::calaixos >Versos del carrer >La solitud del poeta

La solitud del poeta

Publicat el 8 juny 2010 per panxample

 

 

Taspís de Tarragona

Tapis de Tarragona Miro/Royo

 










 

Paraules que diuen què, a qui, com, quant.

Paraules d’emocions, de sentiments,

de dol, de goig,

d’afirmació, de negació, de solitud,

de poeta  sensible, ardent, crític,

amb rialles, amb singlot, sanglot amb llàgrimes.

Funàmbul, amb els ulls clucs,

equilibrista per la fina línia de l’avui

d’un viatge per l’horitzó, d’anar i no tornar.

A cada pas, a poc a poc,

vol deixar petjada, un petit rastre,

d’històries d’amor, de vida, de companyonia.

                                           ***