Un cop més el Mas Claret obre els seus braços i s’engalana tot acollint gent d’arreu. I és que avui estem de festa! Déu ens dóna novament l’oportunitat de resseguir les passes d’aquests claretians, que fa poc més d’una cinquantena d’anys, donaven la vida generosament, abraçant-se ferms a la Fe del Crist. Sí hem de sentir-nos joiosos per aquesta gran gràcia que ens ha fet Déu, en donar-nos uns models de lliurament sense límits n condicions, “tant de casa”, tan propers ales nostres realitats. Ara hem de posar-nos en camí – Som església pelegrina - ... Gosem pregar-vos qe resteu en silenci: Estigueu atents, estem convençuts que Jesús es farà present, entrellucant-se entremig dels arbres, fent-se sentir en cada un dels vostres cors. Més tard, ens retrobarem en torn de la taula, tal com ho feren els nostres màrtirs poc abans de morir. Aquest serà el moment culminant de la nostra trobada; ens retrobarem amb un Jesús viu, que se’ns dóna novament.
(Un Jove del Grup de Treball de Mas Claret 1998)