1999.09.17 Mas Claret Via Crucis
Mas Claret,
18 i 19 de setembre de 1999.
Via Crucis al Mas Claret
Vers el tercer mil·leni
1999
Any de DÉU PARE
POBLE DE DÉU- poble en marxa - tots fem camí.
poble de Déu- església que avança - el regne ja és aquí
Sigueu tots benvinguts!
Som al’espai DELS MÀRTIRS DEL MAS CLARET.
Sigueu benvinguts a aquesta celebració en memòria i homenatge als Màrtirs de Jesùs. Alguns veniu de molt lluny. D’altres viviu a prop. Alguns hi sou presents per primera vegada. D’altres vam començar aquesta trobada homenatge ara fa 56 anys, l’any 1943. Uns i altres, abans i ara, ens reunim perquè hem vist amb el nostres ulls i hem palpat amb les nostres mans la presència de Jesús en el testimoni martirial dels nostres germans. Tots formem una gran família. Cal aprofitar aquesta trobada per conèixer-nos més. Mirem-nos, parlem-nos, donem-nos les mans.
Sigueu tots benvinguts. Molt més encara els familiars directes d’alguns màrtirs, potser Beats, potser Servents de Déu, potser sense Causa. Viuen en Déu. I tots són Sants. Alguns en sou germans. D’altres en sou nebots, o cosins, o parents d’alguna manera. La vostra presència ens encoratja, i us l’agraïm.
El P. Francisco Oscoz, germà del màrtir Miquel Oscoz, vingut de Saragossa i missioner resident a Panamà. La religiosa Lourdes Riera, Missionera Concepcionista, germana del Beat Sebastià Riera, vinguda de Barcelona. Jaume Cros Hortós. nebot del Servent de Déu Lluís Hortòs. P. Jaume Sidera, nebot del SD. Lluís Plana. etc.
Molts han hagut de cancel·lar el viatge per la metereologia molt desfavorable a sortir per les carreteres, com aquestes hores ja ho demostren els accidentats mortals pels quals elevem des d’aquí la nostra pregària.
Hi ha Màrtirs fills de gairebé totes les nostres Comarques: 5 del Bages; 8 del Baix Camp; 1 del Baix Penedès; 4 del Barcelonès; 5 del Berguedà; 7 del Gironès; 1 del Pallars Jussà; 3 del Pla d’Urgell; 1 del Pla d’Estany; 3 del Ripollès; 8 del Segrià; 3 del Solsonès; 1 del Tarragonès; 3 del Valles Occidental; 4 del Vallès Oriental; 1 del Garraf; 4 de l’Alt Camp; 3 de l’Alt Empordà; 1 de l’Anoia; 7 de l’Urgell; 1 de la Conca del Barberà; 7 de la Garrotxa; 2 de la Noguera; 6 de la Segarra; 6 de la Selva; 6 de les Garrigues; 25 d’Osona 1 de Terra Alta.
El nom de tots es guarda dintre de la Creude Pedra del Camp del Mas Claret.
AVUI som aquí per retre culte agraït i conscient a Jesucrist, tot fent memòria especial dels 273 Màrtirs Claretians, la llista dels quals heu llegit amb la invitació.
De tots i de cada un s’està preparant una propaganda actualitzada. 184 dels 273 ja tenen la Causa molt avançada.
Tan de bo algun dia la tinguin els altres. Tot és possible, perquè tots foren fidels.
El dia 7 de maig de l’any 2000, una gran multitud de creients es reunirà a Roma al Coliseu, també per retre culte a Jesucrist fent memoria de tots els Màrtirs testimonis de la Veritat. Aquella Veritat que nosaltres creiem encarnada en Jesús de Natzaret. Aquesta nostra reunió d’avui al Camp dels Màrtirs del mas Claret és un preludi de la reunió del 7 de maig al Coliseu.
Aquestes trobades al costat de la Creu de Jesús són llum per al món envoltat de tenebres. Sigui al costat de la Creu del Calvari, o de la Creu del Coliseu o de la Creu del Camp dels Màrtirs al Mas Claret
proclamem la dignitat de tots els humans, creats i redimits.
recordem, com Jesús, els drets de cada persona, de cada família i de cada poble.
I demanem confiats que aquesta nostra reunió porti la PAU als cristians més perseguits i atormentats últimament a Timor oriental, on hi tenim Missioners Claretians al costat del poble perseguit. A Timor occidental hi ha força joves seminaristes claretians enamorats dels nostres Màrtirs.
