::Inici >Circuito Calafat >Proteccio contra la contaminació acústica

Proteccio contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica

DOGC núm.3675, 11.07.2002

Preàmbul

Les múltiples activitats que es porten a terme en els nuclis habitats comporten problemes de contaminació acústica que causen molèsties als ciutadans, els quals poden veure afectats llur intimitat i llur benestar.

La protecció contra el soroll implica els diferents nivells de l’Administració. A la Generalitat li correspon l’ordenació general, mentre que els ajuntaments són els encarregats de fer actuacions en els àmbits territorials respectius.

D’acord amb aquest marc competencial, la Generalitat, per mitjà del Departament de Medi Ambient, ha portat a terme diverses actuacions tendents a donar suport als ajuntaments en la prevenció i la correcció de la contaminació acústica en llurs territoris. Igualment, s’han fet activitats de sensibilització dels ciutadans sobre la necessitat de minimitzar aquest problema. En aquesta línia, mitjançant la Resolució del 30 d’octubre de 1995, es va aprovar l’Ordenança municipal del soroll i les vibracions (DOGC núm. 2126, del 10 de novembre de 1995), que ha servit per a donar suport als ajuntaments de Catalunya a l’hora d’adoptar mesures contra la contaminació acústica.

En el moment actual, escau avançar en la línia iniciada abordant en profunditat una regulació que estableixi les mesures necessàries per a prevenir i corregir la contaminació per sorolls i vibracions.

Amb aquesta Llei es pretén donar resposta a la inquietud dels ciutadans que, en el marc d’una societat participativa i en un àmbit de progressiva conscienciació ambiental, demanen la intervenció de les administracions públiques en aquesta matèria.

Amb aquesta finalitat, es recullen els criteris que la Unió Europea ha establert en el Llibre verd de la lluita contra el soroll i que s’han plasmat en la normativa comunitària; especialment, els principis de la regulació continguda en el Projecte de directiva del Parlament Europeu sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

Els trets més significatius d’aquesta Llei són: la consideració de la contaminació acústica des del punt de les immissions; la delimitació del territori en zones de sensibilitat acústica en funció d’uns objectius de qualitat; la regulació d’un règim específic per a les infraestructures de transport, amb l’establiment de zones de soroll per a garantir uns mínims de qualitat acústica en les noves construccions i amb l’establiment de tot un seguit de mesures per a minimitzar l’impacte acústic en les construccions existents afectades per sorolls i vibracions.

Per a garantir la protecció de les persones en les hores de descans, la Llei distingeix les mesures a aplicar segons les franges horàries. Amb la mateixa finalitat, l’ús de la maquinària en les obres que es fan a la via pública i la construcció s’ha d’ajustar a la franja horària de funcionament que la Llei estableix.

Es determinen uns continguts mínims dels estudis d’impacte acústic que han d’acompanyar els projectes d’activitats i de construcció d’infraestructures susceptibles de generar sorolls i vibracions.

Cal ressenyar que la Llei estableix la divisió del territori en zones perquè els aspectes relatius al soroll siguin tinguts en compte a l’hora de planificar les activitats. D’altra banda, això permet configurar un mapa de capacitat acústica al qual poden tenir accés els ciutadans als efectes de conèixer els diferents nivells de protecció sonora de llur municipi.

La Llei estableix també un manament per als ajuntaments a partir d’un determinat nombre d’habitants i a les administracions titulars d’infraestructures perquè elaborin plans de millora acústica.

En definitiva, amb aquesta Llei es pretén posar en pràctica de tot un seguit de mesures que tinguin un efecte directe en la qualitat de vida dels ciutadans i posar a l’abast de les administracions els instruments necessaris i els recursos suficients per a assolir aquesta finalitat.

Aquesta Llei es dicta d’acord amb l’article 10.1.6 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que atribueix a la Generalitat la competència per a la protecció del medi ambient i l’establiment de normes addicionals de protecció.

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és regular les mesures necessàries per a prevenir i corregir la contaminació acústica, que afecta els ciutadans i ciutadanes i el medi ambient, provocada pels sorolls i les vibracions, i alhora establir un règim d’intervenció administrativa que sigui aplicable a tot el territori de Catalunya.

Article 2

Finalitats

Aquesta Llei té com a finalitats bàsiques garantir la protecció de:

a) El dret a tenir un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona.

b) El dret a la protecció de la salut.

c) El dret a la intimitat.

d) El benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.

Article 3

Àmbit d’aplicació

Resten sotmesos a aquesta Llei qualsevol infraestructura, instal·lació, maquinària, activitat o comportament inclosos als annexos que originin sorolls i vibracions.

Article 4

Definicions

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

a) Emissor acústic: qualsevol infraestructura, instal·lació, maquinària, activitat o comportament que generi soroll i vibracions.

b) Activitat: qualsevol activitat industrial, comercial, de serveis o de lleure, sigui de titularitat pública o de titularitat privada, i les derivades de les relacions de veïnat.

c) Qualitat acústica: grau d’adequació de les característiques acústiques d’un espai a les activitats que s’hi desenvolupen, avaluat en funció dels seus nivells d’immissió i emissió acústiques i de la seva importància social i cultural.

d) Zona de sensibilitat acústica: part del territori que presenta una mateixa percepció acústica.

e) Soroll: contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones.

f) Vibració: moviment d’una partícula d’un medi elàstic al voltant del seu punt d’equilibri com a conseqüència d’una força.

g) Nivell d’avaluació: nivell de pressió acústica avaluat per un període de temps especificat, que s’obté a partir de mesuraments i, si escau, d’ajustaments, en funció del caràcter tonal o impulsiu del so.

h) Escenari acústic: qualsevol situació en què es tenen en compte, des del punt de vista acústic, l’emissor i el receptor.

i) Nivell d’immissió: nivell acústic mitjà existent durant un període de temps determinat, mesurat en un lloc determinat.

j) Nivell de pressió sonora: és vint vegades el logaritme decimal de la relació entre una pressió sonora determinada i la pressió sonora de referència (2.10-5 Pa). S’expressa en dB.

k) Valor límit d’immissió: nivell d’immissió màxim permès dins un període de temps determinat.

Immissió a l’ambient exterior: la contaminació produïda pel soroll i les vibracions que provenen d’un o diversos emissors acústics situats al medi exterior del centre receptor.

Immissió a l’ambient interior: la contaminació produïda pel soroll i les vibracions que provenen d’un o diversos emissors acústics situats al mateix edifici o en edificis contigus al receptor.

l) Valor d’atenció: nivell d’immissió superior al valor límit d’immissió, aplicable a les infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim, aeri, a les vies urbanes i les activitats existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, a partir del qual la Llei estableix l’elaboració de plans específics de mesures per a minimitzar l’impacte acústic.

m) Nivell d’emissió: nivell acústic produït per un emissor acústic, mesurat a una distància determinada.

n) Valor límit d’emissió: nivell d’emissió màxim durant un període de temps determinat.

o) Mapa de capacitat acústica: instrument que assigna els nivells d’immissió fixats com a objectius de qualitat en un territori determinat.

p) Mapa estratègic de soroll: mapa dissenyat per a avaluar globalment l’exposició al soroll produït per diferents fonts de soroll en una zona determinada.

Capítol II

Objectius de qualitat acústica

Article 5

Zones de sensibilitat acústica

1. Als efectes d’aquesta Llei, el territori es delimita en les zones de sensibilitat acústica següents:

a) Zona de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll.

b) Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana de soroll.

c) Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada de soroll.

2. Les disposicions que es dictin per al desplegament de la Llei han d’establir els criteris per a assignar a cada part del territori la zona de sensibilitat acústica corresponent.

3. Les zones de sensibilitat acústica resten subjectes a revisió periòdica, que s’ha de fer com a màxim cada deu anys, des de la data de llur aprovació.

Article 6

Zones de soroll

1. Són zones de soroll els sectors del territori afectats per la presència d’infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri.

2. La zona de soroll comprèn el territori de l’entorn del focus emissor i és delimitada per la corba isòfona, que són els punts del territori on es mesuren els valors límits d’immissió establerts pels annexos 1 i 2 corresponents a la zona de sensibilitat acústica on hi ha situada la infraestructura.

3. A les zones de soroll s’han d’aplicar les normes establertes per l’article 13.

4. Un cop definides en el mapa de capacitat acústica del municipi, aquestes zones no són ampliables ni modificables si no és per un canvi substancial de les infraestructures que les afecten.

Article 7

Zona d’especial protecció de la qualitat acústica

Es poden declarar zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) les àrees en què per les singularitats característiques es considera convenient de conservar una qualitat acústica d’interès especial, sempre que no estiguin compreses en les zones de soroll descrites en l’article 6 d’aquesta Llei, que no se sobrepassi entre les 8 h i les 21 h un valor límit d’immissió L_Ar de 50 dB(A) i entre les 21 h i les 8 h un valor límit d’immissió L_Ar de 40 dB(A). En aquestes zones el valor límit d’immissió es considera el valor del soroll de fons més 6 dB(A).

Article 8

Zona acústica de règim especial

1. Els ajuntaments poden declarar zones acústiques de règim especial (ZARE) les àrees en què es produeix una elevada contaminació acústica a causa de la presència de nombroses activitats, de la naturalesa que siguin, i del soroll produït al voltant.

2. Poden ésser declarades ZARE les zones en què se sobrepassin els valors límit d’immissió en l’ambient exterior corresponents a zones de sensibilitat acústica baixa en 15 dB(A) o més, dues vegades per setmana, durant dues setmanes consecutives o tres d’alternes, dins el termini d’un mes.

3. La declaració de ZARE ha d’ésser proposada en un estudi en els termes que, en cada cas, disposin les ordenances municipals. Aquest estudi s’ha de fer a iniciativa de la mateixa Administració o a petició d’un nombre representatiu de veïns.

4. Els ajuntaments han d’aplicar un règim especial d’actuacions per a aconseguir la progressiva disminució del soroll a l’ambient exterior a la zona, mitjançant els diversos instruments legals, normatius i de control de què disposen.

5. Si finalment s’assoleix la neutralització del soroll, l’ajuntament pot decidir de tancar l’expedient de la zona i normalitzar-ne la classificació.

Article 9

Mapes de capacitat acústica

1. Els ajuntaments han d’elaborar un mapa de capacitat acústica amb els nivells d’immissió dels emissors acústics a què és aplicable aquesta Llei que estiguin inclosos a les zones urbanes, els nuclis de població i, si escau, les zones del medi natural, a l’efecte de determinar la capacitat acústica del territori mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica en l’àmbit del municipi respectiu. Les disposicions que es dictin per al desplegament de la Llei han d’establir els criteris per a l’elaboració d’aquests mapes de capacitat acústica.

2. Els municipis poden sol·licitar la col·laboració i el suport tècnic necessari del Departament de Medi Ambient en l’elaboració del mapa de capacitat acústica de llur territori.

3. El mapa de capacitat acústica inclou la informació següent:

a) La immissió al soroll calculada o mesurada.

b) Els models de càlcul utilitzats.

c) Les dades d’entrada per al càlcul de soroll.

d) L’afectació dels sectors exposats al soroll.

e) Les zones de sensibilitat acústica atribuïdes.

f) Els valors límit d’immissió i els valors d’atenció atribuïts a cada zona de sensibilitat acústica.

4. Els mapes de capacitat acústica han d’incloure les limitacions derivades de les servituds aeronàutiques, determinades d’acord amb la normativa aplicable.

5. Els ajuntaments han d’aprovar el mapa de capacitat acústica, en el termini de tres anys, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, i traslladar-lo al Departament de Medi Ambient. Els municipis de menys de mil habitants poden delegar la gestió directa d’aquesta competència al consell comarcal o a una altra entitat local supramunicipal. El mapa de capacitat acústica només es pot modificar quan es produeixin canvis en l’ordenació urbanística o el planejament viari.

6. Els ciutadans tenen dret a accedir al mapa de capacitat acústica i a rebre la informació adequada sobre les zones de sensibilitat acústica, les zones de soroll i llurs entorns, d’acord amb la normativa reguladora d’accés a la informació en matèria de medi ambient.

7. Els instruments de planejament urbanístic han de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica definides en els mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal i les normes per a les noves construccions en zones de soroll.

Capítol III

Nivells d’avaluació d’immissió i d’emissió

Article 10

Determinació dels nivells d’avaluació

1. Els nivells d’avaluació es determinen separadament en funció de l’emissió i la immissió a l’ambient interior o exterior i del tipus d’emissor acústic, d’acord amb el que estableixen els annexos.

2. Els nivells d’avaluació han d’ésser iguals o inferiors als valors límit corresponents, que figuren en els annexos d’aquesta Llei.

Article 11

Determinació del nivell d’emissió

Per a la determinació del nivell d’emissió de soroll dels emissors acústics inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei s’han de tenir en compte els valors límit d’immissió.

