:: >VIOL»NCIA DOM»STICA I DE G»NERE >MICROMASCLISMES

MICROMASCLISMES

 Se li diu violència masclista perquè la base del maltractament es troba en la concepció que l’home és superior a la dona. El masclisme actual és l’herència de segles de dominació masculina a conveniència per garantir la superioritat de l’home sobre la dona. En el nostre pais encara està molt arrelat el model de familia parental tradicional, en el que l’home és el membre dominant per damunt de la resta de membres de la familia. Ell té el dret de viure a la seva manera sense que la dona intervingui en les seves decisions. Tot i que ella participi de la vida comuna de la parella, ell és qui té el pes principal, qui domina la situació i, per tant, la vida familiar. En general, en aquest tipus de model familiar la dona està relegada a complir amb el rol de mare i esposa “socialment establert” i ell pren les decisions.

El masclisme com a fenomen te manifestacions a diferents nivells, algunes són obertament masclistes. Per exemple, hi ha moltes dones encara que assumeixen que les feines de casa recauen en elles per complet o, si més no, amb major pes. L’home, acostuma a no fer res o fer-se el ronso, i s’hi posa quan la dona el requereix. Desgraciadament això continua passant en parelles joves tot i que, tant en aquest com en altres àmbits, moltes parelles actuals conviuen amb estils més igualitaris. Tanmateix, entrem en el terreny dels micromasclismes quan es donen altres manifestacions que no són tant evidents. En el mateix exemple, en el cas que comparteixin feines de casa, imaginem que li preguntem a la dona i ens diu que està molt contenta amb el seu marit perquè l’ajuda molt a casa. En aquest cas, la dona ens mostra una conducta masclista encoberta pel que fet que si ell “ajuda”, és perquè la responsabilitat recau en ella en origen, que l’assumeix com a pròpia.

En aquest últim exemple es pot veure que el masclisme és una conducta apresa tant pels homes com per les dones. Així, moltes dones afavoreixen inconscientment la desigualtat. Per exemple, tornant a les feines de casa, la mare exigeix la filla que l’ajudi perquè és la nena, en canvi, al seu  fill, molt sovint se l’eximeix de fer aquestes feines o no se li demana tant.

Dins de tota la gamma de situacions que afavoreixen la desigualtat trobem una sèrie de comportaments quasi imperceptibles de superioritat de l’home sobre la dona. Parlaremem de micromasclimes quan aquestes conductes s’exerceixen per afavorir la dominació, segons el terme acunyat per Luis Bonino (1998).

Segons l’autor, hi ha quatre tipus de micromaclismes:

·         Utilitaris. Forcen la disponibilitat femenina aprofitantse en qualitat d’usufructe d’alguns aspectes “domèstics i de cura” del comportament femení tradicional. En seria típic l’exemple anterior de les tasques de manteniment la llar.

·         Encoberts. Són els que abusen de la confiança i la credibilitat femenina amagant-ne el seu objectiu.

·         De crisi. Serveixien per forçar la permanència de l’estatu quo deigualitari a favor de l’home quan s’està perdent l’hegemonia, ja sigui per pèrdua de porde de l’home a augment del de la dona.

·         Coercitius. Retenen el poder masculí mitjançant la força psicològica o moral masculina.

Els efectes d’aquests comportaments sobre les dones són distints i es manifesten amb diferenta profunditat. Sí podem dir, però, que quan sorgeixen efecte es donen unes circumstàncies comunes a totes les dones, tot i que, repeteixo, no tenen perquè patir totes les totes conseqüències ni amb la mateixa intensitat.

Aquest entramat d’estratègies micromasclistes comporta la perpetuació de la desigualtat, encaminant poc a poc la relació cap als interessos de l’home, esdevenint en una convivència gens dialogant ni col·laboradora en la que la dona no es pot relaxar un moment amb l’agreujant que la culpa acabarà essent d’ella, quan ell, que no se sent com a part dominant, restarà com innocent no responsable de la situació.

Per tal de donar-li la volta a la situació caldrà que tant l’home com la dona aprenguin a identificar aquests comportaments i es facin càrrec del rol que ocupen en la relació, ella per poder aturar els atacs que sofreix i ell per tal de canviar el seu discurs cap a tipus de conductes que no atemptin contra la llibertat, l’autonomia i la capacitat d’escollir de les dones.

 

EFECTES COMUNS ALS MICROMASCLISMES

·         Sobreesforç físic i psicològic amb esgotament de les reserves emocionals i l’energia vital.

·         Inhibició del poder personal i retrocès del desenvolupament personal.

·         Deteriorament de l’autoestima i l’autocredibilitat.

·         Malestar difús  i irritabilitat crònica, sentin una fartor sense motiu aparent de la relació.

 

Podeu trobar més informació a:
http://www.luisbonino.com/PUBLI05.html