1932 a 1957
L'Iraq sorgeix com país independent quan per iniciativa de Gran Bretanya es forma el Regne de L'Iraq sobre la base de les províncies de Bàssora, Bagdad i Mossul, que formaven part de l'Imperi Otomà des del segle XVII.
Els britànics col·loquen en el tron al rei Faisal II, que ja governava a la veïna Jordània. Faisal i el seu primer ministre, Nuri Said, segueixen una política prooccidental. El 1945 l'Iraq s'uneix a l'Organització de les Nacions Unides.
1958-1963
El general Abdul Karim Kasem dirigeix un moviment popular que enderroca la monarquia i proclama la República. La classe dirigent es divideix en dues tendències: d'una banda, les forces menys panarabistas, com els comunistes, els kurds i les elits conservadores; per un altre, els panarabistas del Baas i els nasseristas. A poc a poc el general Kasem, en un clima polític dictatorial, va assumint posicions que suposen un allunyament de comunistes i kurds.
1963-1968
El general Aref amb el suport del baasisme iraquià, derroca Kasem que és detingut, torturat i assassinat el 8 de febrer de 1963. S'inicia un període de gran influència del Partit Àrab Socialista del Renaixement (Baas), amb una vocació d'unir tots els àrabs en una sola nació en un programa de govern socialista, i per tant explícitament laic. El Baas, amb ramificacions en diversos països, ja havia arribat al poder a Síria, i tenia una força significatiu en el Líban.
1968-1974
Arriben al poder dirigents del Baas relacionats entre si per llaços familiars i tribals, els Tikrit, comença a destacar Sadam Husein. Aconsegueixen copar la màxima instància política del país, el Congrés Nacional del Comandament Revolucionari, així com els més importants càrrecs de responsabilitat, tant en l'Exèrcit com en la indústria petroliera, que és nacionalizada.
1974-1979
El Baas acaba convertint-se en la pràctica en un partit únic mitjançant el control dels aparells de seguretat i amb el suport dels comitès de barri i milícies cíviques, que li permeten dominar la pràctica totalitat de les organitzacions sindicals, cíviques o rurals.
Els kurds i el Partit Comunista s'acaben revoltant de manera que posen en compromís un exèrcit poc professional i mal armat.
1979-1990
Sadam Husein desplaça el president el 16 de juliol de 1979 i comença una sagnant purga; pren les regnes del país i exerceix el control total de l'Exèrcit. Organitza un poderós exèrcit professionalitzat, amb el suport d'Europa i EUA, amb el qual s'enfronta a la Revolució Islàmica de l'Iran de Jomeini.
La guerra amb Iran va llegar a l'Iraq les instal·lacions militars més importants de la regió del golf, però també va deixar un deute extern importanti i una contínua rebel·lió dels kurds en les muntanyes del nord. El suport de les potències occidentals al govern de Sadam arriba al punt de defensar lo quan bombardeja amb armes químiques als kurds en el seu propi territori.
1990-1992
El 2 d'agost de 1990 Iraq envaïx Kuwait. El “control” per les explotacions petrolieres de l'emirat motiven la presència immediata dels EUA, que recolzat en les resolucions de l'ONU a favor de la sobirania kuwaitiana, inicien la Guerra del Golf per fer retrocedir l'exèrcit de Sadam. El règim sofreix una derrota que té importants conseqüències internes.
Com resposta a les crides que George Bush, llavors president nord-americà, fa a la revolta, s'alimenten les esperances de grups de població reprimits pel règim iraquià: kurds del nord i xiïes del sud es revolten. Durant 1991 té lloc una de les operacions repressives més terribles: es calculen entre 30.000 i 40.000 els assassinats per l'exèrcit iraquià entre els xiís del sud, a les regions de Najaf i Kerbala..
1993-1995
El poder es concentra en els cercles familiars més propers de Sadam, en els quals comencen a prendre especial protagonisme els seus fills Udai (unitats militars d'elit i mitjans de comunicació) i Kusai (serveis de seguretat).
1995-2002
Per recompondre la seva pèrdua de base social i probablement en la recerca de trencar l'aïllament internacional a través d'aliats àrabs, el govern inicia la construcció de mesquites i escoles coràniques, s'islamitza el codi penal, es demana a la dona que “retorni” a la llar i fins els quadres del Baas es veuen onbligados a impartir cursos religiosos. Sadam col·loca a l'ensenya nacional l'expressió coránica “Al·là Akbar”.
Les Nacions Unides aproven la resolució 1441, mitjançant la qual s'insta el govern de l'Iraq a autoritzar que inspectors de l'ONU revisin l'existència d'armament químic o bacteriològic. I d'una forma mès ambigua, la mateixa resolució autoritza l'us de la força en cas d'incompliment.
Sadam autoritza el retorn dels inspectors.
2003-2010
El 20 de març de 2003, les tropes aliades dels Estats Units llencen 40 míssils 'Tomahawk' i destrossen objectius a Bagdad. Acaba de començar una guerra ... Els tres primers anys d'ocupació moren més de 600.000 persones, un terç, menors d'edat. Activistes de drets humans, professors, professionals, periodistes, artistes, bibliotecaris... són assassinats de manera selectiva o fugen del país. Els ocupants destrueixen el teixit civil i la majoria dels actes de violència sectària i indiscriminada afecten tota la població. S'aprova una Llei del petroli redactada per tècnics dels EUA i del Regne Unit i 9 companyies petrolieres, que el Fons Monetari Internacional, beneeix.El caos i el descontrol regnen a tot el país.
Les notícies que ens arriben de Bagdad no són optimistes. La situació de caos generalitzat continua a la ciutat i al país. A la zona de Kurdistan hi ha més calma. Aprofitant-t'ho, allà s'hi han fet trobades d'entitats nacionals i internacionals amb la presència de respresentants de tot el país. Hi ha una situació d'atur generalitzat i en consequència, de pobresa. També, de falta d'il·lusió, perquè després d'uns anys de violència, no es veu que l'arribada estrangera hagi ajudat, al contrari. La demanda que es fa a les ONG és que materializem propostes concretes. Compromesos amb el món s'ha compromès en el sentit de donar suport a dos tipus d'accions: trobar mitjans i espais on alguns artistes iraquians que treballen en el camp de la pintura i la fotografia, puguin ser coneguts a Catalunya, i buscar suports per a una política de gènere en el terreny de promoció de l'esport, destinat especialment a nenes i noies (doblement discriminades) al Kurdistan.
El 2010 es celebren eleccions generals, però la situació quotidiana no canvia gaire.
© 2007 Compromesos amb el Món
Tots els drets reservats