El passat diumenge hem pogut comprovar la gran generositat i bellesa que la Serra de Montsant en ofereix permanentment tan, si està núvol i boirós com si fa un sol espatarrant. Al matí, a les 8.00 hores, els 20 participants en la caminada programada, van ser espectadors privilegiats del que dèiem al començament, dons a la visió a primera hora, de la muntanya tota emboirada en la part mes alta, cap al migdia, es va tornar en un dia despejat on el sol va fer acte de presència oferint-nos les millors panoràmiques i els colors mes nets i lluminosos de les seves altes parets de la vesant solana mirant des de La Morera o Cornudella.
El dia no va ser fred, que sempre és d’agrair, però el fort vent que bufava a estones, va fer l’excursió una mica molesta encara que el paisatge i els diferents indrets per on discorre el Camí dels Cartoixans ho compensaven en escreix, fent que la caminada resultes més que agradable i distreta.
La sortida era a Cornudella on vam deixar aparcats els nostres turismes per agafar, tot seguit, el GR-174 del Priorat i anar sempre en suau pujada fins arribar a la cruïlla del corriol dels Grau del Tomaset i de l’ermita de Sant Joan del Codolar. Allí, seguint a ponent els primers metres en forma de pista, s’agafà el dit Camí de la Llisera, continuació del que ve d’Albarca, encara que aquest es una mica mes sifonat, però, això si, ben cuidat, net i força transitable. En un racó assolellat, a resguard del ventet que bufava amb certa insistència, vàrem esmorzar, com sempre, amb força gana i bona harmonia. Ja amb la panxa plena i ben descansats, es continuà el camí arribant a travessar la carretera que puja de Cornudella a La Morera, per baixar al Mas d’en Porqueres, avui un Celler de bons vins del Priorat, envoltat de molta i cuidada vinya.
Sortint de nou a la carretera, s’agafà tot seguit una baixada a l’esquerra, que ens portà a un altra mas en runes i seguint envant, sempre en direcció a Ponent, es continuà la caminada, a estones, per un ample i cuidat corriol, i altres, per pista ample i transitable per vehicles a motor. El paisatge era quasi sempre boscós, amb bons elements de pi negre barrejat amb alzines, tant de fulla verda com marró. Vàrem atravessar alguns barrancs amb escorrialls d’aigua provinents de les parts altes del Montsant, seguits d’algunes pujades o collets que posaven una mica a prova les nostres capacitats físiques. Res d’important dons tothom ho superava sense cap dificultat visible. Va ser interessant la visita, desviant-nos una mica del camí, al Mas de Sant Blai, antic nucli, on si va ubicà un convent de monges de clausura anomenat Bon Repòs, avui i des de fa anys, abandonat i semi enrunat. Els seus teixos, la gran bassa d’aigua, els porxos i restes del monestir, i les diferents construccions enrunades al seu voltant, donen fe del seu esplendor i de l’importància que va tenir anys enrere.
Ja de nou en la ruta cartoixana, en poc menys d’una hora s’arriba a La Morera de Montsant, després de superar el Collet de la vinya del Grau i una llarga i decidida pujada fins arribar al poble, on s’acabava la nostra excursió dominical.
Una caminada agradable que deixà a tots els participants unes bones sensacions i un agradable record. Ara només faltava anar a recollir el cotxes a Cornudella mentre la gent esperava una estona al solet, gaudint del magnífic espectacle de les altes parets del Montsant i de la pau que sempre es respira en aquell indret, especialment quan s’acabat un caminada i gaudeixes del merescut descans i relaxació.