HISTORIA

És el dia 6 de juny de 1943. La ciutat de Cervera i comarca es mou cap al Mas Claret. Cal retre homenatge els 18 Màrtirs Claretians que fa set anys va donar la vida per Jesucrist. Són les 6 del matí. El pati del Col·legi Claret de Cervera veu com van acudint els fills de la ciutat. A les 7 comença el Rosari de l’Aurora cap al Mas Claret. Presideix el Sant Crist de la Capella Cor de Maria dut per Cos de Portants de la Parròquia. Les veus blanques dels Postulants son acompanyades i enfortides per centenars de veus dels pobles de la comarca que es va afegint a la processó.

En arribar a Vergós el poble s’estremeix de goig. I amb al Rector al davant es congrega a la porta de l’Església i se sent un sol poble cap al Mas. A Sant Pere dels Arquells es repetteix l’escena. S’hi troba també esperant el P. Manuel Esqué i el G. Joaquim Romaguera de Lleida amb un nombròs grup de fidels de la Capital. I és sobre tot la Comunitat del Mas Claret que amb creu alçada és a les portes de la parròquia de Sant Pere i surt a rebre tota la magna concentració. Arribem al Mas Claret tot cantant les Lletanies de la Mare de Déu.

L’entrada és magnífica i triunfal. El Sant Crist llegeix un rètol al portal: Glòria als Màrtirs. El poble entona: Cristo venç. Segueix la Missa de Comunió, pel P. Clemente Ramos: L’assistència és fervorosa. Combreguen unes 1000 persones. I s’entona l’Himne al Cor de Maria. Un descans. Un refrigeri. Una espera sota l’ombra dels pins. La multitud es va engrossant. Arriben de tots els pobles veïns. A les 11 hi ha la Missa cantada. Al mig del bosc, a la capella de la Verge de la Providència. Hi pugem amb la suor al front. La Verge veu una gran munió de persones incondicionals als seus peus. "Tota voltada d’alzines, oliveres i pins verds" ens convida a seure sota l’ombra agraïda. L’organització és perfecta.

El P. Antoni Soteras canta la Missa. I els Kyries entre pins i roures encenten la celebració. Descansem. Dinem. I esperem l’hora de l’homenatge. L’afluència de pelegrins que van arribant en petits grups sense parar presagia un Via Crucis monumental. És una explosió de fervor popular. Més de 2000 persones canten: Perdoneu altra vegada. Són dos quarts de set de la tarda. Seguim el camí dels Màrtirs. A l’última estació, el sant Crist és posat al lloc del Martiri, on s’aixeca el nou monument. Les cares dels assitents son mirall dels sentiments del cor. Emoció i devoció. El P. Ramos beneeix el monument. Una sèrie de parlaments rubrica aquella diada. I acabem amb el cant del Himne dels Màrtirs de Barbastre.

Mas Claret-Sant Pere dels Arquells, 6 de Juny de 1943.