El racó del bon gust

L'origen de la pràctica del pol no ha estat definit al dia d'avui. Es pensa que aquest esport es va originar a Pèrsia al voltant del segle 6 aC. Les unitats de cavalleria entrenaven bons genets jugant aquest esport.

El seu nom, amb el qual va ser conegut posteriorment, deriva de "Pulu", que significa "pilota" en tibetà.

Molts historiadors creuen que l'origen d'aquest esport es remunta a les tribus iranianes que existien abans del regnat de Darios I el Gran (521-485 AC) i la fundació del Segon Imperi Iranià. Certament, la literatura i l'art perses són les principals registres de la pràctica del pol en l'antiguitat.

Ferdowsi, el poeta i historiador més famós de l'Iran, proporciona una sèrie de registres de tornejos de pol reals en la seva èpica del Segle IX, Shahnameh. Alguns sostenen que van ser els xinesos els que primer van practicar aquest esport, però en el registre existent més antic, Ferdowsi esmenta un partit entre les forces de turaníes i els seguidors de Syavoush, un llegendari príncep persa. El poema ressalta en forma eloqüent les habilitats de Syavoush per a aquest joc, i també esmenta l'emperador Sâpour-II, qui va aprendre a jugar al pol amb tan sols 7 anys d'edat.

En certs països com la Xina, el pol es va convertir en un passatemps Reial durant diversos segles. La introducció en aquest país es deu possiblement a la noblesa iraniana que buscava asil després de la invasió del seu imperi a les mans dels àrabs. En diversos escuts d'armes xinesos poden apreciar tacs de pol, i l'esport es va convertir en part de la vida quotidiana durant l'era daurada de la cultura clàssica xinesa sota Ming-Hung, amant de les activitats eqüestres.

Durant més de 20 segles, el pol es va mantenir com un dels passatemps favorits dels governants d'Àsia. Les reines també practicaven l'esport, igual que la noblesa i els guerrers.

Per als no iranians, el pol va ser el més proper a un esport nacional per aquells temps, des de Japó fins a Egipte, des de l'Índia fins a Bizanci. Amb la caiguda dels grans regnats d'Orient, la pràctica del pol es va restringir únicament a aldees remotes.

El pol va arribar a Occident a través de Manipur, un estat al nord-est de l'Índia. D'acord a registres històrics, un representant del govern britànic que es va establir a Manipur al Segle XIX va escriure una ressenya de l'esport, la qual cosa va contribuir a la seva difusió. Els anglesos, no només van jugar al pol amb cavalls, sinó que també amb pesats i lents elefants.

Posteriorment el pol arribaria a Amèrica tenint cert grau de popularitat a Argentina, Brasil, Xile, Mèxic i Estats Units. James Gordon Bennett va ser la primera persona a organitzar un partit de polo als Estats
Units.