Dèiem en el cartell anunciador d’aquesta proposta de sortida excursionista que segurament ens ho passaríem molt be i tornaríem a Vinyols havent viscut una bonica i agradable experiència. Dons be, la nostra impressió es va complir ahir fil per randa dons la caminada, resseguint els diferents turons, molt ben acompanyats per una temps i meteorologia talment primaveral, van ajudar a gaudir plenament d’una excursió realment atípica on es van barrejar contínuament paisatges urbans amb zones boscoses i espais de parcs recuperats i habilitats principalment per la ciutadania barcelonina.
Cal esmentar que aquesta sortida estava organitzada juntament amb els companys i amics del grup excursionista GREXMONT de Montbrió del Camp, amb els qui vam compartir una diada estupenda amb harmonia i un bon filing. Esperem que no serà la darrera que farem junts en altres projectes dels que ja se’n va parlar al llarg del dia de convivència.
Van ser 14 ,5 els Kilòmetres que es van recórrer amb un desnivell acumulat de 1600 metres, (entre pujades i baixades) i 5 hores 45 minuts de caminada. Realment una mica llarga però com que la tarda ja tona de sí, per de llum no es patia. En tot moment les vistes sobre Barcelona van ser excepcionals i ens vam considerar privilegiats de poder-les gaudir.
El primer turó que vam assolir va ser el de la Creueta del Coll per la zona de Vallcarca-Penitents. Pel mig d’un entramat de petits carrers vam anant guanyant alçada fins arribar al primer turó, el qual no està urbanitzat. Allí s’estava tranquil i vam aprofitar per esmorzar al solet. En acabar vam seguir per un sender ben arreglat fins arribar al parc del mateix nom. El segon turó, bastant proper al primer va ser el del Putget. Un lloc totalment urbà amb unes bones vistes a mar i muntanya. Van tornar enrere passant de nou el pont de Vallcarca i per altres carrerons arribàrem fent una forta pujada al Parc Güell i al seu turó de les Tres Creus. Molta gent hi havia allí i després de fer les fotos de rigor vam marxar ràpidament travessant tot el parc fins la sortida nord i en un tres i no res ens vam trobar de nou en mig de la natura. Quins contrastos! Ara tocava enfilar-nos per un sender costerut fins al cim de La Muntanya Pelada. Quines vistes vam poder gaudir allà dalt!! Totalment inèdites, Barcelona per tots quatre costats. Després d’una estona de descans i les fotos obligades vam començar la baixada per l’altra costat
fins arribar al barri del Carmel. Caminant pels seus carrers una estona vam passar pel Parc del Guinardó i després vam arribar al Turó de la Rovira, el qual actualment s’ha convertit en Museu d’Història de Barcelona degut a que en aquest punt es pot veure el lloc on es van allotjar les bateries antiaèries que en la guerra civil defensaven Barcelona dels bombardejos.
Després de la visita al lloc vam començar la baixada, ara per un parc ple de magnífics pins, passant per la font d’en Fargas i el passeig del mateix nom fins arribar al Passeig de Maragall. Només en quedava un, el turó de la Peira, el qual veiem davant nostre però encara llunyà. Començava a fer-se tard però calia seguir irremeiablement la ruta marcada. No vam trigar gaire a fer l’últim cim, coronat per una gran creu. Allí vam fer-nos la última foto de grup i sense perdre temps vam baixar en direcció al passeig de Fabra i Puig on ens esperava l’autocar.
Ja col·locats tots a dalt, ens vam dirigir als Jardins d’Horta, que és on havíem pensat fer el dinar de campanya. Vam menjar amb gana i gràcies a un bar que havia vam poder fer un cafè i tot, que va anar divinament.
Després i ja més recuperats vam fer un bon passeig pels jardins i el seu conegut Laberint on vam distreure’ns una bona estona perduts pel seu interior sense trobar la sortida. Amb paciència tots ho vam anar aconseguint rematant la visita fent un tomb pels seus magnífics passejos enjardinats amb una gran varietat i diversitat de plantes i arbres.
A les 6 de la tarda, tornats tots al autocar, s’enfilà el viatge de retorn a Vinyols i Montbrió arribant als volts de 8.00 del vespre sense cap novetat i amb un bon record de tot el que s’havia viscut i gaudit al llard de tot el dia.
Les sensacions generals era que estaven tots una mica cansats però molt satisfets de l’experiència viscuda i del dia tant maco que ens va acompanyà. I per acabar, una menció especial al nostre amic i soci, en Josep Mª Virgili, que va fer de VOCAL, guiant-nos amb total seguretat pel complicat i perdedor recorregut, no tant pels turons sinó pels carrers de les zones urbanes dels barris que van tenir que travessar. Moltes gracies per la feina feta.