Paisatge sonor…
Totes les ciutats tenen un paisatge sonor propi,
murmuri de viatgers,
el refilà d’una cadernera engabiada,
sons de petits mercats ,
venedors que anuncien les virtuts dels seus productes,
el martelleig de les obres que no acaben mai,
el silenci ofegat per una guerra,
campanars que bategen les seves campanes,
el refreg de la ferralla dels tramvies,
un carilló desfermat puntualment,
el xiulet repetitiu d’un fuster absort amb la seva feina,
sirenes que demanen pas ,
el crit d’un espontani foll,
la gralla que crida a quarts,
un petit/ petita que demana a plors alguna cosa,
un minaret que trenca el silenci,
un lladruc llunyà que porta la contrària a un altre,
olles i plats neguitosos per servir el dinar a l’hora,……
omplen un paisatge sonor que dóna color a les ciutats.
Paisatge sonor on s’expressa la il·lusió col·lectiva,
crits d’eufòria, bogeria, desenfreni momentani, coets tronadors,
aquest és el paisatge sonor que es respira a tot arreu,