Article 12

Règim de les infraestructures

1. Els sectors del territori amb infraestructures de transport viari, marítim i ferroviari construïdes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’han de qualificar com a zones de sensibilitat acústica moderada, en les quals no es poden sobrepassar els valors límit d’immissió fixats per l’annex 1.

2. Els emissors acústics que per llurs peculiaritats tècniques o d’explotació, per llur caràcter singular o per raons d’interès públic no es poden ajustar als valors límit d’immissió establerts per aquesta Llei només es poden construir excepcionalment i amb una justificació prèvia, que ha de constar en el projecte. En aquest supòsit, s’ha de minimitzar l’impacte acústic amb les millors tecnologies disponibles, adoptant mesures sobre les construccions destinades a l’estada de persones, com ara habitatges, hospitals, centres docents i d’altres d’assimilables.

3. Per a les infraestructures a què fa referència l’apartat 1 existents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en cas que sobrepassin els valors d’atenció fixats per l’annex 1 per a les zones de sensibilitat acústica baixa, l’administració titular ha d’elaborar, donant audiència a les administracions afectades per la infraestructura, un pla de mesures per a minimitzar l’impacte acústic, d’acord amb el que estableix l’article 38.

4. A les línies aèries d’alta tensió i a qualsevol altre tipus de conducció susceptible de causar pertorbació acústica, els són aplicables les mateixes mesures que a la resta d’infraestructures. En cas de construcció de nous aeròdroms o heliports, ampliació dels actuals o augment significatiu de trànsit, d’acord amb la declaració d’impacte ambiental, la societat que explota la instal·lació ha d’assumir el recondicionament dels edificis afectats dins la nova zona de soroll.

5. Als habitatges situats al medi rural els són aplicables els valors límit d’immissió establerts per l’annex 1, corresponents a una zona de sensibilitat acústica alta, si compleixen les condicions següents:

a) Estar habitats de manera permanent.

b) Estar aïllats i no formar part d’un nucli de població.

c) Ésser en sòl no urbanitzable.

d) No estar en contradicció amb la legalitat urbanística.

Article 13

Normes per a les noves construccions a les zones de soroll

1. En les noves construccions situades a les zones de soroll a què fa referència l’article 6, on hi hagi una contaminació acústica superior als valors límit d’immissió establerts per aquesta Llei, els promotors han d’adoptar, com a mínim, les mesures següents, d’acord en tot cas amb les Normes bàsiques d’edificació (NBE):

a) Mesures de construcció o reordenació susceptibles de protegir l’edifici contra el soroll.

b) Disposició, si escau, de les dependències d’ús sensible al soroll a la part de l’edifici oposada al soroll.

c) Insonorització dels elements de construcció d’acord amb el que estableix l’annex 9.

d) Apantallament per motes de terra o barreres artificials en la proximitat de la infraestructura.

2. Abans que s’atorguin els permisos i les llicències corresponents el mateix ajuntament ha de comprovar que es compleixen les mesures establertes per aquest article. Si no se n’acredita el compliment, no es pot atorgar el permís o la llicència corresponent i el procediment administratiu d’atorgament resta en suspens fins que la persona interessada l’acrediti. A les construccions ja existents els són aplicables les mesures establertes per les lletres c i d de l’apartat 1.

3. Les administracions han de vetllar per l’establiment d’ajuts i subvencions, concedits per la mateixa Administració o pels subjectes amb règim de concessió, per a minimitzar l’impacte acústic de les edificacions que hi ha a les zones de soroll.

Article 14

Nivells d’immissió de les activitats i del veïnat

1. La regulació de les activitats i les relacions de veïnatge corresponen als ajuntaments, d’acord amb el que disposa l’article 21 d’aquesta Llei.

2. Les activitats que es posin en marxa a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i els comportaments ciutadans que originen sorolls no poden sobrepassar els valors límit d’immissió fixats pels annexos 3, 4 i 5.

3. Les activitats existents abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no poden sobrepassar els valors d’atenció fixats pels annexos 3 i 5 ni els valors límit d’immissió fixats per l’annex 4.

4. Els emissors acústics inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei que originen vibracions han de complir els valors límit d’immissió fixats per l’annex 7.

Article 15

Valors límits d’emissió de vehicles de tracció mecànica i de maquinària

1. Tots els vehicles de tracció mecànica han de tenir en bones condicions de funcionament els elements capaços de produir soroll perquè l’emissió de soroll del vehicle amb el motor en funcionament no excedeixi els valors límit d’emissió a què fa referència l’annex 6.

2. L’emissió sonora de la maquinària que s’utilitza en les obres públiques i en la construcció s’ha d’ajustar a les prescripcions que estableix la normativa vigent, d’acord amb la Directiva 2000/14, de 8 de maig de 2000, que regula les emissions sonores a l’entorn produïdes per les màquines d’ús a l’aire lliure, i les normes complementàries.

3. L’horari de funcionament de la maquinària utilitzada en els treballs a la via pública i en la construcció es fixa entre les 8 i les 20 hores, llevat de les obres urgents, les que es fan per raons de necessitat o perill i les que, per llurs característiques, no es poden fer durant el dia.

4. S’exceptuen del compliment d’aquesta franja horària les obres que s’hagin d’executar urgentment, especialment les que tinguin com a finalitat el restabliment de serveis essencials per als ciutadans, com ara el subministrament d’electricitat, d’aigua, de gas i de telèfon, i els serveis relacionats amb l’ús i la difusió de les noves tecnologies; les obres destinades a evitar una situació de risc o perill imminent per a les persones i els béns, i les que, per llurs pròpies característiques, d’acord amb allò que s’estableixi per reglament, no puguin executar-se durant el dia.

5. El treball nocturn ha d’ésser expressament autoritzat per l’ajuntament.

Article 16

Nivells d’immissió en espais públics

1. L’Administració ha de vetllar per la qualitat acústica dels espais públics concorreguts, com ara els vehicles de transport col·lectiu, les estacions de metro i l’interior d’àrees comercials.

2. En espais tancats, com ara vagons, vehicles i sales d’espera, el nivell sonor màxim permès és el nivell sonor de fons més 5 dB(A). En espais oberts, com ara àrees comercials i estacions de metro o tren, el nivell màxim d’immissió és el de la zona de sensibilitat acústica que correspon a l’emplaçament.

Article 17

Mètodes de càlcul i equips de mesurament

Els mètodes per a calcular les immissions de soroll i les especificacions que han de complir els instruments de mesurament, que han de correspondre a tipus amb aprovació de model, si escau, són els establerts per l’annex 8.

Capítol IV

Règim d’intervenció administrativa

Article 18

Activitats amb incidència ambiental

Les activitats incloses en els annexos I, II i III de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i en llurs modificacions han d’incloure en el projecte tècnic que ha d’acompanyar la sol·licitud d’autorització ambiental o de llicència ambiental, o en la documentació que ha d’acompanyar la comunicació a l’ajuntament o, si escau, la llicència d’obertura d’establiments, un estudi d’impacte acústic que ha de tenir el contingut mínim establert per l’annex 10.

Article 19

Activitats i infraestructures sotmeses al procediment d’avaluació d’impacte ambiental

1. Les activitats i les infraestructures sotmeses al procediment d’avaluació d’impacte ambiental susceptibles de generar sorolls i vibracions per si mateixes o per l’ús a què són destinades han d’incloure, en el corresponent estudi d’impacte ambiental, un estudi de l’impacte acústic d’aquelles emissions, amb les mesures preventives i correctores necessàries per a contrarestar-lo.

2. L’estudi d’impacte acústic a què es refereix l’apartat 1 ha de tenir el contingut mínim establert pels annexos 10 i 11.

Article 20

Activitats i instal·lacions sotmeses a llicència d’obres o altres actes d’intervenció municipal

Les activitats i les instal·lacions no incloses en cap dels supòsits a què fan referència els articles 18 i 19 que siguin susceptibles de generar sorolls i vibracions, d’acord amb un informe fonamentat de l’ajuntament, han de presentar un estudi d’impacte acústic que ha de tenir el contingut mínim establert per l’annex 10.

Article 21

Ordenances reguladores de la contaminació acústica

1. Correspon als ajuntaments, o bé als consells comarcals o les entitats locals supramunicipals, en cas que els municipis els hagin delegat les competències, elaborar i aprovar ordenances reguladores de la contaminació per sorolls i vibracions, en el marc del que regula aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa, sense que en cap cas aquestes ordenances puguin reduir les exigències i els paràmetres de contaminació acústica establerts pels annexos d’aquesta Llei.

2. Les dites ordenances han de regular, en especial, els aspectes següents:

a) Les activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies.

b) Els treballs a la via pública, especialment els relatius a l’arranjament de calçades i voreres.

c) Les activitats pròpies de les relacions de veïnatge, com ara el funcionament d’aparells electrodomèstics de qualsevol classe, l’ús d’instruments musicals i el comportament d’animals domèstics.

d) Les instal·lacions d’aire condicionat, ventilació o refrigeració.

e) Les activitats de lleure, d’espectacle i recreatives.

f) Els sistemes d’avís acústic.

g) Els treballs de neteja de la via pública i de recollida de residus municipals.

h) La circulació de vehicles de motor, especialment ciclomotors i motocicletes.

3. Les ordenances poden tenir en compte les singularitats pròpies del municipi,

com ara les activitats festives i culturals, i les que tenen un interès social, sempre que tinguin un cert arrelament.

4. El Departament de Medi Ambient ha de prestar el suport tècnic, jurídic i administratiu necessari per a l’elaboració d’aquestes ordenances als ajuntaments que ho sol·licitin.

Article 22

Règim d’ajuts

1. El Departament de Medi Ambient i les entitats locals poden establir línies d’ajuts específiques per a promoure l’adaptació de les activitats, les instal·lacions i els altres elements generadors de sorolls i vibracions a les prescripcions d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupi.

2. Ha d’ésser criteri preferent d’atorgament en les línies d’ajuts el fet que l’adaptació de les activitats, les instal·lacions i els altres elements generadors de sorolls i vibracions afecti les zones habitades més exposades al soroll.

3. Les sol·licituds que es formulin, d’acord amb el que regulen els apartats 1 i 2, s’han de presentar acompanyades del projecte tècnic que justifiqui les mesures preventives o correctores de la instal·lació i el seu pressupost.

Article 23

Mapes estratègics de soroll

1. Les entitats locals i les administracions titulars d’infraestructures han d’elaborar cada cinc anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei mapes estratègics de soroll de les aglomeracions de més de 100.000 habitants, de tots els gran eixos viaris on el trànsit sobrepassi els 3.000.000 de vehicles l’any, dels grans eixos ferroviaris on el trànsit sobrepassi els 30.000 trens l’any i dels aeroports i els ports, d’acord amb els indicadors establerts per l’annex 12.

2. El Departament de Medi Ambient ha de prestar el suport tècnic, jurídic i administratiu necessari per a l’elaboració d’aquests mapes estratègics als ajuntaments i les entitats titulars d’infraestructures.

3. El primer mapa estratègic de soroll de cadascun d’aquests elements s’ha d’elaborar en el termini de tres anys, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, i s’ha de traslladar al Departament de Medi Ambient.

Article 24

Informació i educació ambiental

1. Les entitats locals i el Departament de Medi Ambient han de posar a disposició dels ciutadans i publicar les dades relatives al soroll, d’acord amb el que estableix la normativa d’accés a la informació ambiental.

2. Les entitats locals i el Departament de Medi Ambient han de promoure campanyes d’educació, formació i sensibilització ciutadana amb relació a la problemàtica que comporta la contaminació per sorolls i vibracions. Les campanyes han de posar èmfasi en la prevenció i la correcció de la contaminació acústica, tant pel que fa als aspectes tècnics com als cívics.

Article 25

Instruments de col·laboració

1. En el marc del principi de col·laboració, s’han de promoure convenis de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat, l’Administració local i, si escau, l’Administració de l’Estat per a aplicar les mesures que estableix aquesta Llei.

2. Els convenis de col·laboració als quals es refereix aquest article se subjecten a allò que disposa la legislació sobre règim local i la Llei de l’Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i les modificacions corresponents.

Article 26

Informació entre administracions

Les administracions locals, l’Administració de la Generalitat, i, si escau, l’Administració general de l’Estat, especialment quan es tracti d’informacions que s’han de remetre a la Unió Europea, han de facilitar-se mútuament la informació referent a la matèria de què tracta aquesta Llei.

Capítol V

Inspecció, control i règim sancionador de la maquinària, les activitats i els comportaments ciutadans

Article 27

Inspecció

1. Correspon als ajuntaments, o bé als consells comarcals o les entitats locals supramunicipals, en cas que els municipis els hagin cedit les competències, la inspecció i el control de la contaminació acústica de les activitats, els comportaments ciutadans, la maquinària i els vehicles de motor, sens perjudici dels controls que es facin en la inspecció tècnica dels vehicles (ITV), per a garantir el compliment de les disposicions establertes per aquesta Llei.

