El futbol rugbi, popularment conegut com rugbi (ocasionalment escrit també com rugbi) és un esport de contacte en equip nascut a Anglaterra.
És molt popular a les quatre nacions que integren el Regne Unit (Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia i Gal), així com en tres dels seus ex colònies britàniques (Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica) ia Irlanda, França, Itàlia i Argentina .
A més dels països abans esmentats, el rugbi es practica en tots els continents, amb diferents graus de popularitat i competitivitat internacional. A l'Àfrica és popular, per influència sud-africana, a Namíbia, Kenya i Zimbabwe, i per influència francesa a Tunísia, Costa d'Ivori, Madagascar, i el Marroc. A Amèrica es pràctica principalment a Argentina, on té gran arrelament i la selecció ha aconseguit el tercer lloc a la Copa del Món de Rugbi 2007. També es practica en altres països americans, com Canadà, Estats Units, Uruguai, Xile, Colòmbia, Brasil, Paraguai, i una mica menys a Veneçuela, Mèxic, Costa Rica, Panamà, Perú i Equador. A l'Àsia, l'equip més destacat és el de Japó. A la resta d'Europa, es destaca Itàlia, que participa del Torneig de les Sis Nacions. També està difós en altres països del continent europeu, sobretot a Portugal, Espanya i en països de l'est europeu, com Romania, Geòrgia o Rússia. A Oceania, per influència australiana i neozelandesa, el rugbi és també un esport popular a Fiji, Tonga i Samoa, bressol de jugadors destacats en l'àmbit internacional.
L'abril de 2010, 116 unions nacionals eren reconegudes per l'International Rugby Board, l'associació federativa que regula aquest esport en el món.
Des dels orígens mateixos del rugbi i futbol, quan tots dos esports es van separar a mitjan segle XIX, tots dos es van presentar en oposició de l'altre: força contra habilitat; joc net contra joc deslleial, etc. Un antic dit britànic diu que "el futbol és un joc de cavallers jugat per vilans i el rugbi és un joc de vilans jugat per cavallers". Al rugbi és característic el respecte per les regles que han de practicar tant els jugadors com el públic. Les decisions de l'àrbitre poques vegades són discutides pels jugadors. En els partits internacionals entre seleccions i en molts dels campionats europeus com el Top 14 es pot recórrer, a petició de l'àrbitre principal, a la repetició en vídeo de les jugades produïdes dins del in goal en cas de dubte. La revisió d'aquestes jugades està a càrrec d'un quart àrbitre anomenat TMO (Television Match Official), encara que la decisió final sempre correspon a l'àrbitre principal. A més, es fomenta la sociabilitat, donant-se generalment entre companys d'equips i oponents una cordial reunió després dels partits, anomenada tercer temps, juntament amb els àrbitres, entrenadors i part del públic, per parlar sobre el partit. Aquest sobrenom s'ha fet extensiu als mitjans on s'analitza aquest esport.