Un dia les tenebres van envair el Gòlgota. Era l’hora de la mort de Jesús. Un altre dia les tenebres van envair durant quatre dies aquesta Vall del Mas Claret. Era l’hora de la pira que cremava les 18 víctimes clareians del Mas Claret.
Però les tenebres van fugir. I Jesús ressuscitat seu a la dreta del Pare. El sol de l’amor i del perdó ha brillat i ha resplandit. I aquí som nosaltres per fer-ho saber a tothom.
Ara començarem un petit Via Crucis. Farem tres estacions, sense moure’ns d’aquest lloc cobert, perquè la pluja que cau ho impedeix.
Recordem abans que en el pati gran d’aquesta Casa que l’any 1936 era convent, foren renunits els 18 missioners que hi residien amb l’escusa de fer-los una fotografia a tots junts. Una vegada reunits foren lligats entre ells; i, posats de quatre en fondo, i enmig de les cordes agafades pels mateixos milicians, van baixar per darrera de la casa, i van sortir al camí, que podem seguir mentalment, fins al lloc del sacrifci.
La primera estació la farem al costat del saüc. És un rebrot del que hi havia aleshores.
Aquest lloc és privilegiat per dos motius. En primer lloc a l’ombra d’aquest saüc, el dia 24 de juliol de 1936 el Pare Encarregat dels joves Estudiants o seminaristes Missioners, que el dia anterior havien fugit de Sant Ramon, s’havien refugiat a l’entorn del Mas, va agrupar-los en dues llistes, i els va acomiadar. El primer grup a les 48 hores ja van ser martiritzats. Us repartirem un resum molt breu del seu elegantíssim martiri. Els de l’altra llista, acomiadats en aquest saüc, van patir molt però encara viuen, han treballat molt, i alguns encara treballen.
En segon lloc aquest saüc és també privilegiat perquè va veure passar entre cordes i fusells, els 18 màrtirs del Mas el dia 19 d’octubre de 1936. Baixaven del pati, sortien per la porta petita de darrera la casa, i seguiren fins al lloc del sacrifici.
La segona estaciò la farem davant el cobert de la mina. Aquest cobert aquest any ha estat molt obrat i reformat, a fi que sigui un lloc polivalent d’oraciò i de trobades sobre tot juvenils. En aquest cobert els màrtirs celebraven la santa Missa a mitja nit i d’amagat, perquè ho tenien prohibit pel Comitè. El mateix dia que foren sacrificats, hi havien ofert cap a les tres del matí el Sacrifici de la Creu. El P. Leache celebrava d’amagat, des del 10 de setembre, "en el cobert on hi ha el motor, junt amb el p. Ribé i acompanyat del jove Antonio Elizalde i del G. Francesc Bagaria" (J. Quibus Misioneros Mártires, 1942).
La tercera estació la farem al peu de la lluminosa Creu que presideix l’Espai DELS MÀRTIRS DEL MAS CLARET.
Aquesta nova Creu del Camp dels Màrtirs substitueix l’anterior que es conserva al costat del Cobert, on la podem veure.
A la Primera Estació contemplarem Jesús i els Màrtirs davant el perill de la pròpia vida.
A la segona Estació contemplarem l’actitud de Jesús i la dels Màrtirs davant el perill de la vida dels seus encomanats.
A la tercera estació contemplarem l’acceptació filial que Jesús i els Màrtirs fan davant el camí misteriós de la Creu, com entrada necessària a la Glória del Pare.
Com que avui tota aquesta Vall és un gran Temple, entrem-hi jubilososcantant que hem arribat al Temple del Senyor.
CANTEM GERMANS, HEM ARRIBAT AL TEMPLE DEL SENYOR.
Amb Jesucrist, lloem el Pare entorn d’aquest altar.
D’Ell és el món, el mar i les muntanyes.
La nostra vida és un do seu.
Vinguem tots aclamem-lo - Déu i Senyor nostre.
PRIMERA ESTACIÓ
JESÚS ÉS ASSABENTAT DEL MARTIRI DEL SEU COSÍ,
JOAN BAPTISTA, EL PRECURSOR.
.
1.- Diu Sant Mateu: "El rei Herodes Us adorem Oh Crist i us beneïm
Perquè per la vostra santa Creu he redimit el Mon
va fer decapitar Joan a la presó... Els deixebles de Joan anaren a endur-se el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús.
Quan Jesús va rebre la notícia, se n’anà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat" ( Mt 14, 10,12-13).
Jesús, home en tot igual a nosaltres menys en el pecat, en rebre la notícia de la mort del seu cosí, fuig tot sol, i s’amaga en un lloc on no hi havia ningú.
Pot semblar un atreviment exegètic aquesta lectura de Sant Mateu. Tanmateix confirma un coneixement de Jesús plenament home i totalment Déu.