2. L’actuació inspectora és exercida per personal acreditat al servei de l’Administració respectiva, que té la condició d’autoritat en l’exercici de les seves funcions. També pot ésser exercida per entitats de control autoritzades pel Departament de Medi Ambient, en les condicions i amb els requisits que s’estableixin per reglament.

3. Les entitats o les persones inspeccionades resten obligades a prestar la màxima col·laboració en les tasques d’inspecció i control.

4. El Departament de Medi Ambient ha de tenir equips per a la vigilància de la contaminació acústica, que s’han de desplaçar als municipis que ho sol·licitin per a donar suport a les tasques de control i inspecció.

Article 28

Actuació inspectora

1. L’actuació inspectora s’exerceix d’ofici o com a conseqüència de denúncia formulada per persona interessada.

2. Els fets constatats en l’acta d’inspecció tenen valor probatori, sens perjudici de les proves que en defensa dels drets o els interessos respectius puguin aportar els interessats, i poden donar lloc a la incoació del procediment sancionador corresponent. El mateix valor tenen els mesuraments efectuats amb els mètodes de càlcul i amb els equips que compleixen els requisits que estableix l’annex 8.

Article 29

Classificació d’infraccions

1. Són infraccions administratives les accions i les omissions que contravenen a les disposicions d’aquesta Llei.

2. Les infraccions de la normativa reguladora de la contaminació acústica es classifiquen en lleus, greus i molt greus, d’acord amb la tipificació establerta per l’article 30.

Article 30

Tipificació

1. Són infraccions lleus:

a) Superar en un màxim de 5 unitats els valors límit d’immissió que estableixen els annexos 3, 4 i 5.

b) Superar en un màxim de 5 unitats els valors límit d’emissió establerts per l’annex 6.

c) Superar en un màxim de 5 unitats els valors límit d’immissió que estableix l’annex 7.

d) Qualsevol altra infracció no tipificada expressament com a infracció greu o molt greu.

2. Són infraccions greus:

a) Superar en més de 5 unitats i fins a un màxim de 10 unitats els valors límit d’immissió que estableixen els annexos 3, 4 i 5.

b) Superar en més de 5 unitats i fins a un màxim de 10 unitats els valors límit d’emissió que estableix l’annex 6.

c) Superar en més de 5 unitats i fins a un màxim de 10 unitats els valors límit d’immissió que estableix l’annex 7.

d) Fer circular vehicles de motor amb silenciadors ineficaços, incomplets, inadequats o deteriorats.

e) Incomplir les condicions imposades en l’autorització administrativa.

f) Incomplir els requeriments municipals de correcció de les deficiències observades.

g) Impedir o obstruir l’actuació inspectora quan no es donen les circumstàncies que estableix la lletra e de l’apartat 3.

h) Subministrar informació o documentació falsa, inexacta o incompleta.

i) Reincidir en la comissió d’infraccions de caràcter lleu en el termini de dos anys.

3. Són infraccions molt greus:

a) Superar en més de 10 unitats els valors límit d’immissió que estableixen els annexos 3, 4 i 5.

b) Superar en més de 10 unitats els valors límit d’emissió que estableix l’annex 6.

c) Superar en més de 10 unitats els valors límit d’immissió que estableix l’annex 7.

d) Posar en funcionament focus emissors quan se n’hagi ordenat el precintament o la clausura.

e) Impedir o obstruir l’actuació inspectora de manera que retardi l’exercici de les seves funcions.

f) Reincidir en la comissió d’infraccions de caràcter greu en el termini de dos anys.

Article 31

Responsabilitat

La responsabilitat administrativa per les infraccions d’aquesta Llei correspon:

a) Al titular de l’autorització administrativa, quan es tracti d’activitats considerades per aquesta Llei sotmeses a règim d’autorització.

b) A la persona propietària del focus emissor o la persona causant del soroll en la resta de supòsits.

Article 32

Mesures provisionals

1. L’òrgan administratiu competent per a resoldre el procediment sancionador, en cas d’urgència i abans de l’inici del procediment, quan la producció de sorolls i vibracions superi els nivells establerts per a la tipificació com a falta greu o molt greu o davant l’incompliment reiterat dels requeriments dirigits a l’adopció de mesures correctores, pot adoptar les mesures provisionals següents:

a) Mesures de correcció, seguretat i control dirigides a impedir la continuïtat de l’acció productora del dany.

b) El precintament del focus emissor.

c) La clausura temporal, total o parcial de l’establiment.

d) La suspensió temporal de l’autorització que habilita per a l’exercici de l’activitat.

2. Les mesures establertes per l’apartat 1 s’han de ratificar, modificar o aixecar en el corresponent acord d’inici del procediment administratiu sancionador, que s’ha d’efectuar en els quinze dies següents a l’adopció de l’acord.

3. Les mesures establertes per l’apartat 1 poden ésser adoptades per l’òrgan competent per a iniciar l’expedient en qualsevol moment, un cop iniciat el procediment sancionador, per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució final.

Article 33

Sancions

1. Les infraccions tipificades per aquesta Llei se sancionen d’acord amb els límits següents:

a) Infraccions lleus, fins a 900 euros.

b) Infraccions greus, des de 901 fins a 12.000 euros.

c) Infraccions molt greus, des de 12.001 fins a 300.000 euros.

2. La comissió d’infraccions greus pot implicar, a més de la sanció pecuniària que correspongui, la suspensió temporal de l’activitat durant un termini no superior a sis mesos i el precintament dels focus emissors.

3. La comissió d’infraccions molt greus pot implicar, a més de la sanció pecuniària que correspongui, la suspensió temporal de l’activitat durant un termini superior a sis mesos o amb caràcter definitiu, la retirada temporal o definitiva de l’autorització i el precintament dels focus emissors.

4. La resolució que posa fi al procediment sancionador pot acordar, a més de la imposició de la sanció pecuniària que correspongui, l’adopció de mesures correctores i la indemnització per danys i perjudicis ocasionats com a conseqüència de l’actuació infractora.

Article 34

Gradació de les sancions

1. Les sancions establertes per aquesta Llei es graduen tenint en compte els criteris següents:

a) L’afectació de la salut de les persones.

b) La naturalesa dels perjudicis causats.

c) L’alteració social causada per la infracció.

d) La capacitat econòmica de l’infractor.

e) El benefici derivat de l’activitat infractora.

f) L’existència d’intencionalitat.

g) La reincidència.

h) L’efecte que la infracció produeix sobre la convivència de les persones, en els casos de relacions de veïnatge.

2. A l’efecte d’aquesta Llei, es considera reincidència la comissió de més d’una infracció de la mateixa naturalesa en un període de dos anys, declarada per resolució ferma en via administrativa.

Article 35

Procediment

El procediment per a imposar les sancions establertes per aquesta Llei es regeix per les normes de procediment administratiu vigents a Catalunya.

Article 36

Multes coercitives

En cas d’incompliment de les obligacions derivades dels requeriments formulats a l’empara del que estableix aquesta Llei, es poden imposar multes coercitives fins a la quantia màxima de 600 euros i amb un màxim de tres de consecutives.

Article 37

Òrgans competents

La competència per a la imposició de les sancions per infracció de les normes establertes per aquesta Llei relatives a la maquinària, les activitats i els comportaments ciutadans correspon als òrgans de l’Administració local que la tinguin atribuïda per reglament.

Article 38

Control de les infraestructures

1. Correspon al Departament de Medi Ambient el control de la contaminació acústica de les infraestructures generals de transport a què fa referència aquesta Llei.

2. Quan se sobrepassin els valors d’atenció establerts per aquesta Llei, l’administració titular de la infraestructura ha d’elaborar, donant audiència a les administracions afectades pel traçat, un pla de mesures per a minimitzar l’impacte acústic que tingui en compte els mitjans per a finançar-lo i ha de sotmetre’l a l’aprovació del Departament de Medi Ambient. Aquest pla ha d’establir un termini plausible per a l’assoliment dels valors d’immissió.

3. Correspon a les entitats locals el control de les vies urbanes.

4. Pel que fa a les vies urbanes existents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, quan se sobrepassin els valors d’atenció establerts per l’annex 1, l’administració titular ha d’establir mesures de millora acústica que tinguin en compte el finançament corresponent.

Disposicions addicionals

Primera

Les mesures establertes per aquesta Llei no són aplicables en el cas que altres normatives regulin mesures que atorguin un grau de protecció més alt, tant de caràcter preventiu com corrector, inclosos els límits d’emissió i d’immissió. En aquest cas s’apliquen aquestes darreres mesures.

Segona

Els senyals acústics de la xarxa general d’alarmes i protecció civil es regeixen per llur normativa específica.

Tercera

El Govern ha d’incloure la consignació pressupostària suficient en els projectes de pressupostos de la Generalitat, en virtut del pla d’actuacions prèviament consultat amb les entitats municipalistes, per tal de possibilitar l’aplicació del conjunt d’actuacions públiques establertes per aquesta Llei.

Quarta

A les zones del medi natural, pel que fa a les incidències acústiques, s’ha de tenir en consideració el que estableix la normativa reguladora de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

Cinquena

El Govern ha de prendre les mesures necessàries per a evitar la venda en el territori de Catalunya d’aparells i estris no homologats de qualsevol naturalesa que produeixin una elevació del nivell de soroll dels vehicles de motor.

Sisena

Els ajuntaments de municipis de més de cinc mil habitants han d’aprovar les ordenances reguladores de la contaminació per soroll i vibracions d’acord amb aquesta Llei, en el termini de tres anys a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, i traslladar-les al Departament de Medi Ambient.

Disposicions transitòries

Primera

Els titulars de maquinària o les persones que fan activitats del tipus a què fa referència l’article 14.3 d’aquesta Llei tenen dos anys de termini a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per a ajustar-se als valors límit d’immissió. Aquest termini es pot prorrogar, per resolució de l’alcalde, amb l’aprovació prèvia d’un pla de mesures per a minimitzar l’impacte acústic.

Segona

Els municipis que, abans de la promulgació d’aquesta Llei, han aprovat ordenances o reglaments de regulació del soroll i les vibracions han d’adaptar-les al seu contingut abans de dos anys, si bé poden mantenir les mesures preventives i correctores que atorguin un major grau de protecció ambiental pel que fa a activitats i comportaments ciutadans.

Tercera

1. Als efectes del que estableix l’article 12, es consideren existents les infraestructures generals de transport que, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, tenen aprovat el projecte o l’estudi i efectuada la declaració d’impacte ambiental.

2. Als efectes del que estableix l’article 13, es consideren noves les construccions situades a l’entorn d’infraestructures existents que, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, no disposen de la llicència municipal preceptiva.

Disposicions finals

Primera

S’habilita el Govern per a adaptar els annexos d’aquesta Llei als requeriments de caràcter mediambiental o tècnic que ho justifiquin, i als que els siguin aplicables com a conseqüència de la normativa comunitària sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

Segona

Es faculta el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per a desenvolupar i aplicar aquesta Llei.

Tercera

Aquesta Llei entra en vigor al cap de tres mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

ANNEXOS de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica [1]

ANNEX 1

Immissió sonora a l’ambient exterior produïda per les infraestructures de transport viari, ferroviari i marítim.

1. Àmbit d’aplicació

Aquest annex s’aplica als nivells de soroll produïts pel trànsit dels vehicles de motor i els trens, els quals s’avaluen en els receptors situats en els seus entorns.

El soroll produït per funiculars i aeris, i per tallers de reparació, instal·lacions de producció d’energia i instal·lacions ferroviàries i portuàries similars, s’assimila al soroll de les activitats.

2. Valors límit d’immissió

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl	Valors límit d’immissió en dB(A)
	L_d _{(7 h – 21 h)}		L_{e (21 h -23 h)}		L_{n (23 h – 7 h)}		L_AFmax *
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)
(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural	55	55		45		80
(A3) Habitatges situats al medi rural	57	57		47		85
(A4) Predomini del sòl d’ús residencial	60	60		50		85
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)
(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents	65	65		55		85
(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1)	65	65		55		88
(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial	65	65		55		85
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)
(C1) Usos recreatius i d’espectacles	68	68		58		90
(C2) Predomini de sòl d’ús industrial	70	70		60		90

L_d, L_e, L_n, L_AFmax : índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament.

* L_AFmax : solament s’aplica al soroll que prové dels trens.

Valors d’atenció: en les infraestructures existents i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i per a habitatges existents en el medi rural (A3), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A).

3. Compliment

Es considera que es respecten els valors límit d’immissió de soroll establerts en aquest annex quan els nivells d’avaluació compleixen, durant cada període d’avaluació, el següent:

a) Cap nivell d’avaluació L_Ar del període d’avaluació supera els valors fixats en aquest annex.

b) Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, a més de l’establert a l’apartat anterior, la mitjana energètica del valor LAFmax de cada una de les tipologies ferroviàries no supera els valors fixats en aquest annex.

