Avui fa tot just un mes que, a París, una multitud immensa de joves s'apinyava al costat del Sant Pare, Vicari de Jesus, per seguir el Via Crucis o el seu Camí de la Creu..Aquesta setmana també fa 55 anys vàrem començar en aquest mateix lloc que trepitgem l'Exercici anual del Via Crucis que des d'aleshora mai no s'ha interrumput acompanyant Jesucrist i els seus Màrtirs de Mas Claret. - Avui tenim la sort de ser aquí presents alguns que vàrem encetar l'any 1942, molt petits encara, aquesta pietosa pràctica. - Tots, tanmateix, som convidats d'una manera especial a escoltar aquí, a l'ombra de la Nova Creu en aquest Nou Espai martirial d'Homenatge i de Pregària del Mas Claret, el ressó d'unes quantes paraules de Jesús, com ho feren els Màrtirs Claretians que recordem. Sigueu-hi benvinguts tots: Petits, Joves i Grans!, Familiars dels màrtirs (germans, nebots... molts anys aquí presents, avui alguns impedits) del P. Cortadellas de Les Oluges, del Gà. Rius de Santa Fe, del germans Tamarit -Pare i Estudiant- d'El Soleràs ...del P. Lloses de Cervera... Testimonis i protectors dels màrtirs: famílies de Montpalau, de Massoteres, de la Panadella, de Sant Guim, de Cervera, de Montornès, de Vergós de Cervera, de Sant Pere dels Arquells, de Castell de Sta Maria, Mercedaris de Sant Ramon. etc. sempre convidats i esperats. Sigueu benvinguts Claretians presents de les Comunitats de Cataluamb o presents amb el cor des d'arreu del món, - des de Roma estan especiament presents- , benvinguts sacerdots del Bisbat de Solsona i de la Seu l'Urgell, aquí preeents, i els qui avui sou Família Claretiana com Missioneres Claretianes de la Institució Claretiana, arrivades de les dures Missions del Paraguay, Religioses del Cor de Maria de Cervera, que van atendre els Màrtirs a l'Hospital, Comissió pro Causa del G. Saperas, i d'altres... Sempre benvinguts i esperats, vosaltres els coneixedors i convençuts, com els estudiosos encara de la primera plana , d'un fet que mereix la nostra atenció. Benvinguts especialment els qui amb les vostres mans joves i el vostre suport generós heu fet una realitat aquest nou Espai maritiral de pregària i homenatge. A tots vosaltres d'Igualada, de Tornabous, etc., benvinguts. I per acabar tots els qui propagueu el coneixement i la devoció d'aquests herois amb els vostres escrits, amb les vostres paraules i amb les vostres actituds.
Senyor, que instruíreu els deixebles dient-los amb tota claretat: «El Fill de l'home ha de patir molt. Ha de ser rebutjat, ha de ser mort i al cap de tres dies ressuscitarà (Mc 8,30), Feu-nos la gràcia d'aprendre aquesta lliçò i de pensar com Déu, i no com els homes (Mc 8.32), mentre escoltem i meditem les vostres Paraules. Amén.
(Lector A.)- Primera Estació
(Lector B.-) Jesús ens dona un Manament Nou
(Lector A.-) Us adorem, oh Crist, i us beneïm, perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.
(Lector B.- Quan Jesús Sopava amb els seus Apòstols els digué: «Fills meus, Us dono un manament Nou, que us estimeu els uns als altres, com jo us he estimat. Així doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus, per l'amor que us tindreu els uns als altres» (Jn 13,34-35)
(Lector C.-)
a) Aquestes són les Paraules que ressonaren especialment en aquesta Vall de Mas Claret des de finals de juliol fins al dia 19 d'octubre de 1936: Hi havia dos grups. El primer format per quatre malalts i tres vellets, i l'altre format per 12 joves o persones madures amb plenes de salut. Aquells no es podien pas moure. Els altres es podien escapar. Però si ho feien els malalts haurien estat assassinats immediatament. Només la caritat cristiana podia salvar aquella situació de perplexitat. «Estimeu-vos els uns als altres, com jo us he estimat». I els joves, jugant-se la vida, es van quedar a cuidar els malalts fins al 19 d'octbre quan tots junts donaren la vida per Crist.
b) El G. Antoni Casany -de Riudeperas, Caldetenes- estimava tant els seus companys de comunitat, que quan per la persecució es va haver de separar, al segon dia ja deia: «Si hem de viure així, val més morir».
