menys del que esperàvem i encara podem gaudir del moment una bona estona.
Acomplert el propòsit toca baixar desfent el camí fins arribar a la cruïlla i seguidament, girant a l’esquerra, anar a buscar el barranc de la Columna, ara sempre de baixada, que ens ha de portar directament als cotxes.
Al passar per la cova dels Ports, decidim dinar en el racó que considerem a resguard del vent, i així és, però no hi toca el sol i al cap de poc ens comença ha agafar fred de nou. Dinem depressa i seguim la ruta, barranc avall, fins arribar a una cruïlla en la que s’intueix un senderó que puja a l’ermita de Sant Simeó o de la Columna, el qual agafem sense dubtar.
Ens agrada molt el lloc per lo singular que és. Una construcció de dos pisos amb dues terrasses abocades al buit i col·locada damunt d’una roca, la qual, per la vesant nord, te un precipici d’una colla de metres.
Un cop visitat l’edifici seguim camí avall, sabem que som molt a prop dels vehicles i per tant caminen sense preses.
A les 3 de la tarda ja hem acabat, pel meu gust maça d’hora, però degut al grup reduït d’avui que gasten una bona forma física i al vent fred que ens fa córrer més de lo normal, el temps emprat s’ha reduït considerablement.
Com que és d’hora parem al costat del camí per fer fotos del conjunt d’edificis del Convent-Balneari i alguns encara s’arriben a l’ermita de Sant Elies per agafar farigola i romaní. Realment el lloc està farcit d’ermites i fonts que fan entreveure l’antic esplendor que va posseir en un altra temps i que ara ha hagut d’acabar en mans d’una important companyia del Grup Pascual que ho controla tot i barra el pas a alguns llocs deixant que el deteriorament continuï.
Ara col·locat de nou tots en els vehicles baixem fins a Rasquera, fent una altra parada per comprar el típics pastissets, però no ho aconseguim doncs l’hora és intempestiva i ho trobem tot tancat. Total que marxem cap a casa donant per acabada la sortida d’avui satisfets per haver conegut un altra serralada del nostre territori més proper.
Fins la propera que serà per terres de Vandellós.
per descarregar el track aquí
es.wikiloc.com/wikiloc/view.do
per veure les fotos aquí
plus.google.com/photos/111496180272136782300/albums/5994400878593101265