4. Determinació dels nivells d’immissió

Els nivells d’immissió es poden determinar mitjançant mètodes de càlcul, d’acord amb l’annex 8, o mesuraments.

1. Determinació mitjançant mesuraments

S’han de dur a terme mesuraments en continu de llarga durada, o mesuraments de curta durada representatius, entre dilluns i divendres, sempre que no siguin festius ni vigília de festius.

Per a les infraestructures ferroviàries, a més dels nivells d’immissió L_Aeq, és aplicable el nivell d’immissió màxim L_AFmax que es determina duent a terme mesuraments per a cada tipologia ferroviària segons l’escenari que s’avalua.

Les condicions de mesurament són les següents:

a) Els mesuraments s’han de dur a terme en condicions meteorològiques representatives de l’indret on es mesura, la velocitat del vent en el punt d’avaluació ha de ser inferior a 5 m/s, i cal usar sempre els equips amb pantalla paravent i situar-se al damunt d’un terra o ferm suposadament sec.

b) L’emplaçament del mesurament s’ha de determinar segons l’escenari que s’hagi d’avaluar:

1. En les edificacions, el nivell d’immissió de soroll a l’ambient exterior es mesura situant, sempre que sigui possible, el micròfon al mig de la finestra completament oberta de les dependències d’ús sensible al soroll (dormitoris, sales d’estar, menjadors, despatxos d’oficina, aules escolars o d’altres dependències assimilables).

2. En els altres supòsits, s’ha de situar el micròfon entre 1,5 i 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, i:

- A peu de carrer entre 0,5 i 2 metres de distància de les façanes amb dependències d’ús sensible dels receptors.

- En les zones encara no construïdes però destinades a l’edificació, en el pla d’emplaçament de la façana més exposada al soroll.

c) Abans i després dels mesuraments, s’ha de fer una verificació acústica de la cadena de mesurament mitjançant calibrador acústic que garanteixi un marge de desviació no superior a 0,5 dB(A) respecte del valor de referència inicial.

5. Avaluació

1. El període d’avaluació és d’un dia.

2. Avaluació mitjançant mesuraments

El nivell d’avaluació es calcula mitjançant l’expressió:

L_Ar = L_Aeq,T

on:

L_Aeq,T és el nivell de pressió acústica continu equivalent ponderat A, mesurat durant el període temporal d’avaluació T

T = 840 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts per a l’horari vespertí i 480 minuts per a l’horari nocturn.

3. Per determinar el nivell d’avaluació, s’ha de tenir en compte el so incident, és a dir, no s’ha de recollir el so reflectit en el parament vertical mateix.

4. Els valors dels nivells d’avaluació L_Ar i L_AFmax s’han d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

ANNEX 2

Immissió sonora a l’ambient exterior produïda per les infraestructures aeroportuàries

1. Àmbit d’aplicació

Aquest annex s’aplica als nivells de soroll produïts pel trànsit dels avions i helicòpters, i s’avalua en els receptors situats en els seus entorns.

A les activitats aeroportuàries de reparació, serveis, manteniment i logística, o similars, s’apliquen els valors límit d’immissió de les activitats.

2. Valors límit d’immissió

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl	Valors límit d’immissió en dB(A)
Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl	L_d _{(7 h – 21 h)}	L_{e (21 h -23 h)}	L_{n (23 h – 7 h)}	L_AFmax *
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)
(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural	55	55	45	80
(A3) Habitatges situats al medi rural	57	57	47	85
(A4) Predomini del sòl d’ús residencial	60	60	50	85
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)
(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents	65	65	55	85
(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1)	65	65	55	88
(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial	65	65	55	85
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)
(C1) Usos recreatius i d’espectacles	68	68	58	90
(C2) Predomini de sòl d’ús industrial	70	70	60	90

L_d, L_e, L_n, L_AFmax : índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament.

3. Compliment

Es considera que es respecten els valors límit d’immissió de soroll establerts en aquest annex quan els nivells d’avaluació compleixen, durant cada període d’avaluació, el següent:

a) Cap nivell d’avaluació L_Ar del període d’avaluació supera els valors fixats en aquest annex.

b) La mitjana energètica del valor L_AFmax de cada un dels escenaris no supera els valors fixats en aquest annex.

4. Determinació dels nivells d’immissió

Els nivells d’immissió es poden determinar mitjançant mètodes de càlcul, d’acord amb l’annex 8, o mesuraments.

1. Determinació mitjançant mesuraments

S’han de dur a terme mesuraments en continu de llarga durada, o mesuraments de curta durada representatius.

El nivell d’immissió màxim L_AFmax es determina duent a terme mesuraments d’un mínim de 5 sobrevols, i augmenta el seu nombre segons l’escenari que s’avalua i la tipologia dels sobrevols.

Les condicions de mesurament són les següents:

b) L’emplaçament del mesurament s’ha de determinar segons l’escenari que s’hagi d’avaluar:

1) En les edificacions, el nivell d’immissió de soroll a l’ambient exterior es mesura situant, sempre que sigui possible, el micròfon al mig de la finestra completament oberta de les dependències d’ús sensible al soroll (dormitoris, sales d’estar, menjadors, aules escolars o d’altres dependències assimilables).

2) En els altres supòsits, s’ha de situar el micròfon entre 1,5 i 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, i:

- A peu de carrer, entre 0,5 i 2 metres de distància de les façanes amb dependències d’ús sensible dels receptors.

- En les zones encara no construïdes però destinades a l’edificació, en el pla d’emplaçament de la façana més exposada al soroll.

5. Avaluació

1. El període d’avaluació és d’un dia.

2. Avaluació mitjançant mesuraments

El nivell d’avaluació es calcula mitjançant l’expressió:

L_Ar = L_Aeq,T

on:

L_Aeq,T és el nivell de pressió acústica continu equivalent ponderat A, mesurat durant el període temporal d’avaluació T

T = 840 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts per a l’horari vespertí i 480 minuts per a l’horari nocturn.

3. Per determinar el nivell d’avaluació, s’ha de tenir en compte el so incident, és a dir, no s’ha de recollir el so reflectit en el parament vertical mateix.

4. Els valors del nivell d’avaluació L_Ar i L_AFmax s’han d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

ANNEX 3

Immissió sonora aplicable a l’ambient exterior produïda per les activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat

1. Àmbit d’aplicació

Aquest annex s’aplica als nivells de soroll de cadascun dels emissors acústics que incideixen en el medi exterior dels receptors.

S’entén per soroll produït pel veïnatge aquell que prové de les activitats domèstiques, el funcionament dels electrodomèstics i els aparells diversos, els instruments musicals o acústics, els animals domèstics, les veus, els cants, els crits o d’altres orígens assimilables.

2. Valors límit d’immissió

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl	Valors límit d’immissió en dB(A)
Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl	L_d _{(7 h – 21 h)}	L_{e (21 h -23 h)}	L_{n (23 h – 7 h)}
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)
(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural	50	50	40
(A3) Habitatges situats al medi rural	52	52	42
(A4) Predomini del sòl d’ús residencial	55	55	45
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)
(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents	60	60	50
(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1)	60	60	50
(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial	60	60	50
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)
(C1) Usos recreatius i d’espectacles	63	63	53
(C2) Predomini de sòl d’ús industrial	65	65	55

L_d, L_e i L_n : índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament.

Valors d’atenció: en les activitats existents en zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (B3), (C1) i (C2), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A).

3. Compliment

Es considera que es respecten els valors límit d’immissió de soroll establerts en aquest annex quan els nivells d’avaluació compleixen, durant cada període d’avaluació, el següent:

a) Cap valor del nivell d’avaluació, L_Ar,isupera en més de 5 dB(A) durant 30 minuts, de manera contínua o discontínua, en els períodes dia, vespre o nit, els valors fixats en aquest annex.

b) Cap nivell d’avaluació L_Ar supera els valors fixats en aquest annex.

c) El conjunt d’emissors no supera els objectius de qualitat establerts a l’annex A.

Si se superen aquests objectius de qualitat acústica, els titulars dels emissors han de tenir en compte el que estableix l’article 36 del Reglament.

4. Determinació dels nivells d’immissió

Els nivells d’immissió es poden determinar mitjançant mètodes de càlcul, d’acord amb l’annex 8, o mesuraments.

1. Determinació mitjançant mesuraments

Els mesuraments es poden realitzar en continu durant tot el període d’avaluació o mitjançant mesuraments representatius de cada fase de soroll.

Una fase de soroll és el temps en què el nivell de pressió sonora de la font que s’avalua es percep de manera uniforme en el lloc d’immissió, i també els components de baixes freqüències i/o tonals i/o impulsius. El temps en què no funciona la font s’ha de considerar una fase de soroll caracteritzada pel nivell de soroll residual, sense la contribució de la font a avaluar.

Per obtenir mesuraments representatius, se n’han de dur a terme com a mínim 3, els quals es consideren vàlids quan la diferència entre els valors extrems obtinguts és menor o igual a 3 dB(A). El resultat és la mitjana energètica dels 3 valors que compleixin aquesta condició.

Les condicions de mesurament són les següents:

a) Els mesuraments s’han de dur a terme en condicions meteorològiques representatives de l’indret on es mesura, la velocitat del vent en el punt d’avaluació ha de ser inferior a 5 m/s i cal usar sempre els equips amb pantalla paravent.

b) Quan la finalitat dels mesuraments sigui la inspecció i el control d’activitats o del soroll de veïnat, les persones titulars o usuàries d’aparells generadors de sorolls, tant a l’aire lliure com a establiments o locals, han de facilitar als/a les inspectors/es l’accés a les seves instal·lacions o fonts d’emissió de soroll i han de disposar el seu funcionament a les diferents velocitats, càrregues o marxes que indiquin aquests inspectors, els quals podran presenciar tot el procés operatiu.

c) L’emplaçament del mesurament s’ha de determinar segons l’escenari que s’hagi d’avaluar.

d) En les edificacions, el nivell d’immissió de soroll a l’ambient exterior es mesura situant, sempre que sigui possible, el micròfon al mig de la finestra completament oberta de les dependències d’ús sensible al soroll (dormitoris, sales d’estar, menjadors, despatxos d’oficina, aules escolars o d’altres dependències assimilables).

e) En els altres supòsits, s’ha de situar el micròfon entre 1,5 i 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, i:

1) A peu de carrer, entre 0,5 i 2 metres de distància de les façanes amb dependències d’ús sensible dels receptors.

2) En les zones encara no construïdes però destinades a l’edificació, en el pla d’emplaçament de la façana més exposada al soroll.

f) En el cas de mesuraments d’aerogeneradors dels parcs eòlics, la direcció del vent ha de ser ± 45o des de l’aerogenerador cap al punt de mesurament, i la velocitat del vent, mesurada a 10 metres d’alçada, ha de ser d’entre 6 i 8 m/s.

g) Abans i després dels mesuraments, s’ha de fer una verificació acústica de la cadena de mesurament mitjançant calibrador acústic que garanteixi un marge de desviació no superior a 0,5 dB(A) respecte del valor de referència inicial.

2. Nivell de soroll residual

a) S’entén per soroll residual d’un entorn determinat el nivell sonor d’immissió sense la contribució de la font o les fonts a avaluar.

b) Es pot determinar la contribució d’una o diverses fonts en un entorn determinat corregint el nivell de soroll residual.

c) Si el nivell sonor d’immissió d’un entorn, incloent la font o les fonts a avaluar, és superior a 10 dB(A) respecte del nivell de soroll residual, no s’hi ha de fer cap correcció.

Si la diferència és d’entre 3 i 10 dB(A), cal sostreure el nivell de soroll residual segons l’expressió:

10 log (10 ^LAeq/10 - 10 ^{LAeq,resid/10})

on:

L_Aeq és el nivell d’immissió mesurat

L_Aeq,resid és el nivell del soroll residual.

Si la diferència és de menys de 3 dB(A), no s’hi pot aplicar aquesta correcció.

S’ha de repetir el mesurament en un moment en què sigui possible incrementar-la o determinar mitjançant altres mètodes la contribució de la font o fonts a l’entorn que s’ha d’avaluar.

5. Avaluació

1. El període d’avaluació és de 180 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts per a l’horari vespertí i 120 minuts per a l’horari nocturn.

2. Càlcul del nivell d’avaluació L_Ar

El nivell d’avaluació es calcula a partir de mesuraments que inclouen tot el període d’avaluació o un nivell de soroll representatiu de les diferents fases, mitjançant l’expressió següent:

L_Ar= 10 log (1/T Σ (T_i 10 ^Lari/10))

I=1

on:

i representa cadascuna de les fases de soroll

T_i és la durada de la fase de soroll i, expressada en minuts. La suma de T_i ha de ser T

T = 180 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts per a l’horari vespertí i 120 minuts per a l’horari nocturn

L_Ar,i és el nivell d’avaluació que correspon a la fase i. Es calcula a partir de l’expressió:

L_Ar,i = L_Aeq,Ti+ K_f,i + K_t,i + K _i,i

on:

L_Aeq,Ti és el nivell de pressió acústica continu equivalent ponderat A, mesurat durant una fase de durada T_i

K_f,i , K_t,i i K_i,i són correccions de nivell per a la fase i; aquestes correccions no s’apliquen a la fase de soroll residual.

