Arquitectura Rural
Forns de calç i de guix
L’obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. A la Conca, els forns de calç són més abundants que els de guix. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l’argamassa necessària per la construcció, també s’utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l’aigua ...
Els forns podien ser efímers (d’un sol ús o de pocs usos) i permanents (amb un caràcter més industrial).
El forn es començava a construir bé excavant la caldera, quan era en un emplaçament pla, o bé fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner.
Encara podem trobar les restes d’alguns d’aquests forns efímers escampats per tota al comarca, si bé hem de tenir present que un cop eren buidats i abandonats, el més probable era que amb el pas del temps, aquests indrets fossin colonitzats per la vegetació en molts casos i en d’altres eren ensorrats per ser aprofitades aquelles terres per conrear-les o la mateixa pluja, neu o altres inclemències actuessin en el seu ensorrament.
La realitat és que els forns de calç i de guix no ens han deixat una mostra d’arquitectura rural massa rellevant, però sempre hi ha excepcions com el cas dels forns de Vilaverd, Montblanc o de la Guàrdia dels Prats.