Què va fer Jesús davant el perill de la seva pròpia vida? Va fugir, es va amagar, com ha de fer tothom a primer cop de vista. Va tenir por. Es va despullar totalment de la forma de Déu per agafar la més humil entre els homes.
2.- Aquesta visió tan humana de Jesús té uns precedents en l’Antic Testament prou coneguts de tothom per les explicacions que des de petits, a casa i a l’escola, hem sentit de la Història Sagrada.
Efectivament, al llibre primer dels Macabeus, quan el poble d’Israel, figura de Jesús, era perseguit pel rei Antíoc, també es va amagar.
Mataties, sacerdot, deixà Jerusalem i s’establí a Modin. Després deixà Modin i fugí amb els seus fills cap a les muntanyes, deixant en el poble tot el que tenien.
3.- Aquesta visiço tan humana de Jesús la veiem també repetida en els seus seguidors de sempre. I en aquests moments, aquests dies, aquestes setmanes, la tenim en els centenars de milers de germans nostres en la fe, que han fugit també a les muntanyes de TIMOR oriental per salvar les pròpies vides, havent vist la massacre dels nous Herodes d’avui i els Antíocs de torn, en el seu propi país.
4.- Vosaltres també heu fugit aquesta tarda de les vostres ciutats. Jo voldria fer-vos viure la vostra fugida de les vostres ciutats, durant una estona, per trobar-nos en pregària en un lloc despoblat, en aquestes muntanyes i valls de Mas Claret, com una experiència de la fugida de Jesús quan va saber que havien decapitat el seu cosí. A les nostres ciutats són decapitades moltes inciatives d’amor redemptor. Veniu a Mas Claret com Jesús va anar a un lloc despoblat, i programarem la redempció de Jesús per al proper mil·leni.
5.- I com van fer especialment els nostres estimats Màrtirs? Tots davant la persecució vbuscaven, si podien, aixoplug en llocs amagats de valls i de muntanyes. És la primera reacció i molt humana.
Quan tota la Comunitat de Cervera es veu foragitada de la Universitat, els Superiors demanen al Comitè ser traslladats a Solsona.
Quan no poden arribar a Solsona, es refugien amb els Mercedaris de Sant Ramon.
Quan ni aquí troben seguretat, alguns s’amaguen en famílies conegudes, i els altres s’adrecen o en grup o en solitari cap al Mas Claret.
Quan al Mas Claret tampoc poden ser acceptats, són distribuïts en dos grups: Els del P. Jové i els del P. Mir. Els quinze del P. Jové troben un elegant martiri a les 48 hores. Els del P. Mir es van salvar i han donat també molta glòria a Déu, d’una altra forma.
Alguns com el G. Saperas, G. Rius etc. van buscar-se refugi personalment però també foren atrapats abans de trobar-lo.
La Comunitat de Lleida es va refugiar en un pis ben a prop de la Comunitat.
La Comunitat de Sabadell, de Sallent, de Vic, de Barcelona, de la Selva del Camp, etc., tots van correr a buscar un lloc on poder passar desconeguts.
Tots, fugint, complien una llei natural de la què dona exemple el mateix Jesús, retirant-se a resar d’amagat en un lloc solitari.
6.- Aquest Pare nostre que ara cantarem serà per pregar pels nostres germans de TIMOR ORIENTAL que encara estan en perill.
Santa Mare en el nostre Cor Fixeu, les llagues de Jesús clavat en Creu.
Per vostra Passió Sagrada
Pare Nostre que esteu en el cel.
SEGONA ESTACIÓ
JESÚS ES PRESENTA AMB PERILL DE LA PRÒPIA VIDA PER SALVAR LA DELS ALTRES
Us adorem Oh Crist, i us beneÍm
Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.
1.- Diu l’Evangeli de Mateu (14, 14+): "Així que la gent va saber que Jesús se n’havia anat en una barca a un lloc despoblat, el va seguir a peu des de les seves poblacions.
I quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada. se’n compadí i va curar els seus malalts".
Jesús, doncs, no s’amaga, quan es tracta d’atendre els seus encomanats.
Jesús oblida el perill de la seva vida quan entra en perill la vida dels altres.
Aquella donació personal d’aquella trobada amb la multitud d’aquell dia, era ja un anunci de la seva gran donació pasqual significada amb la benedicció, multipicació i distribució dels pans a la gent asseguda a l’herba.
2.- Segons l’Evangeli de Sant Joan, quan a l’hort de Getsemaní Jesús és detingut pels soldats i guardes del temple, ell que sabia tot el que li havia de passar, surt a fora i els pregunta: -Qui busqueu?