3. Correccions de nivell

3.1. Correcció per raó de components de baixes freqüències (K_f), tonals (K_t) i impulsius (K_i)

Quan en el procés de mesurament d’un soroll es percebin components de baixa freqüència, o de tonals emergents, o d’impulsius, o de qualsevol combinació entre components que provinguin de la font a avaluar, s’ha de dur a terme una avaluació detallada del soroll introduint les correccions adequades.

El valor màxim de la correcció resultant de la suma K_f+ K_t+K_i no ha de ser mai superior a 9 dB.

3.2 Avaluació detallada d’un soroll amb presència de components de baixa freqüència

Per a l’avaluació detallada del soroll amb presència de components de baixa freqüència, es pren com a procediment de referència el següent:

a) S’ha de mesurar, simultàniament, el nivell de pressió acústica de la font que s’ha d’avaluar amb les ponderacions freqüencials A i C, a partir de les bandes de terç d’octava de 20 a 160 Hz.

b) Es calcula la diferència entre els valors obtinguts:

L_f = L_Ceq,Ti – L_Aeq,Ti

L_Ceq,Ti i L_Aeq,Ti són el resultat de la mitjana energètica dels tres mesuraments considerats vàlids.

Si la diferència L_Ceq – L_Aeq és menor a 20 dB, es considera que no hi ha components de baixa freqüència significatius. Altrament, s’ha d’avaluar la importància de la baixa freqüència en detall a fi de conèixer la seva contribució, d’acord amb els apartats següents.

1) Obtenció del nivell de baixa freqüència audible

A cada una de les bandes de terç d’octava compreses entre 20 i 160 Hz, cal sostreure el llindar auditiu humà referenciat a la norma ISO 226:2003 (T_f) al nivell mesurat sense ponderar.

Banda freqüencial Hz	Nivell mínim audible T_f dB	Banda freqüencial Hz	Nivell mínim audible T_f dB
20	78,5	63	37,5
25	68,7	80	31,5
31,5	59,5	100	26,5
40	51,1	125	22,1
50	44,0	160	17,9

2) Obtenció del contingut energètic de baixa freqüència L_B

L_B és el resultat de la suma energètica de les bandes en què la diferència obtinguda a l’apartat anterior és superior a zero.

c) Es determina la presència o absència de components de baixa freqüència i el valor del paràmetre de correcció K_f aplicant la taula següent:

L_B en dB	K_fen dB
L_B < 25 dB	Nul·la: 0
25 dB ≤ L_B ≤ 35 dB	Neta: 3
L_B > 35 dB	Forta: 6

3.3 Avaluació detallada d’un soroll amb presència de components tonals emergents

Per a l’avaluació detallada del soroll amb presència de components tonals emergents, es pren com a procediment de referència el següent:

a) Es duu a terme l’anàlisi espectral del soroll en bandes d’1/3 d’octava entre 20 i 10.000 Hz.

b) Es calcula la diferència:

L_t = L_f – L_s

On:

L_f és el nivell de pressió acústica de la banda f, que conté el to emergent

L_s és la mitjana aritmètica dels nivells de la banda situada immediatament per sobre i per sota de f

L_f i L_s són el resultat de la mitjana energètica de tres mesuraments considerats vàlids.

c) Es determina la presència o absència de components tonals i el valor del paràmetre de correcció K_t aplicant la taula següent:

Banda de freqüència d’1/3 d’octava	L_t en dB	Component tonal K_t en dB
De 20 a 125 Hz	Si L_t < 8	Nul·la: 0
	Si 8 ≤ L_t ≤ 15	Neta: 3
	Si L_t > 15	Forta: 6
De 160 a 400 Hz	Si L_t < 5	Nul·la: 0
	Si 5 ≤ L_t ≤ 8	Neta: 3
	Si L_t > 8	Forta: 6
De 500 a 10.000 Hz	Si L_t < 3	Nul·la: 0
	Si 3 ≤ L_t ≤ 5	Neta: 3
	Si L_t > 5	Forta: 6

d) En el supòsit de la presència de més d’un component tonal emergent, s’adopta com a valor del paràmetre K_tel més gran dels que s’han obtingut.

e) La correcció K_t s’aplica quan el component tonal emergent és audible segons el llindar auditiu humà, a camp lliure, referenciat a la norma ISO 226:2003 (T_f).

Banda freqüencial Hz	Nivell mínim audible T_f dB	Banda freqüencial Hz	Nivell mínim audible T_f dB
20	78,5	500	4,4
25	68,7	630	3,0
31,5	59,5	800	2,2
40	51,1	1000	2,4
50	44,0	1250	3,5
63	37,5	1600	1,7
80	31,5	2000	-1,3
100	26,5	2500	-4,2
125	22,1	3150	-6,0
160	17,9	4000	-5,4
200	14,4	5000	6,0
250	11,4	6300	26,5
315	8,6	8000	12,6
400	6,2	10000	13,9

3.4 Avaluació detallada d’un soroll amb presència de components impulsius

Per a l’avaluació detallada del soroll amb presència de components impulsius, es pren com a procediment de referència el següent:

a) En una determinada fase de soroll de durada T_i, en la qual es percep el soroll impulsiu, es mesura simultàniament el nivell de pressió acústica contínua equivalent ponderat A, L_Aeq,Ti, i amb la constant temporal d’impuls I, L_Aleq,Ti.

b) Es calcula la diferència entre els valors obtinguts:

L_i = L_Aleq,Ti – L_Aeq,Ti

L_AIeq,Ti i L_Aeq,Ti són el resultat de la mitjana energètica dels tres mesuraments considerats vàlids.

c) Es determina la presència o l’absència de component impulsiu i el valor del paràmetre de correcció K_i aplicant la taula següent:

L_i en dB	Component impulsiu K_fen dB
Si L_i < 3	Nul·la: 0
Si 3 ≤ L_i ≤ 6	Neta: 3
SI L_i > 6	Forta: 6

6. Per determinar el nivell d’avaluació, s’ha de tenir en compte el so incident, és a dir, no s’ha de recollir el so reflectit en el parament vertical mateix.

7. El valor del nivell d’avaluació L_Ar s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

ANNEX 4

Immissió sonora aplicable a l’ambient interior produïda per les activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat

1. Àmbit d’aplicació

Aquest annex s’aplica als nivells de soroll de cadascun dels emissors acústics quan el soroll prové d’un o diversos emissors acústics situats a l’edifici mateix, en edificis contigus al receptor o quan hi ha una transmissió via estructural.

2. Valors límit d’immissió

Ús del local d’immissió	Dependències	Valors límit
Ús del local d’immissió	Dependències	L_d _{(7 h – 21 h)}	L_{e (21 h -23 h)}	L_{n (23 h – 7 h)}
Habitatge o ús residencial	Sales d’estar	35	35	30
Habitatge o ús residencial	Dormitoris	30	30	25 * *
Administratiu i d’oficines	Despatxos professionals	35	35	35
Administratiu i d’oficines	Oficines *	40	40	40
Hospitalari	Zones d’estada	40	40	30
Hospitalari	Dormitoris	35	35	25 * *
Educatiu o cultural	Aules	35	35	35
Educatiu o cultural	Sales de lectura, audició i exposició	30	30	30

L_d, L_e i L_n : índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament.

* Excepte en zones industrials.

* * Per a les activitats existents, el valor límit d’immissió s’incrementa en 3 dB(A).

3. Compliment

Es considera que es respecten els valors límit d’immissió de soroll establerts en aquest annex quan els nivells d’avaluació compleixen, durant cada període d’avaluació, el següent:

a) Cap valor del nivell d’avaluació L_Ar,isupera en més de 5 dB(A) durant 30 minuts, de manera contínua o discontínua, en els períodes de dia, vespre o nit, els valors fixats en aquest annex.

b) Cap nivell d’avaluació L_Ar supera els valors fixats en aquest annex.

4. Determinació dels nivells d’immissió

Els nivells d’immissió es poden determinar mitjançant mètodes de càlcul, d’acord amb l’annex 8, o mesuraments.

1. Determinació mitjançant mesuraments

Els mesuraments es poden realitzar en continu durant tot el període d’avaluació o mitjançant mesuraments representatius de cada fase de soroll.

Si la diferència fos més gran, s’ha d’augmentar el temps de cada mesurament i dur-ne a terme una nova sèrie fins que la diferència entre 3 valors sigui inferior a 3 dB(A). En cas contrari, s’ha de justificar que aquesta diferència és conseqüència del funcionament normal de l’activitat. Quan un dels mesuraments s’ha de prendre en una cantonada amb presència de sons greus i en sales petites, aquest criteri no s’aplicarà.

Les condicions de mesurament són les següents:

a) Els mesuraments s’han de dur a terme en condicions meteorològiques que no puguin alterar-ne els resultats.

b) Quan la finalitat dels mesuraments sigui la inspecció i el control d’activitats o del soroll del veïnat, les persones titulars o usuàries d’aparells generadors de sorolls, tant a l’aire lliure com a establiments o locals, han de facilitar als/a les inspectors/es l’accés a les seves instal·lacions o fonts d’emissió de soroll i han de disposar el seu funcionament a les diferents velocitats, càrregues o marxes que indiquin aquests inspectors, els quals podran presenciar tot el procés operatiu.

c) Els mesuraments s’han de fer en dependències d’ús sensible al soroll (dormitoris, sales d’estar, menjadors, despatxos, oficines, aules escolars o d’altres dependències assimilables), que s’han de mantenir totalment tancades durant el mesurament.

d) S’han de prendre, com a mínim, tres posicions de mesurament segons la grandària de la dependència. Els punts de mesurament es trien a l’atzar, procurant mantenir una distància mínima entre si de 0,7 m. Les posicions del punt d’avaluació han d’estar com a mínim a 0,5 m de les parets o d’altres superfícies, entre 1,2 m i 1,5 m d’altura i aproximadament a 0,7 m de les finestres. Quan aquestes posicions no siguin possibles, els mesuraments s’han de realitzar en el centre del recinte.

e) En cas de presència de sons greus i en sales petites (menys de 75 m³), com a mínim un dels mesuraments s’ha de prendre en una cantonada, a una distància de 0,5 m de les parets adjacents i a l’alçada d’on es produeixi el nivell màxim entre 0,5 i 1,5 m.

f) En el moment dels mesuraments, només l’operador/a, o com a màxim una altra persona, poden ésser presents a la dependència on hi ha la immissió del soroll.

g) Si l’habitació és buida, sense mobiliari, i no té cap tractament absorbent al sostre, cal sostreure 3 dB(A) als nivells mesurats.

h) Abans i després dels mesuraments, s’ha de fer una verificació acústica de la cadena de mesurament mitjançant calibrador acústic que garanteixi un marge de desviació no superior a 0,5 dB(A) respecte del valor de referència inicial.

2. Nivell de soroll residual

a) S’entén per soroll residual d’un entorn determinat el nivell sonor d’immissió sense la contribució de la font o les fonts a avaluar.

b) Es pot determinar la contribució d’una o diverses fonts en un entorn determinat corregint el nivell de soroll residual.

c) Si el nivell sonor d’immissió d’un entorn, incloent la font o les fonts a avaluar, és superior a 10 dB(A) respecte del nivell de soroll residual, no s’hi ha de fer cap correcció.

Si la diferència és d’entre 3 i 10 dB(A), cal sostreure el nivell de soroll residual segons l’expressió:

10 log (10^LAeq/10 - 10L^Aeq,resid/10)

on:

L_Aeq és el nivell d’immissió mesurat

L_Aeq,resid és el nivell del soroll residual.

Si la diferència és de menys de 3 dB(A), no s’hi pot aplicar aquesta correcció.

S’ha de repetir el mesurament en un moment en què sigui possible incrementar-la o determinar mitjançant altres mètodes la contribució de la font o fonts a l’entorn que s’ha d’avaluar.

5. Avaluació

1. El període d’avaluació és de 180 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts per a l’horari vespertí i 30 minuts per a l’horari nocturn.

2. Càlcul del nivell d’avaluació L_Ar

L_Ar= 10 log (1/T Σ (T_i 10 ^Lari/10))

I=1

on:

i representa cadascuna de les fases de soroll

T_i és la durada de la fase de soroll i, expressada en minuts. La suma de T_i ha de ser T

Per a cada dia T = 180 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts per a l’horari vespertí i 30 minuts per a l’horari nocturn.