c) Aquest és també el Manament Nou que vivien aquels quatre màrtirs -Beats Pigem, Torras, Massip, i Miquel- que al saló de Barbastre varen renunciar a la llibertat per tal de poder morir en comunió amb els seus germans. La raó no ho enten. Només el cor escalfat per l'Esperit de Crist.
d) A Lleida la Comunitat claretiana estava tan unida va es van oferir comunitàriament al martiri sota la benedicció i absolució de Superior P. Frederic Vila. Tots moriren màrtirs.
e) Els comiats de Barbastre tenen el mateix to d'amor: «Els màrtirs morim estimat-vos», i es referien especialment als seus assassins.
f) El G. Francesc Canals de Sant Andreu de la barca, màrtir del grup de l'Hospital de Cervera, deia una religiosa (Gna. Lourdes Masferrer) de l'Hospital, amb plena i heroica deliberació: «Jo podria salvar-me, perquè sóc l'únic que estic bo. Però no vull deixar aquests pobres malalts» S'hi va quedar i fou màrtir amb ells.
(D.- Tots : Pare nostre...
(E Cantem :)
Formant unitat, ens reuneix l'amor del Crist.
Exultem i en Ell alegrem-nos
F.- ¡Santa Mare en el nostre cor fixeu, les llagues de Jesús clavat en creu!
A.- Segona Estació
B.- Jesús es revela als qui els segueixen i l'estimen
A.- Us adorem, oh Crist i us beneïm, perquè amb la vostra santa Creu heu redimit el món.
B.- Quan Jesús va respondre a Tomàs i a Felip els digué: «Tomàs, jo sóc el camí, la veritat, i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per Mí. Si m'heu conegut a mi, tamé coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist. «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes? Tot el que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré. Així el Pare serà glorificat en el Fill» (Cf Jn 14,1-15)
C.-
a) Per als Màrtirs, Jesucrist era el Centre de la seva vida. Aquells Visques a Crist Rei amb que morien era el resum d'una vida per Jesús. Aquelles estrofes tan cristocèntriques de la cançó del Missioner, que a Barbastre cantaven amb veu baixeta quan eren a la sala-presó , i que entonaven amb tota la força quan ja eren portats en camions al mariri, eren la manifestació del Crist vivent en el seu Cor.
b) El Sr. Elizalde, jove de 22 anys, màrtir al Mas Claret, escrivia a un germà seu, el dia 15 de març del mateix 1936: «El martiri per Crist el considero com la major gràcia que puc rebre en aquest món».
c) I el P. Payàs, de Castellterçol, abans del martiri a Sallent, escrivia: «Oh Jesucrist, només Vos teniu paraules de vida eterna!»
d) Jesucrist era la raó de tot: «Així com Jesucrist expirà perdonant, així moro jo» Tomàs Capdevila de Maldà, màrtir a barbastre.
e) I el P. Reixach, fill de Vilanova de Sau, i màrtir a Sabadell, a uns armats que el van visitar, quan estava agonitzant pels trets de bala rebuts, els deia bondadós: «Si vosaltres m'heu afusellat, us perdono. Vull morir com Jesucrist que també va perdonar els qui l'estaven crucificant»
f) A Valls, un grup de màrtirs sobre un camió, van atravessar la ciutat pel carrer de La Muralla cantant a mitja nit el Crec en un Déu... i en Jesucrist unic Fill seu. Un dels màrtirs era el G. Vilamassana, fill de Massoteres.
Unim-nos a aquesta pietat tan cristiana dient:
D.- *** Pare Nostre...
Cos sagrat. Meja i seràs fort. Calze, sant. Beu la meva sang. Que jo soc la vida i jo soc l'amor. Oh Senyor, reuneix els homes en l'amor.
F.- ¡Santa Mare en el nostre cor fixeu, les llagues de Jesús clavat en Creu!
A.- Tercera Estació
B.- Jesús parla de l'Esperit Sant
A.- Us adorem, oh Crist, i us beneïm, perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.
B.- Quan Jesús va prometre l'Esperit Sant als apòstols els digué: : «Si m'estimeu... el Pare us donarà un altre defensor. Ell és l'Esperit de la Veritat... El món no és capaç d'acollir-lo... Però vosaltres el teniu dins vostre... perquè m'estimeu (Cf Jn 14,15...).
