Crit
Dona excel·lida, sinuosa,
presta atenta a la mirada
d’un desig ocult,
enigmàtic, frenètic, absolut.
El teu cos generós respira tendresa,
acarones amb mans destres
carns àvides de dolçor,
càlides, eròtiques, plenes d’esplendor.
Dona embolcallada de vels imposats,
rebel·la’t en el desig de viure,
revolta’t al teu poble,
desfés-te de rònecs tels.
– No ablacions! ni sotmeses, ni submises –
Abraçades s’enlairen.
En la penombra un sospir.
Ofec del meu crit.
o0o
Aquest poema està seleccionat i forma part del llibre:
Tensant el vers
Diversos autors
ISBN 978-84-92874-50-7 | 72 pàg | 13,5 x 20cm