L_Ari és el nivell d’avaluació que correspon a la fase i. Es calcula a partir de l’expressió:

L_Ar,i = L_Aeq,Ti+ K_f,i + K_t,i + K_i,i

on:

L_Aeq,Tiés el nivell de pressió acústica continu equivalent ponderat A, mesurat durant una fase de durada T_i

K_f,i, K_t,i i K_i,i són correccions de nivell per a la fase i; aquestes correccions no s’apliquen a la fase de soroll residual.

3. Correccions de nivell

3.1 Correcció per raó de components de baixes freqüències (K_f), tonals (K_t), i impulsius (K_i)

El valor màxim de la correcció resultant de la suma K_f+K_t+K_i no ha de ser mai superior a 9 dB.

3.2 Avaluació detallada d’un soroll amb presència de components de baixa freqüència

Per a l’avaluació detallada del soroll amb presència de components de baixa freqüència, es pren com a procediment de referència el següent:

b) Es calcula la diferència entre els valors obtinguts:

L_f = L_Ceq,Ti – L_Aeq,Ti

L_Ceq,Tii L_Aeq,Tisón el resultat de la mitjana energètica dels tres mesuraments considerats vàlids.

1) Obtenció del nivell de baixa freqüència audible

A cada una de les bandes de terç d’octava compreses entre 20 i 160 Hz, cal sostreure el llindar auditiu humà referenciat a la norma ISO 226:2003 (T_f) al nivell mesurat sense ponderar.

Banda freqüencial Hz	Nivell mínim audible T_f dB	Banda freqüencial Hz	Nivell mínim audible T_f dB
20	78,5	63	37,5
25	68,7	80	31,5
31,5	59,5	100	26,5
40	51,1	125	22,1
50	44,0	160	17,9

2) Obtenció del contingut energètic de baixa freqüència L_B

L_B és el resultat de la suma energètica de les bandes en què la diferència obtinguda a l’apartat anterior és superior a zero.

c) Es determina la presència o absència de components de baixa freqüència i el valor del paràmetre de correcció K_f aplicant la taula següent:

L_B en dB	Component impulsiu K_fen dB
L_B< 25 dB	Nul·la: 0
25 dB ≤ L_B ≤ 35 dB	Neta: 3
L_B > 35 dB	Forta: 6

3.3 Avaluació detallada d’un soroll amb presència de components tonals emergents

Per a l’avaluació detallada del soroll amb presència de components tonals emergents, es pren com a procediment de referència el següent:

a) Es duu a terme l’anàlisi espectral del soroll en bandes d’1/3 d’octava entre 20 i 10.000 Hz.

b) Es calcula la diferència:

L_t= L_f – L_s

On:

Lf és el nivell de pressió acústica de la banda f, que conté el to emergent

L_s és la mitjana aritmètica dels nivells de la banda situada immediatament per sobre i per sota de f

L_f i L_s són el resultat de la mitjana energètica dels tres mesuraments considerats vàlids.

c) Es determina la presència o absència de components tonals i el valor del paràmetre de correcció K_t aplicant la taula següent:

Banda de freqüència d’1/3 d’octava	L_t en dB	Component tonal K_t en dB
De 20 a 125 Hz	Si L_t < 8	Nul·la: 0
	Si 8 ≤ L_t ≤ 15	Neta: 3
	Si L_t > 15	Forta: 6
De 160 a 400 Hz	Si L_t< 5	Nul·la: 0
	Si 5 ≤ L_t ≤ 8	Neta: 3
	Si L_t > 8	Forta: 6
De 500 a 10.000 Hz	Si L_t < 3	Nul·la: 0
	Si 3 ≤ L_t ≤ 5	Neta: 3
	Si L_t > 5	Forta: 6

d) En el supòsit de la presència de més d’un component tonal emergent, s’adopta com a valor del paràmetre K_tel més gran dels que s’han obtingut.

e) La correcció K_ts’aplica quan el component tonal emergent sigui audible segons el llindar auditiu humà, a camp lliure, referenciat a la norma ISO 226:2003 (T_f ).

Banda freqüencial Hz	Nivell mínim audible T_f dB	Banda freqüencial Hz	Nivell mínim audible T_f dB
20	78,5	500	4,4
25	68,7	630	3,0
31,5	59,5	800	2,2
40	51,1	1000	2,4
50	44,0	1250	3,5
63	37,5	1600	1,7
80	31,5	2000	-1,3
100	26,5	2500	-4,2
125	22,1	3150	-6,0
160	17,9	4000	-5,4
200	14,4	5000	-1,5
250	11,4	6300	6,0
315	8,6	8000	12,6
400	6,2	10000	13,9

3.4 Avaluació detallada d’un soroll amb presència de components impulsius

Per a l’avaluació detallada del soroll amb presència de components impulsius, es pren com a procediment de referència el següent:

b) Es calcula la diferència entre els valors obtinguts:

L_i = L_Aleq,Ti – L_Aeq,Ti

L_AIeq,Ti i L_Aeq,Ti són el resultat de la mitjana energètica dels tres mesuraments considerats vàlids.

c) Es determina la presència o l’absència de component impulsiu i el valor del paràmetre de correcció K_iaplicant la taula següent:

L_i en dB	Component impulsiu K_fen dB
Si L_i< 3	Nul·la: 0
Si 3 ≤ L_i ≤ 6	Neta: 3
L_i > 6	Forta: 6

6. El valor del nivell d’avaluació L_Ar s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

ANNEX 5

Immissió sonora aplicable a l’ambient exterior produïda per les instal·lacions de tir

1. Àmbit d’aplicació

Aquest annex s’aplica als nivells de soroll produïts per les instal·lacions de tir en què només s’utilitzen armes portàtils o de mà.

2. Valors límit d’immissió

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl	Valors límit d’immissió en dB(A)
Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl	L_d _{(7 h – 21 h)}	L_{e (21 h -23 h)}	L_{n (23 h – 7 h)}
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)
(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural	50	50	40
(A3) Habitatges situats al medi rural	52	52	42
(A4) Predomini del sòl d’ús residencial	55	55	45
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)
(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents	60	60	50
(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1)	60	60	50
(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial	60	60	50
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)
(C1) Usos recreatius i d’espectacles	63	63	53
(C2) Predomini de sòl d’ús industrial	65	65	55

L_d, L_e i L_n : índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament.

3. Compliment

Es considera que es respecten els valors límit d’immissió de soroll establerts en aquest annex quan els nivells d’avaluació compleixen, durant cada període d’avaluació, el següent:

a) Cap nivell d’avaluació LAr supera els valors fixats en aquest annex.

4. Determinació dels nivells d’immissió

Els nivells d’immissió es poden determinar mitjançant mètodes de càlcul o mesurament.

1. Determinació mitjançant mesuraments

S’ha de dur a terme un nombre de mesuraments suficient que permeti obtenir una mostra representativa del nivell de soroll dels trets.

Els mesuraments per determinar el nivell de soroll d’un tret s’han de fer amb ponderació temporal Fast.

Les condicions de mesurament són les següents:

a) Els mesuraments s’han de dur a terme en condicions meteorològiques representatives de l’indret on es mesura, la velocitat del vent en el punt d’avaluació ha de ser inferior a 5 m/s i cal usar sempre els equips amb pantalla paravent.

b) L’emplaçament del mesurament s’ha de determinar segons l’escenari que s’hagi d’avaluar:

1) En les edificacions, el nivell d’immissió de soroll a l’ambient exterior es mesura situant, sempre que sigui possible, el micròfon al mig de la finestra completament oberta de les dependències d’ús sensible al soroll (dormitoris, sales d’estar, menjadors, despatxos d’oficina, aules escolars o d’altres dependències assimilables).

2) En els altres supòsits, s’ha de situar el micròfon entre 1,5 i 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, i:

- A peu de carrer, entre 0,5 i 2 metres de distància de les façanes amb dependències d’ús sensible dels receptors.

- En les zones encara no construïdes però destinades a l’edificació, en el pla d’emplaçament de la façana més exposada al soroll.

5. Avaluació

1. El període d’avaluació és d’un dia.

2. Càlcul del nivell d’avaluació L_Ar

El nivell d’avaluació L_Arper al soroll de les instal·lacions de tir és la mitjana energètica d’un tret L_A i de la correcció de nivell K.

L_Ar = L_A + K

on:

L_A és la mitjana energètica L_AFmax d’una mostra representativa del soroll de tret.

K = 10 log (D_W + 3 x D_s) + 3 log M - 44

on:

D_w és el nombre anual de dies laborables de funcionament de l’activitat

D_s és el nombre anual de dies festius de funcionament de l’activitat

M és el nombre anual de trets.

L_A= 10 log (1/T Σ 10 ^Li/10)

n_i

on:

ni és el nombre de mesuraments i L_iels nivells de soroll mesurats.

3. Per determinar el nivell d’avaluació, s’ha de tenir en compte el so incident, és a dir, no s’ha de recollir el so reflectit en el parament vertical mateix.

4. El valor del nivell d’avaluació L_Ar s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

ANNEX 6

Emissió de soroll dels vehicles de motor i dels ciclomotors

1. Àmbit d’aplicació

Aquest annex és d’aplicació a l’emissió sonora dels vehicles de motor i els ciclomotors en circulació, i s’avalua en cadascun dels vehicles mitjançant la prova a vehicle aturat.

2. Valors límit d’emissió

El valor límit d’emissió sonora d’un vehicle de motor en circulació s’obté sumant 4 dB(A) al nivell d’emissió sonora que figura a la fitxa d’homologació del vehicle, corresponent a l‘assaig a vehicle aturat.

Si la fitxa de característiques d’un vehicle corresponent, atesa la seva antiguitat o per altres raons, no indica el nivell d’emissió sonora per a l’assaig a vehicle aturat, l’Administració competent en l’homologació i la inspecció tècnica de vehicles l’ha de facilitar d’acord amb les seves bases de dades o l’ha de determinar, una vegada ha comprovat que el vehicle és en perfecte estat de manteniment, d’acord amb el mètode de mesurament establert en el procediment d’homologació aplicable al vehicle, segons la reglamentació vigent.

Tant el nivell d’emissió sonora obtingut com el règim del motor en el moment de la prova s’anotaran dins de la casella d’informacions de la targeta d’inspecció tècnica de vehicles del vehicle perquè es puguin prendre com a valor de referència per determinar el valor límit d’emissió definit al punt 2.

3. Compliment

Es considera que es respecten els valors límit d’emissió quan el valor determinat no supera els valors establerts en aquest annex.

4. Determinació del nivell d’emissió

El nivell d’emissió es determina mitjançant mesurament segons el mètode de vehicle aturat establert per les directives 96/20/CEE per als vehicles de quatre o més rodes i 97/24/CEE per als vehicles de dues o tres rodes, ciclomotors i quadricicles lleugers i pesants, o les que les substitueixin.

1. Condicions de mesurament

Abans de procedir als mesuraments, s’ha de comprovar que el motor del vehicle és a la temperatura normal de funcionament i que el comandament de la caixa de canvi és en punt mort.

Si el vehicle disposa de ventiladors amb comandament automàtic, s’ha d’excloure qualsevol intervenció sobre aquests dispositius en mesurar el nivell sonor.

S’accelera progressivament el motor fins a assolir el règim de referència, en revolucions per minut, rpm, que figura a la fitxa d’homologació del vehicle o a la seva targeta d’inspecció tècnica de vehicles. Un cop assolit aquest punt s’ha de deixar, de sobte, l’accelerador a la posició de ralentí.

El nivell sonor s’ha de mesurar durant un període de funcionament en què el motor es mantindrà breument a un règim de gir estabilitzat, i durant tot el període de desacceleració.

2. Condicions mínimes de l’àrea on es realitzi el mesurament

Els mesuraments s’han de fer en una zona que no estigui subjecta a pertorbacions acústiques importants. Són especialment adequades les superfícies planes que estiguin recobertes de formigó, asfalt o qualsevol altre revestiment dur i que tinguin un alt grau de reflexió.

La zona ha de tenir la forma d’un rectangle de, com a mínim, tres metres al voltant del vehicle i no hi ha d’haver cap obstacle important dins d’aquest rectangle.

El nivell de soroll residual ha de ser, com a mínim, 10 dB(A) inferior al nivell sonor del vehicle que s’avalua.

3. Mesuraments

La posició de l’instrument de mesurament s’ha de situar d’acord amb les figures que es mostren i respectant els condicionants següents:

Distància al dispositiu d’escapament:	0,5 m
Alçada mínima des del terra	> 0,2 m per damunt de la superfície del terra
Orientació de la membrana del micròfon:	45º en relació amb el pla vertical en què s’inscriu la direcció de sortida dels gasos d’escapament

Figura 1. Posició de l’instrument de mesurament en ciclomotors, motocicletes i quadricicles

Figura 2. Posició de l’instrument de mesurament en vehicles automòbils

El valor del nivell L_AFmax s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

S’han de realitzar, com a mínim, tres mesuraments, i es consideren vàlids quan la diferència entre els valors extrems és menor o igual a 3 dB(A).

Per a ciclomotors de dues rodes, el nivell d’emissió és la mitjana aritmètica dels 3 valors que compleixin aquesta condició.