C.- Meditem aquestes paraules de Jesús: Ell que abans havia dit: Jo sóc la Veritat, ara els diu «L'Esperit de la Veritat, és dins de vosaltres, perquè vosaltres m'estimeu. Jesús ens diu que només quan estimem, tenim la veritat. L'amor és la font de la veritat en els cristians.
a) Les crisis de cristians a l'Església és sempre crisi d'amor. «La falta d'amor és un càncer al cor» solia dir la Mare Teresa de Calcuta. La falta d'amor a Crsist i als germans fa de la vida un temps d'hivernada grisa i freda, ens diu avui el Bisbe Masnou, a Catalunya Cristiana
b) Un Bisbe de molta experiencia, que als seus 90 anys, avui ens pregunta: «Així -sense amor- on es pot arribar? A una hivernada espiritualment grisa i freda, en la qual una gran part de cristians d'Església, carregats de dubtes i embolics, es refugiï en l'agnosticisme o s'ajegui en el pessimista i derrotat m'és igual?»
c) Els màrtirs ho tenien clar: L'esmentat P. Payàs escrivia també: «Gràcies, Déu meu, puc sofrir per Vós. Estimo tothom de cor, com un germà, com a mi mateix, tal com Vós ens ho maneu. Aquests són els meus sentiments en aquesta hora de trbulació. Jesús, us adoro! Jesús, us estimo! Jesús, vull imitar-vos! Vostre fill i servidor Jaume Payàs CMF
d) Josep Loncán, d'Azlor, màrtir del grup de l'Hospital preferia caminar pels boscos i morir màrtir si calia, abans de perdre la vocació.
D.- *** Pare Nostre...
F.- ¡Santa Mare en el nostre cor fixeu, les llagues de Jesús clavat en Creu!
___________________
A.- Quarta Estació
B.- Jesús parla amb el seu Pare
A.- Us adorem, oh Crist i us beneïm, perquè amb la vostra santa Creu heu redimit el món.
B.- Jesús, que sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare (Jn 13,1) Jesús que sabia que el Pare ho havia posat tot a les seves mans, i que havia vingut de Déu i que a Déu tornava (Jn 13, 3), va alçar els ulls al cel i digué: «Pare ha arribat l'hora, glorifica el teu Fill...» (Jn 17,1). «Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat» (Mt 26,42). I quan el van crucificar, Jesús anava dient: «Pare, perdona'ls, que no saben el que fan». I quan, des de les dotze fins a les tres, es va estendre una foscor, Jesús es va trobar molt sol, i va cridar amb tota la força: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?» Era la nit de l'esperit. Nit fonda, però curta; seguidament Jesús, conscient que tot s'havia complert, va tornar a cridar amb tota la força i amb confiança infinita va dir: «Pare, confio el meu alè a les teves mans» I havent dit això, va expirar (Cf Lc 23,44).
C.-
a) També els Màrtirs van veure venir i acceptar el seu martiri, com la seva hora. L'Hora de la seva glorificació. A Santa Fe el G. Ramon Rius, ja pres entre fusells, s'acomiada de la mare i familiars, dient: «Aquesta és la meva hora. Anem-hi.» I ell mateix es va lliurà. Veritable ressó de les paraules de Jesús.
b) Retingut a l'Hospital de Cervera amb 13 claretians més el Germà Francesc Canals, de Sant Andreu de la barca, el veien com extasiat davant el Sagrari que tenien amagat a un armari. Era l'infermer ideal dels malalts. Ple de caritat.
c) La confiança de tots els Màrtirs en el Pare aflorava especialment a l'hora de resar el rosari amb l'oració del Pare nostre. I en temps de persecució religiosa el Rosari era la pregària continuada. Cantem-lo tots junts:
D.- Cantem junts el Pare Nostre
(sollasi la sollalasolmi lalalalala la sollasolmi)
(mimimisolsolsolsolsolsolla.)
__________________
A.- Quinta Estació
B.- Quan Jesús parla a la seva Mare.
A.- Us adorem, oh Crist, i us beneïm, perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.
B.- Jesús, convidat a les Noces de Canà, amb la mare i els deixebles, havia dit a Maria, la seva mare, que intercedia pels nuvis: «Dona, encara no ha arribat la meva Hora». Ara al Calvari, vora la seva creu hi havia la seva mare, i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena diu. Quan Jesús veié la seva mare i al costat d'ella el deixeble que ell estimava, digué a la mare: "Dona, aquí tens el teu fill». « Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare».