-Li respongueren: Jesús de Natzaret.
Els diu: - Sóc jo.
I després d’una segona vegada els afegeix: Ja us he dit que sóc jo. Però, si és a mi que busqueu, deixeu que aquests se’n vagin.
Jesús no fuig quan perilla la vida dels altres. Jesús es lliura personalment, per alliberar-nos a tots.
Aquestes escenes de la vida de Jesús les veiem copiades en la vida dels Màrtirs.
Citem-ne només alguns.
3.- La Comunitat de Vic era Noviciat. El mes de juliol s’hi trobaven una trentena de joves que es van haver d’amagar als boscos de Puiglagulla. Després d’uns deu dies molt difícils foren portats al Comitè de Vic. El P. Arner, com a mestre de novicis que era, va presentar-se al Comitè i els a venir a dir:
-El responsable d’aquests joves sóc jo. A ells deixeu-los que se’n vagin a casa seva.
Fou immolat a les poques hores.
4.- Un altre cas ple de tendresa és el del Màrtir Josep M Ruiz de Sigüenza. Era el prefecte o formador responsable dels petits aspirants a Missioners. I posat de genolls, amb els braços, davant la imatge del Cor de maria, i en presència de tots els petits futurs missioners. va oferir a Déu la pròpia vida, demanant que els nens se salvessin. La seva oració fou escoltada. Els jovenets es van salvar. I ell fou màrtir a les poques hores.
5.- El cas el P. Manuel Jové és més conegut entre nosaltres.
D’aquí, del Mas Claret, concretament de sota del saüc que hem deixat ara a l’esquerra, tot baixant, van sortir el dia 24 de juliol de 1936 un grup de catorce joves de 19 a 22 anys amb el P. Manuel Jové per salvar-se a Vallbona de les Monges, el seu poble. Van passar la primera nit acollits per bones famílies de Montornès. El dia 25 van seguir el camí de dos en dos per no ser vistos. I quan eren a prop de Rocafort el P. Manuel Jové els va deixar sota una ombra per descansar, mentre ell es va avançar per tramitar a Rocafort els passes que necessitaven. Però quan passaven per Ciutadilla uns del Comitè els van descobrir. I els van seguir i va agafar els catorze estudiants primer, i el P. Jové després.
El P. Manuel Jové s’hauria pogut escapar. Perquè es trobava a casa d’un amic preparant els passes; i aquest li assegurava la vida fugint per la porta de darrera de la casa. El P. Manuel Jové va respondre:
- De cap manera. Jo sóc el responsable dels catorze seminaristes. A llí on morin ells, moriré jo.
I es lliurà immediatament al milicians que ja preguntaven per ell a la porta de la casa.
6.- I molt elegant també el cas dels divuit màrtirs dels Mas Claret. Dels divuit n’hi havia sis de grans i malalts. Els altres, alguns molt joves, podien intentar una fugida, i salvalr-se. Però si algun jove marxava, els altres tenien la sentencia de mort assegurada. Soluciò: La de Jesús. Quan perilla la vida dels altres, la pròpia vida és una ofrena agradable a Déu. Tots van fer l’ofrena de la pròpia vida en ares de l’autèntica caritat. I tots foren màrtirs ajudant-se mútuament per arribar al lloc del martiri.
7.- El P. Blanch i el Sr. Lloses de Cervera foren màrtirs els dos junts. Peró abans el P. Blanch anava repetint als milicians: "Aquí em teniu a mi. Mateum-me a mi. Però deixeu en llibertat aquest pobre pare de família".
8.- Els dos seminaristes claretians Remigi Tamarit i Genrao Pinyol van ser descoberts a la Floresta quan fugien acompanyats de Josep Pinyol, germà de Genaro. I li deien a Josep: "Tu salva’t. Tu tens família, nosaltres morirem." I Josep es va salvar, amparat pels dos cosins, que moriren màrtirs tot seguit.
9.- El P. Enric Cortadellas va preferir la pròpia mort i es va lliurar per evitar represàlies o la mort dels altres familiars amenaçats.
10.- I en els nostres temps, quantes mares cristianes han mort renunciant a una mediació que hauria causat la mort dels seus fills!
11 .- Maria, la mare de Jesús que durant la predicació pública del seu Fill, no es va deixar veure, a l’hora del dolor de la Passió i Mort s’hi fa present, aguantant l’espasa que atravessava el seu propi cor.
Santa Mare en el nostre cor fixeu les llagues de Jesús clavat en Creu.
