Res no m’arrela,
res no em pertany,
invisible i abstret,
enlairo els mots al cel.

Estimo la vida,
de la vida, la bellesa,
dels mots, ponts de diàleg,
punyents, d’amistat, d’amor, d’entesa…

-Lliure paraula-
sabedora de l’opulència,
anhel de llibertat,
vol dolgut en la misèria.

Paraules que se’n du el vent,
ni esclaus, ni botxins.
Serem dignes?
De tu depèn -lliure pensador-

 

 ***

 

Aquest poema està seleccionat al poemari “Llibertat” editat per ARC, de diversos autors.