C- a) Les bones mares salven sempre l'amor i la unitat de la família. I Jesús sabia que Maria era una bona Mare que salvaria la seva Església. També els Màrtirs li ho havien demanat repetides vegades. «Prega per nosaltres ara i en l'hora de la nostra mort».
b) Aquí al Mas Claret hi havia amagat en una cova el G. Ramon Roca, fill d'Alpens. Passava les hores resant el Rosari. Quan els altres li feien una visita i li preguntaven què feia, ensenyava la corona dels seus rosaris i responia amb humor: Estic ballant sardanes. Els rosaris rodons, li recordava la rodona de les sardanes.
c) Els Màrtirs, que devien també a la seva mare de la terra la fe cristiana que van mamar des de petits, arribats aquests moments difícils buscaven els braços de la mare per refugiar-s'hi si podien.
d) El P. Josep Capdevila, de Sallent, va refugiar-se a casa seva. I fou arrancat materialment dels braços de la seva mare,que fou tirada a terra amb un cop que la vaig deixar sense sentit 24 hores.
e) El P. Enric Cortadellas fou també estirat bruscament dels braços de la seva mare. Tanmateix el P. Enric li repetia: «Si cent vegades nasqués, cent vegades em faria Missioner encara que fos per a morir»
f) El Beat Pigem consolava laa seva mare dient: «Mare no ploreu. Jesús em demana la sang».
g) El Beat Novich, de La Cellera, : «Mare , per vós i per Déu estic disposat a tot finsa vessar la meva sang, que és ben vostra».
h) El G. Rius s'acomiadar de la seva mare que li oferia un entrepà dient: «Allà on vaig no em farà falta».
i) El G. Saperas, d'Alió, el màrtir de la castedat a Tàrrega, mentre agonizava, anava dient: Mare! Mare!
j) Al Mas Claret a un Màrtir que també moria dient «Mare! Mare!», el van fer callar a un grapat de palla encesa a la boca..
D. Cantem l'Avemaria
E. Déu vos salve, Maria, plena sou de gràcia.
__________________
A.- Sexta estació
B.- Jesús parla amb els seus perseguidors
A.- Us adorem, oh Crist i us beneïm perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.
B.- Jesús digué: «A qui busqueu?» Li responen -A Jesús de Natzaret. - «Sóc jo». I caigueren per terra. Per segona vegada pregunta i els diu: «Ja us he dit que sóc jo. Si és a mi que busqueu, deixeu que aquests se'n vagin»
C.- Aquesta escena fou molt repetida durant les detencions dels màrtirs. Era el signe d'un amor autèntic.
a) A Ciutadilla el P. Manuel Jové , de Vallbona de les Monges, va demanar als assassins que el matessin a ell sol i deixessin en llibertat el 14 joves de 21 anys que, sortits el dia abans, 24 de juliol, del Mas Claret, anaven amb ell per aixoplugarse a Vallbona de les Monges. Li van concedir amb una condició: Que els 14 joves trepitgessin el santcrist. Ningú no ho va voler fer. Enrabiats van intentar de fer-los-hi empassar, i els bofetejaren. Unes hores més tard, 26 de juliol,ja al cementiri de Lleida, el tornaren a oferir la llibertat d'un a un, i tots respongueren: Vull morir per Crist. Espigolant més records, tenim el del P. Joan Blanch a Cervera, el dels estudiants Tamarit i Piñol de La Floresta, el del P. Josep M Ruiz a Sigüenza,
b) El P. Blanch fou detingut amb el Sr. Lloses i els dos eren portats al sacrifici quan el P. Blanch, com nou Jesús, repeteix: «Aquí em teniu, mateu-me a mi, si voleu; però deixeu en llibertat aquest pobre pare de familia».
c) Els dos estudiants, cosins, Remigi Tamarit i Genaro Piñol foren descoberts a La Floresta, quan fugien acompanyats de Josep Piñol, germà de Genaro.Tu, salva't, li diuen a Josep. Tu tens família. I Josep es va escapar, i de no gaire lluny va veure com morien heroicament el seu germà germà Genaro i el seu cosí Remigi que havien salvat la seva vida.
d) Preciosa i tendre el comiat del P. Josep Maria Ruiz. Era Prefecte encarregat de un Col.legi de Postulants: No és als assassins que s'adreça, sinò a la Mare del Cel, davant la trentena dels seus encomanats: Mare, si voleu una víctima, aquí en teniu una. Escolliu-me a mi. Però no permeteu que passi res a aquests innocents que no han fet cap mal a ningú. Ell va morir i els nens es van salvar tots.
