BAGDAD. HOSPITAL DE SAINT RAPHAEL
Suport a un hospital de Bagdad
EL COMPLIMENT DEL PROJECTE
Durant l'any 2007 i 2008, Compromesos amb el Món va continuar treballant en el projecte de suport a l'Hospital. El 15 de gener de 2008 enviàvem dues incubadores per valor de 29.648.06 € destinades a la sala de maternoinfantil per suplir les mancances d’aquests aparells, davant l’alta taxa de natalitat en aquell país. La tramesa d’incubadores noves i de qualitat és vital en un hospital on els parts són la primera demanda de salut diària i on els naixements prematurs són cada cop més nombrosos.
A finals del mes de gener de 2008, Soeur There Helene Nouna, una de les màximes responsables de l’hospital, va visitar Catalunya, vam valorar l’estat del projecte i vam demanar suports a diversos ajuntaments i fundacions. Soeur Therese Helene va fer diverses conferències i els principals mitjans de comunicació (TV3, La Vanguardia, etc. van fer-se’n ressò).
L’u d’agost del 2008 vàrem enviar material sanitari (gasses de cura, instrumental per a la sala de parts de l’hospital i material d’instrumentació utilitzat en el camp de la ginecologia) per valor de 19.025 €. Finalment, el 27 de desembre de 2008, vàrem fer arribar-los 59.000 € per a la compra d’ un generador per atendre les greus mancances de subministrament elèctric, que sovint impedia el treball quotidià a l’hospital.
En total, el valor econòmic del projecte durant el 2008 va ser de 107.673 euros. Sense el suport dels ajuntaments de Barcelona i de Mollet del Vallès, de la Fundació Creatia, i dels nostres col·laboradors, això no hagués estat possible.
A principis de 2009 es va fer l’avaluació d’impacte del projecte 2007 i 2008. Es considerà positiu el resultat obtingut i es restà pendent de les converses amb les responsables de l’Hospital per valorar si caldria fer nous projectes de suport i en quin sentit. Finalment, vam acordar, de mutu acord, no fer cap nou projecte, atès que han aconseguit, sortosament, el suport del govern francès i oenagès d’aquell país, per continuar avançant en nous projectes destinats a una casa d’acollida per a infants sense família. Vam constatar que, durant aquests darrers anys passats, han pogut subsistir gràcies al suport únic per a l’Hospital, de Compromesos amb el món.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ELS INICIS
Homes i dones. Musulmans i cristians. Iraquians, estrangers, soldats o civils. L'hospital de Saint Raphael no es va construir per a xiïtes ni per a sunites. No hi ha distinció d'ètnies o tradició religiosa. Només un grup de dones valentes que donen testimoni de valor i bondat basat en l'exemple de Jesús: acollir i ajudar les persones necessides.
Al barri de Karrada, un grup de monges iraquianes manté en peu un dels pocs hospitals privats que queda a Bagdad. Acull a malalts i víctimes civils de l'actual conflicte armat i del descontrol social.
Les germanes de la caritat, Dominiques de la Presentació, gestionen i dirigeixen la infermeria i la farmàcia. Ho fan sense descans des que van fundar l’hospital fa diverses dècades. Formen part de la reduïda minoria catòlica -dins de la minoria cristiana- formada per antigues esglésies de caldeus, arameus i síriacs que formen part del mapa dels cristians a l'Iraq actual. La seva labor és la seva carta de presentació i el seu passaport per a la supervivència. Fins fa poc temps, les seves vides es respectaven. Igual que les de la resta del personal mèdic i els murs del propi hospital, que s'ha mantingut en peu en un barri arrasat per les bombes, els morters i el foc creuat. Però el descontrol i la falta de governabilitat a Bagdad fa que les coses empitjorin dia a dia.
La presència de les dominiques a l'Orient Mig Cap es remunta cap el 1860 en el territori de l'antiga Mesopotamia, molt abans que l'Iraq fos l'Iraq. En aquell moment l'Ordre de les germanes de la caritat, Dominiques de la Presentació, van fundar les seus de Bagdad i Mossul. Actualment, el reduït grup de monges, totes iraquianes de naixement o d'adopció, gestionen l'hospital de Saint Raphael, mantenen en la seva fe intacta la força interior que les duu a continuar amb el treball social iniciat dos segles abans per les seves germanes franceses fundadores de l'ordre.
Fa mesos que la situació d'aquestes germanes dominiques és molt compromesa. Sortir al carrer és jugar-se la vida i no ho fan si no és estrictament necessari. La majoria de cristians, religiosos o civils s'han vist obligats a abandonar l'Iraq i fugir com a refugiats a països del voltant, com el Líban, Jordània o Síria. Alguns metges també van abandonat l'hospital, però després han retornat.
Al llarg del conflicte, l'hospital ha patit mancances de subministraments i la precarietat de la maquinària mèdica. Els equips de radiografia i mamografia s'han anat deteriorant i, pel que fa a l’avituallament de fàrmacs, només poden trobar-se al mercat negre -a preu d'especulació- o, esporàdicament, en algun laboratori de Síria. La qualitat d’aquests medicaments és molt deficitària.
Sense ONG presents al territori i sense un govern estable que faciliti recursos econòmics suficients i regulars, la compra de fàrmacs es va convertir per a les germanes dominiques en tota una aventura.