Per als altres vehicles, el nivell d’emissió sonora és el valor més alt dels tres mesuraments.

4. Vehicles destinats a serveis d’urgències

1. Tots els vehicles destinats a serveis d’urgències han de disposar d’un mecanisme de regulació de la intensitat acústica dels dispositius acústics que la redueixi a uns nivells compresos entre 70 i 90 dB(A) durant el període de vespre i de nit (entre les 21 i les 7 hores), quan circulin per zones habitades. Els nivells es mesuren segons el que indica el punt 2 de l’annex 1 de la Directiva

70/388/CEE.

2. Quan aquests vehicles hagin d’utilitzar els senyals acústics per alertar la població d’una situació d’emergència, no és aplicable el que estableix l’apartat anterior.

ANNEX 7

Immissió de les vibracions als interiors dels edificis

1. Àmbit d’aplicació

Aquest annex és d’aplicació a les vibracions que es perceben a l’espai interior de les edificacions destinades a habitatge o usos residencials, hospitalaris, educatius o culturals.

2. Valors límit d’immissió

Ús de l’edifici	Valors d’immissió L_aw
Habitatge o ús residencial	75
Hospitalari	72
Educatiu o cultural	72

3. Compliment

Es considera que es respecten els valors límit d’immissió de vibracions establerts en aquest annex quan els nivells d’avaluació compleixen el següent:

a) Vibracions estacionàries

Els nivells d’avaluació no superen els valors límit de la taula d’aquest annex.

b) Vibracions transitòries

Els valors límit de la taula d’aquest annex poden superar-se per a un nombre d’esdeveniments determinat de conformitat amb el procediment següent:

- Es consideren els dos períodes d’avaluació següents: període diürn comprès entre les 07:00-23:00 hores i període nocturn comprès entre les 23:00-07:00 hores.

- En el període nocturn no es permet cap excés.

- En cap cas no es permeten excessos superiors a 5 dB.

- El conjunt de superacions no ha de ser major de 9. A aquests efectes, cada esdeveniment l’excés del qual no superi els 3 dB ha de ser comptabilitzat com a 1 i si els supera com a 3.

4. Determinació dels nivells d’immissió

Els nivells d’immissió es poden determinar mitjançant mètodes de càlcul o mesurament.

1. Determinació mitjançant mesuraments

Per al mesurament, s’ha de distingir entre vibracions generades per activitats o per infraestructures i entre vibracions estacionàries o transitòries.

a) Vibracions generades per activitats

- Tipus estacionari: s’ha de realitzar el mesurament d’una durada mínima de dos minuts mentre l’activitat és en règim normal de funcionament, i ha de ser representatiu de la font que s’avalua.

- Tipus transitori: s’ha de realitzar el mesurament segons l’escenari. S’ha de distingir entre períodes diürns i nocturns, i comptabilitzar el nombre d’esdeveniments d’acord amb l’apartat 3.b.

b) Vibracions generades per infraestructures

- Tipus estacionari: les vibracions generades per vies de trànsit d’elevada circulació poden considerar-se estacionàries. S’ha de realitzar el mesurament d’una durada mínima de 5 minuts durant el període de major intensitat de circulació.

2. Les condicions de mesurament són les següents:

a) El nivell d’immissió de les vibracions es mesura a les edificacions situant l’acceleròmetre al terra o als forjats, segons on es detecti un nivell de vibració més alt (normalment al centre de la superfície), en les dependències d’ús sensible a les vibracions (dormitoris, sales d’estar, menjadors, aules escolars o d’altres dependències assimilables).

b) Si la direcció dominant de la vibració no està definida, s’ha de mesurar en els tres eixos ortogonals (x,y,z) simultàniament.

c) Abans i després dels mesuraments, s’ha de realitzar una verificació acústica de la cadena de mesurament mitjançant calibrador de vibracions que garanteixi un marge de desviació no superior a 0,5 dB respecte del valor de referència inicial.

5. Avaluació

1. Determinació del nivell d’avaluació L_aw

Els mètodes recomanats per a l’avaluació de l’índex de vibració L_awsón els següents:

a) Amb instruments amb la ponderació freqüencial w_m

Aquest mètode s’utilitzarà per a avaluacions de precisió i requereix un instrument que disposi de ponderació freqüencial wm, segons estableix la norma ISO 2631-2:2003.

Es determina el valor màxim del valor eficaç del nivell d’acceleració en l’interval de mesurament. El valor eficaç s’obté amb un detector de mitjana exponencial de constant de temps 1s. Aquest valor correspon al paràmetre a_w, Maximum Transient Vibration Value (MTVV).

b) Mètode numèric per a l’obtenció de l’indicador L_aw

Quan els instruments de mesurament no disposin de ponderació freqüencial i/o detector de mitjana exponencial, o com a alternativa als apartats a i c, es podrà utilitzar l’enregistrament del senyal sense ponderació i el posteriorment tractament de les dades obtingudes segons estableix la norma ISO 2631-2:2003.

c) Càlcul de la ponderació freqüencial w_m

Aquest procediment no és adequat quan es tracta de vibracions transitòries; per tant, aquest mètode queda limitat a vibracions de tipus estacionari.

El nivell d’avaluació es determina mitjançant el mesurament del valor eficaç del nivell d’acceleració, ponderat en freqüència, entre les freqüències d’1 a 80 Hz, durant un període de temps representatiu del funcionament de la font de vibració que s’avalua.

Es determina el valor màxim del valor eficaç del nivell d’acceleració en l’interval de mesurament.

El valor eficaç s’obté amb un detector de mitjana exponencial de constant de temps 1s.

El factor de ponderació wm per a les freqüències centrals de les bandes d’1/3 d’octava es detalla a la taula següent:

Freqüència	w_m		Freqüència	w_m
Hz	factor	dB	Hz	factor	dB
1	0,833	-1,59	10	0,494	-6,12
1,25	0,907	-0,85	12,5	0,411	-7,71
1,6	0,934	-0,59	16	0,337	-9,44
2	0,932	-0,61	20	0,274	-11,25
2,5	0,910	-0,82	25	0,220	-13,14
3,15	0,872	-1,19	31,5	0,176	-15,09
4	0,818	-1,74	40	0,140	-17,10
5	0,750	-2,50	50	0,109	-19,23
6,3	0,669	-3,49	63	0,0834	-21,58
8	0,582	-4,70	80	0,0604	-24,38

La ponderació en freqüència es fa multiplicant el nivell d’acceleració en cada 1/3 d’octava pel factor de ponderació. S’obté així el nivell d’acceleració a_wp per a cada 1/3 d’octava. A continuació, se sumen quadràticament les a_wp per obtenir el valor màxim del valor eficaç del nivell d’acceleració a_w, Maximum Transient Vibration Value (MTVV).

En les vibracions generades per infraestructures, quan la direcció dominant de la vibració no està definida, el valor màxim del valor eficaç del nivell d’acceleració a_w es calcularà com la suma quadràtica, en el temps t, segons l’expressió:

El nivell d’avaluació L_aw es calcula a partir dels mesuraments i la seva ponderació mitjançant l’expressió següent:

L_aw = 20 log a_w / a₀

on:

a_w és el valor màxim del valor eficaç del nivell d’acceleració, suma quadràtica de tots els components freqüencials d’1 a 80 Hz, expressat en m/s2 i ponderat en freqüència;

a₀ és l’acceleració de referència (a₀ = 10^-6 m/s²).

2. Nivell de vibració residual

a) S’entén per vibració residual d’un entorn determinat el nivell de vibració sense la contribució de la font o les fonts a avaluar.

b) Si el nivell de vibració d’un entorn, incloent la font o les fonts a avaluar, és superior a 10 dB respecte del nivell de vibració residual, no s’ha de fer cap correcció.

Si la diferència és d’entre 3 i 10 dB, cal sostreure el nivell de vibració residual segons l’expressió:

10 log (10^Law/10 - 10 ^Law,resid/10)

on:

L_aw és el nivell d’avaluació;

L_aw,resid és el nivell de la vibració residual.

Si la diferència és de menys de 3 dB, no s’hi pot aplicar aquesta correcció. S’ha de repetir el mesurament en un moment en què sigui possible incrementar aquesta diferència.

ANNEX 8

Exigències relatives als mètodes de càlcul i mesurament per a la determinació dels índexs de soroll i els equips de mesurament

1. Mètodes de càlcul

Els mètodes de càlcul recomanats per a l’avaluació dels índexs de soroll són els següents:

a) Soroll del trànsit rodat: el mètode nacional de càlcul francès NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTULCPC-CSTB), i NMPB, versió Fer. Pel que fa a les dades d’entrada sobre l’emissió, aquests documents es remeten a la Guia del soroll dels transports terrestres, apartat previsió de nivells sonors, CETUR 1980.

b) Soroll d’aeronaus: ECAC.CEAC doc.29 Informe sobre el mètode estàndard de càlcul de nivells de soroll en l’entorn d’aeroports civils, 1997. Entre els diferents mètodes de modelització de trajectòries de vol, s’ha d’utilitzar la tècnica de segmentació esmentada en la secció 7.5 del document 29 d’ECAC.CEAC.

c) Soroll industrial: ISO 9613-2: Acústica-Atenuació del so quan es propaga en l’ambient exterior, part 2: Mètode general de càlcul. Per a l’aplicació del mètode establert en aquesta norma, poden obtenir-se dades adequades sobre emissió de soroll (dades d’entrada) mitjançant mesuraments realitzats segons algun dels mètodes descrits en les normes següents:

- ISO 8297: 1994, Acústica-Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient – Mètode d’enginyeria.

- EN ISO 3744: 1995, Acústica-Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflectant.

- EN ISO 3746: 1995, Acústica-Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflectant.

- EN ISO 9614: 1995, Acústica-Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir d’intensitat sonora. Part 1 i 2.

2. Mètodes de mesurament

El mètode de mesurament recomanat per a l’avaluació dels índexs de soroll són els següents:

- ISO 1996, Caracterització i mesurament del soroll ambiental. Part 1 i 2.

3. Mètodes d’avaluació dels efectes nocius

Les relacions dosi-efecte s’han d’utilitzar per avaluar l’efecte del soroll sobre la població i s’han de referir en particular al següent:

a) La relació entre les molèsties i els valors de L_den pel que fa al soroll del trànsit rodat, ferroviari, aeri i de fonts industrials.

b) La relació entre les alteracions del son i els valors de Ln pel que fa al soroll del trànsit rodat, ferroviari, aeri i de fonts industrials.

Si cal, poden presentar-se relacions dosi-efecte específiques per a:

c) Habitatges amb aïllament especial contra el soroll.

d) Habitatges amb façana tranquil·la.

e) Grups de població vulnerables.

f) Soroll industrial tonal.

g) Soroll industrial impulsiu i altres casos especials.

S’han de considerar com a valors de referència en relació amb les molèsties i alteracions del son els que estableixen les taules dels annexos del Reglament, mentre no s’estableixin a la normativa comunitària procediments comuns basats en les relacions dosi-efecte del soroll sobre la població.

4. Instruments de mesurament

1. Els instruments de mesurament i els de calibratge utilitzats han de complir les disposicions establertes a l’Ordre de 25 de setembre de 2007, per la qual es regula el control metrològic de l’estat dels aparells destinats a mesurar els nivells de so audible i dels calibradors acústics.

Els sonòmetres i calibradors han de complir els requisits establerts en aquesta Ordre per als de classe 1.

Els instruments de mesurament i els de calibratge han d’ésser verificats anualment al Laboratori General d’Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya o en una entitat degudament autoritzada.

2. Els instruments de mesurament utilitzats per a l’avaluació del soroll en què calgui l’ús de filtres de banda d’octava o 1/3 d’octava han de complir les exigències per al grau de precisió tipus 1 de les normes UNE-EN 61260, Filtres de bandes d’octava i de bandes d’una fracció d’octava.

3. En l’avaluació de les vibracions per mesurament, s’han d’utilitzar instruments de mesurament que compleixen l’establert a les normes UNE-EN ISO 8041, Resposta humana a les vibracions, Instruments de mesurament.

4. Els aparells esmentats s’han de complementar amb un calibrador acústic i/o de vibracions.

5. Per determinar el règim de gir del motor dels vehicles, cal un tacòmetre extern al vehicle amb una precisió mínima del 3%.

ANNEX 9

Aïllament acústic a les façanes contra el soroll aeri

1. Àmbit d’aplicació

Aquest annex s’aplica a l’aïllament acústic contra el soroll aeri entre els recintes d’usos residencials, sanitaris, educatius, culturals i administratius i l’exterior.

2. Valors d’aïllament acústic a les façanes contra el soroll aeri D_2m,nT,Atr

1. L’aïllament acústic a les façanes contra el soroll aeri D_2m,nT,Atr no ha de ser inferior als valors de la taula següent, segons l’ús de l’edifici i el nivell d’avaluació dia L_d que els ens locals han de facilitar a partir dels mapes estratègics de soroll, mapes de la situació acústica existent, mapes de capacitat acústica, mesuraments representatius o mètodes de càlcul.

