Compromesos amb el món
ARGENTINA
Desforestació i fam: un genocidi encobert
Quan la Infanta Isabel de Borbó va visitar Argentina el 1910, els argentins somiaven que el seu país es convertís en uns nous Estat Units. Unes dècades més tard Eva Perón va visitar l’Espanya de Franco i va prometre que mentre el General Perón fos al poder, cap espanyol passaria gana. Des de llavors i fins fa molt poc temps, des d’aquest cantó de l’Atlàntic contemplàvem una Argentina de riquesa i benestar.
Avui, malgrat la imatge cosmopolita que ens arriba de Buenos Aires i de les meravelles naturals que fan que sigui un destí turístic de primera magnitud, Argentina i els seus ciutadans s’han vist obligats a acceptar, sense plantar-hi cara, un destí més humil i més d’acord amb la resta països de seu continent, tot i comptar fins fa poc amb molts recursos natural que ara es malmeten, i amb una classe mitjana que, de mica en mica va desapareixent per deixar pas a una societat amb gent cada vegada més pobra i amb gent cada vegada més rica.
La manca de legitimitat de l’Estat durant moltes dècades i la debilitat institucional han estat algunes de les causes que un país que era una primera potència mundial a principis del segle XX, hagi caigut en l’abisme a inicis d’aquest mil·leni.
Cal fer un esforç molt gran per deixar de banda l’abans i tocar de peus a terra pel que fa la realitat d’aquell país, però l’hem de fer. No és per casualitat que molta de la nova ciutadania de la nostra ciutat i del nostre país, hagin arribat durant els darrers deu anys procedents de l’Argentina cercant poder viure més dignament i amb expectatives d’un futur millor .
Per als europeus, les malalties, la desnutrició i la mort eren sinònims d’Àfrica, d’Àsia central i de l’Amèrica central. Ara, a 700 km de la cosmopolita Buenos Aires, a la regió del Chaco, hi ha persones, principalment infants i vells, que moren tant per la inanició de l’Estat argentí, com per la desnutrició que deriva de l’expansió agropecuària sense fre, on els boscos i cultius tradicionals s’han convertit en grans camps de monocultiu de la soja transgènica , sumant-hi a més el racisme. La població indígena formada pels toba, els wichi i els mocovi tenen dificultats, amb el fort canvi del seu hàbitat natural, per accedir a l’aigua, als seus aliments tradicionals i als medicaments naturals, i estan en camí de l’extinció, on a més de la desnutrició s’hi suma la tuberculosi, la pneumònia i la bronquitis, entre d’altres malalties infeccioses.
Fins fa uns deu anys, les comunitats indígenes de Chaco havien aconseguit sobreviure a moltes agressions i penúries mercès a la seva organització tradicional i als seus costums. Ara, amb la natura que els envolta malmesa, queda en joc el seu territori, i els pobles indígenes no poden viure si de forma desmesurada i sense aturador es canvia l’entorn on pescaven, on caçaven i on recollien els seus aliment.
A l’Argentina i en altres llocs del món s’està malbaratant el medi ambient i la vida. El Chaco, al nord-est de l’Argentina, és la tercera de les 23 províncies en percentatge de terres desforestades. De la seva població de quasi un milió d’habitants, Chaco en té un 48% per sota del llindar de la pobresa, i hi ha un 30% de indigents que sobreviuen o malviuen amb menys de 0,25€ al dia. Segons dades oficials, l’any 2008 de 19.496 nadons menors d’un any sota control mèdic a la província de El Chaco, el 6,2% tenia algun tipus de desnutrició, d’ells 24 casos molt greus, també essent greus la resta. Dels infants fins als 12 anys, ja es passava a quasi el 20% de desnutrició.
Malauradament, el govern argentí continua volent fer creure que el país és el mateix que era a principis del segle XX. La seva mirada no va més lluny de Buenos Aires o de les capitals de les províncies argentines més riques. D’aquesta manera, Argentina queda fora del països que internacionalment són objecte d’ajuda humanitària.
Compromesos amb el Món treballa en un projecte en xarxa amb la Fundación Huerta Niño per donar suport a la construcció i manteniment d'horts en escoles, a la zona de Santiago de Esteso. El projecte consisteix en la construcció d’horts escolars en zones amb pocs recursos. Ara, mateix n’hi ha 50 en aquestes zones desfavorides dl'Argentina. Treballen de forma solidària amb les escoles rurals primàries on hi ha casos de desnutrició i malnutrició a través de la construcció d’horts comunitaris, amb la finalitat de donar una solució sostenible en el temps a la fam, amb la complicitat del professorat i de pares i mares.
Vegeu el documental Desnutrició = Genocidi social (a partir del minut 30.09 de la filmació)
Podeu veure IMATGES del PROJECTE HUERTA NIÑO, de l'Hospital del Niño Jesús de San Miguel de Tucuman i de la parada de Compromesos amb el món a la festa del Bicentenario de la Revolución de la Independencia de Argentina el mes de maig de 2010 a Barcelona clicant a http://www.compromesos.cat/103213