Déu vos salve, Maria, plena sou de gràcia
TERCERA ESTACIÓ
JesúS ACCEPTA FILIALMENT EL DESIGNI DEL DÉU PARE
Us adorem, oh Crist, i us beneïm
Pequè per la vostra santa Creu heu redimit el món.
1.- L’Evangeli de Joan ens diu ben clar que Jesús sabia que havia arribat la seva hora.
2.- Poc després afegeix: "Quan Jesús fou detingut a Getsemaní, i Pere volia defensar-lo amb l’espasa, Jesús li diu: Torna l’espasa a la beina. Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui aixó? (Mt 26, 52)".
3.- Ja abans Jesús havia anunciat que calia que anés a Jerusalem i que patís molt (Mt 17,21) i havia també renyat a Pere perquè “no veia les coses com Déu sinó com els homes” (Mt 17, 23).Aquestes manifestacions omplien de tristesa els deixebles.
4.-Un altre dia Jesús havia d’anar de Judea a Galilea. Tots coneixien el camí més curt i més fàcil. Prou li recordaven segurament a Jesús que el camí que solien seguir per anar a Jerusalem era el de l’altra banda del Jordà. Però Jesús insistia. “Es necessari que passem per mig de Samaria”. I l’evangelista fa servir la mateixa expressió que quan diu que es necessari que el Fill de l’Home pateixi la passió i ressusciti.
5.- Hi ha, doncs, un designi de Déu pare al que Jesús vol ser fidelíssim. Hi ha un programa, un projecte en el pensament de Déu Pare que els que pensen com els homes mai no poden conèixer.
6.- Els Màrtirs tots foren il·luminats per una gràcia interior. En aquells moments el camí sempre misteriós del calvari fou acceptat, com quan Jesús repetia: Pare que passi de mi aquel calze. Però que no faci la meva voluntat sinó la vostra. Com Jesús va comprendre que era necessari el compliment del designi del Pare, també ells van participar d’aquesta il·luminació singular.
7.- Efectivament: El Beat Lluís Lladó, màrtir a Barbastre, escrivia en aquest sentit tan ptofund als seus pares poques hores abans de morir: “Estimats pares. Moro màrtir per Crist i per l’Església. Moro tranquil complint el meu sagrat deure".
8.- El Beat Joan Sànchez imaginava la seva vida com una pujada que calia coronar: “Amb el cor ple d’alegria santa, espero confiat el moment cimal de la meva vida, el martiri".
9.- El Germà Ramon Rius, després d’haver assegurat repetides vegades a la seva mare que preferia el martiri a la pèrdua de la fe, va repetir les mateixes paraules de Jesús, quan era arrestat a la presència de la seva mare i germanes, tot dient: "Ha arribat la meva hora".
10.- Josep Loncan, màrtir a Cervera, veia la seva vocació como obra de Déu, i preferia la mort a la seva pèrdua.
11.- El Beat Salvador Pigem va preferir la mort a la llibertat, i va escollir la mort d’una manerea tan superior a les forces humanes, que només s’explica per una llum i una força interiors de Déu que tenia sobre ell un dels designis divins més grans de tota la història del Cristianisme.
12.- Molt semblant el cas del Beat Miquel Massip, i del Beat Alfons Miquel, i del Beat Manuel Torras Sais, que s’abrassen lliurement a la palma del martiri quan podien sense ofensa de ningú optar per una vida normal, que els portaven amb safata uns milicians, coneguts d’abans (cas de Pigem), o agraïts per favors rebuts (cas de Massip) o simplement simpatitzants (cas de Alfons Miquel).
I nosaltres...?
1.- Esem convençuts que la Providència del Pare ens cobreix sempre amb les seves ales?
2.- Hem après de Jesús que també a la nostra vida hi ha un moment que és la nostra hora?
3.- I en tots els altres moments de la nostra vida sabem mirar Jesucrist com l’Estimat del Pare?
Crec en un Déu
HIMNE ALS MÀRTIRS de Barbastre
Màrtirs de l’Església Màrtir
Màrtirs que a Barbastre morireu estimant-la.
La sang vostra és sang viva entre nosaltres
i és sang de perdó, i és sang de perdó i d’esperança.
Joventut claretiana i enardida,
de la vostra passió fem la memòria.
sou l’heretat de la nostra família,
que en vosaltres frueix ja de la glòria.
No teméreu la mort que us esperava,
i cantant caminàveu al suplici;
afrontàreu les bales del camí,
que us portava innocents al sacrifici.
Del botxí del la mort més ominosa
vàreu fer-ne d’amor la vostra causa;
us calia morir perquè en l’Església
vessar la sang és una eterna Pasqua