e) El P. Cortadellas es va lliurar als milicians per evitar represàlies o la mort dels seus pares i familiars.
f) Aquí hem de citar també per la seva actualitat el cas de la M. Teresa . Quan començava la seva obra a Calcuta, uns fanàtics de la deesa Kali la van sentenciar a mort. Quan l'espiaven per agafar-la ella se'ls va presentar i els digué:«Mateu-me a mi; però deixeu en pau aquests pobres moribunds que protegim»
D.- Pare Nostre...
Jesús Víctima escollida, és condemnat a la mort. - Per donar-me eterna vida, - Ell sofreix tan trista sort. Per vostra Passió sagrada...
_________________
A.- Última estació
B.- Jesús parla obertament al món (Jn 18,19),
A.- Us adorem, oh Crist, i us beneïm, perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.
B.- «Jo he parlat al món obertament «Jn 18,19)
C.- Jesucrist segueix parlant a tothom i de moltes maneres: amb paraules, amb mirades, amb llàgrimes, amb visites, amb gestos, i amb tots els esdeviments de la història, i amb el clam de tota la creació. Tot l'univers està ple de llavors de la Paraula. Semina verbi Avui, tanmateix, ens hem de parar a escoltar-lo en la veu d'una persona que s'està gunyant el cor de molts cristians senzils i de bona voluntat. La veu d'una persona que dintre de pocs dies el Papa declararà Doctora de l'Església al final de l'any del centenari de la seva mort. Santa Teresa de l'Infant Jesús. Ella fou la Mestra i Doctora dels nostres Màrtirs, que van assimilar el seu missatge martirial fent-se'l seu. fins a les últimes consequències.
a) El Beat Novich i companys van acomiadar-se dient: «Passarem el cel fent bé a la terra» Podien dir-ho amb Santa Teresa de l'Infant Jesús, perquè com ella, havien vibrat amb la lectura dels seus mateixos ideals. L'amor al Crist Crucificat havia inspirat a Teresa pàgines d'or com la següent que els Màrtirs llegien i meditaven en llibres que avui encara conservem.
(Traducció de Miquel Melendres)
«Com Vos, oh mon Espòs adorat, jo voldria veure'm assotada i cosida en un patíbul... Jo voldria morir espellada com Sant Bartomeu; voldria que em colguessin, com Sant Joan, d'oli bullent; com Sant Ignasi bisbe, desitjo ser molta per les dents de les feres a fi que un jorn sigui considerada digne pa blanc del Crist. Com Agnès i Cecília, voldria oferir el coll a l¡espasa del saig i murmurar, talment Joana d'Arc, en una pira de flames, el dolç Nom de Jesús...»
La Santa de Lisieux, que tan fort va sentir el silenci de Déu, des d'ara serà la doctora dels qui el busquen a les fosques i creun no trobar-lo. La Santa de Lissieux serà la doctora de doctors perquè la seva càtedra és el mateix cor de l'Església. No sabia distingir el fi dels mitjans. Estimar ho era tot. Tampoc Jesucrist fou sacerdot i víctima per separat. I nosaltres, cristians, haurem après la lliçò, el dia que aspirarem a aquesta total identificació. Santa Teresa de l'Infant Jesus. Perquè els infants no «pensen ni veuen les coses com els homes» ( Mc 8,32). Infant perquè la seva saviesa (Lectura 1 d'avui, diumenge 25) no sap fer el mal i no troba mai gust en la dolenteria. Però perquè com infants, com l'infant de l'Evangeli, puguessim caure en els braços de Jesús, fou necessari que Jesús caigés en les mans dels homes. I amb Jesús els nostres Màrtirs.
D. Cantem: L' Himne dels Màrtirs de Barbastre.
Màrtirs que a Barbastre moríreu estimant-la.
La sang vostra és viva entre nosaltres
i és sang de perdó, i és sang de perdó. i d'esperança.
Joventut claretiana i enardida,
de la vostra passió fem la memòria;
sou l'heretat de la nostra família,
que en vosaltres frueix ja de la glòria.
No teméreu la mort que us esperava,
i cantant caminàveu al suplici;
afrontàreu les bales del camí,
que us portava, innocents al sacrifici.