Valors mínims d’aïllament acústic a les façanes contra el soroll aeri, D_{2m,nT, Atr} dB(A)
Ús de l’edifici
L_d dB(A)	Residencial i sanitari		Cultural, educatiu, administratiu i religiós
L_d dB(A)	Dormitori	Estances	Estances	Aules
L_d ≤ 60	30	30	30	30
60 < L_d ≤ 65	32	30	32	30
65 < L_d ≤ 70	37	32	37	32
70 < L_d ≤ 75	42	37	42	37
L_d > 75	47	42	47	42

L’aïllament acústic contra el soroll aeri es defineix com:

D_2m,nT = - 10 log Σ 10 ⁽^{LAtr,i - D2m,nT,i)/10}

1=1

on:

D_2m,nT,i és la diferència de nivells estandarditzada en la banda de freqüència i

D_2m,nT = L_1,2m – L₂ + 10 log T / T₀

on:

L_1,2m és el nivell mitjà de pressió acústica exterior a 2 metres de la façana

L₂ és el nivell mitjà de pressió acústica en l’interior del local receptor

T és el temps de reverberació en el recinte receptor

T₀ és el temps de reverberació de referència. T₀ = 0,5 s

L_Atr,iés el valor de l’espectre normalitzat del soroll de vehicles, ponderat A, en la banda de freqüència, i d’acord amb la taula següent:

Valors de l’espectre normalitzat del soroll de vehicles, ponderat A
Freqüència: f_iHz	L_Atr,idB(A)	Freqüència: f_i Hz	L_Atr,idB(A)
100	-20	800	-9
125	-20	1000	-8
160	-18	1250	-9
200	-16	1600	-10
250	-15	2000	-11
315	-14	2500	-13
400	-13	3150	-15
500	-12	4000	-16
630	-11	5000	-18

2. Quan en la zona en la qual s’ubiqui l’edifici predomini el soroll d’aeronaus, el valor de l’aïllament acústic D_2m,nT,Atr s’ha d’incrementar en 4 dB(A).

3. Si s’han de dur a terme mesuraments per comprovar les exigències de l’aïllament acústic a les façanes contra el soroll aeri, els ha de realitzar in situ una entitat col·laboradora de l’Administració en el sector de la contaminació acústica, d’acord amb la metodologia establerta a la norma UNE-EN ISO 140:5.

4. En els mesuraments in situ s’admeten toleràncies de 3 dB(A) respecte dels valors d’aïllament acústic establerts en la taula d’aquest annex.

ANNEX 10

Contingut d’un estudi d’impacte acústic per a les noves activitats

1. Àmbit d’aplicació

Aquest annex és d’aplicació a les activitats sotmeses a règim d’intervenció ambiental susceptibles de generar sorolls i vibracions, i en aquelles situacions on les fonts d’aquestes activitats i els receptors es trobin en situació de conflicte probable.

2. Objecte

L’objecte de l’estudi és avaluar la compatibilitat de les activitats amb la capacitat acústica del territori i l’ús del sòl, i gestionar situacions de conflicte.

3. Contingut de l’estudi d’impacte acústic

1. Anàlisi de la capacitat acústica del territori

a) Descripció de les zones de sensibilitat acústica de l’activitat i el seu entorn.

b) Objectius de qualitat que atorga el mapa de capacitat acústica a l’emplaçament i l’entorn de l’activitat.

c) Valors límit d’immissió aplicables a les activitats d’acord amb el que estableix l’annex 3.

2. Anàlisi acústica de l’escenari de l’activitat

a) Descripció del local de l’activitat i detall de les fonts sonores i/o vibratòries.

b) Descripció dels usos dels locals adjacents i la seva situació respecte a usos sensible al soroll, com ara habitatges, escoles i hospitals.

c) Estimació justificada del nivell d’emissió d’aquestes fonts a l’interior i a l’exterior de l’activitat, i dels nivells d’immissió als possibles receptors.

d) Horari de funcionament de l’activitat.

3. Avaluació de l’impacte acústic

a) Si el nivell d’avaluació estimat o mesurat als receptors afectats pel desenvolupament de l’activitat és inferior als valors límit d’immissió establerts als annexos, l’impacte acústic és compatible amb el seu entorn.

b) Si el nivell d’avaluació estimat o mesurat en els receptors afectats pel desenvolupament

de l’activitat no compleix el que estableixen els annexos, l’impacte s’ha de compatibilitzar amb el seu entorn mitjançant l’aplicació de mesures preventives, correctores o protectores que assegurin que no se superen els valors límit d’immissió.

Aquestes mesures s’han d’incloure i definir en l’estudi d’impacte acústic.

4. Definició de mesures

L’estudi d’impacte acústic, en els supòsits que estableix l’apartat 3.3, ha d’establir de manera detallada mesures i possibles actuacions que calgui realitzar, com ara:

a) Aplicar mesures preventives, amb caràcter previ a l’inici de l’activitat i durant el règim de funcionament, com ara: canviar l’emplaçament de les fonts, substituir fonts per d’altres menys sorolloses, regular el règim d’explotació de l’activitat, definir actuacions de vigilància del règim de funcionament de les fonts o de l’activitat, etc.

b) Aplicar a les fonts emissores mesures correctores mitjançant l’execució de projectes d’aïllament.

c) Aplicar als receptors mesures protectores com el tractament de paraments, obertures, aïllaments, vidres dobles o altres d’assimilables.

d) Altres mesures que siguin eficients i susceptibles d’aplicar.

4.1 Projecte d’aïllament

a) Activitats amb contigüitat amb el receptor

a.1 El projecte d’aïllament acústic ha de constar del disseny dels elements proposats, amb la descripció dels materials utilitzats, i dels detalls constructius de muntatge.

a.2 En el cas que hi hagi instal·lacions de climatització, el projecte d’aïllament ha d’especificar les característiques detallades de les mesures correctores necessàries, com ara esmorteïdors, aïllaments acústics, pantalles acústiques, silenciadors.

a.3 El projecte ha d’incloure la justificació que, amb les mesures previstes, el funcionament de l’activitat no superarà els valors límit d’immissió que estableixen els annexos.

b) Activitats sense contigüitat amb el receptor

b.1 El projecte d’aïllament acústic ha de constar del disseny dels elements proposats, amb la descripció dels materials utilitzats, i dels detalls constructius de muntatge.

b.2 Si hi ha instal·lacions de climatització, el projecte d’aïllament ha d’especificar les característiques detallades de les mesures correctores necessàries, com ara esmorteïdors, aïllaments acústics, pantalles acústiques, silenciadors.

b.3 Si la instal·lació projectada comporta fonts emissores situades a gran altura, com ara sobre cobertes, en xemeneies i cims de sitges, el projecte ha de tenir en compte que la propagació del soroll es pot manifestar a llarga distància i, per tant, s’han d’especificar els elements atenuadors adequats per minimitzar les immissions sonores a llarga distància.

b.4 El projecte ha d’incloure la justificació que, amb les mesures previstes, el funcionament de l’activitat no superarà els valors límit d’immissió que estableixen els annexos.

5. Un cop instal·lats els elements d’aïllament, cal aportar certificació emesa pel projectista i/o instal·lador/a que no se superen els valors límit d’immissió que hi siguin d’aplicació.

ANNEX 11

Contingut d’un estudi d’impacte acústic per a infraestructures de transport

1. Àmbit d’aplicació

Aquest annex és d’aplicació a les infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri sotmeses al procediment d’avaluació d’impacte ambiental susceptibles de generar soroll i/o vibracions, i en aquelles situacions on les infraestructures i els receptors es trobin en situació de conflicte probable.

2. Objecte

L’objecte és l’estudi i la previsió de l’emissió de nivell de soroll i/o vibracions que pugui generar una infraestructura i avaluar la seva compatibilitat amb la capacitat acústica del territori i l’ús del sòl, i/o gestionar situacions de conflicte.

3. Contingut de l’estudi d’impacte acústic

1. Anàlisi acústica de la infraestructura

S’ha de descriure la infraestructura en la finestra acústica que comprengui cada receptor i els paràmetres de trànsit que permetin el càlcul del seu nivell d’emissió de soroll i/o vibracions.

2. Característiques del medi

Cal descriure:

a) Les condicions meteorològiques de la zona: valors mitjans de temperatura, humitat, precipitació i vent.

b) Tipus de sòl: absorbent –arbori, arbustiu, herbaci, camp de conreu o d’altres– o reflectant.

3. Delimitació de la zona de soroll

L’estudi ha de delimitar sobre cartografia la zona de soroll, que ha de comprendre el territori de l’entorn de la infraestructura fins als punts del territori o la corba isòfona on la previsió de nivell de soroll generat no superi els valors límit d’immissió de la zona de sensibilitat acústica on la infraestructura està situada.

Si el territori de l’entorn de la infraestructura no està zonificat acústicament, la zona de soroll s’ha de delimitar fins als punts del territori o la corba isòfona on la previsió de nivell de soroll generat no superi els valors límit d’immissió que corresponen a una zona de sensibilitat acústica alta.

La delimitació de la zona de soroll s’ha de dur a terme d’acord amb la metodologia que estableix l’annex D del Reglament, i s’ha de considerar el relleu, la volumetria i l’ús dels edificis existents i les dades meteorològiques que permetin estimar la seva influència sobre els nivells de soroll.

4. Receptors existents a la zona de soroll

S’han de descriure els receptors o receptors tipus existents situats en el territori que inclou la zona de soroll; si formen part d’una zona habitada de la mateixa tipologia acústica, un receptor pot ser representatiu de la zona.

Els receptors existents s’han d’assenyalar sobre cartografia de detall, en una escala igual o superior a 1/2000.

S’ha de presentar una fitxa descriptiva de cadascun dels receptors o receptors tipus, que ha d’incloure:

a) La descripció dels receptors, les fotografies, els topònims, les característiques, la distància i la rasant entre els receptors i la infraestructura, les façanes exposades, les dependències d’ús sensible al soroll, dormitoris, sales d’estar, menjadors, despatxos d’oficina, aules escolars o d’altres dependències assimilables.

b) La determinació dels nivells d’immissió en els receptors, abans de la construcció de la infraestructura, en els períodes de dia, vespre i nit. Els mesuraments s’han de fer d’acord amb la metodologia que estableix l’annex 1 i 2.

5. Avaluació de l’impacte acústic

Si la previsió de nivell de soroll i/o vibracions que pugui generar la infraestructura supera els valors límit d’immissió en la zona d’estudi, s’ha de comptabilitzar la infraestructura amb la capacitat acústica del territori mitjançant l’aplicació de mesures preventives, correctores o protectores establertes als annexos D i 9.

Les mesures s’han de definir en un estudi acústic de detall en el projecte constructiu o en el projecte complementari de mesures correctores d’impacte ambiental.

6. Definició de mesures

L’estudi de detall ha de determinar el tipus de mesura, les seves dimensions i el seu emplaçament sobre cartografia escala 1/2000 o superior, ha de presentar la secció entre el receptor i l’emissor i l’ha de validar l’òrgan ambiental competent.

7. Presentació dels resultats

S’ha de presentar un quadre sinòptic que ha d’incloure la identificació de tots els receptors de la zona de soroll, l’estat acústic inicial, el nivell de soroll i/o vibracions previst en el règim de funcionament de la infraestructura, les mesures que es proposen i els nivells sonors i/o de vibracions que s’esperen en cada receptor, una vegada s’hagin implantat les mesures.

8. Control

Quan la infraestructura estigui en règim de funcionament normal, s’ha de comprovar que els nivells d’immissió sonora i/o de vibracions generats pel trànsit d’aquesta infraestructura no superen els valors límit d’immissió que hi siguin d’aplicació.

ANNEX 12

Indicadors dels mapes estratègics de soroll

1. Índex de soroll dia-vespre-nit L_den

Per determinar els nivells d’immissió del soroll ambiental en els mapes estratègics de soroll, d’acord amb els mètodes comuns a la Unió Europea, i per posar a disposició de la població la informació sobre el soroll ambiental i els seus efectes, s’ha d’utilitzar l’índex d’immissió de soroll dia-vespre-nit L_den en decibels, que es determina mitjançant l’expressió següent:

L_den = 10 lg 1/24 (14 x 10 ^Ld/10 + 2 x 10 ^Le+5/10 + 8 x 10 ^Ln+10/10)

a) L_d és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, en l’interval comprès entre les 7 h del matí fins a les 21 h del vespre, representatiu d’un any i definit en la norma ISO 1996-1 i ISO 1996-2.

b) L_e és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, en l’interval comprès

entre les 21 h del vespre fins a les 23 h de la nit, representatiu d’un any i definit en

la norma ISO 1996-1 i ISO 1996-2.

c) L_n és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, en l’interval comprès entre les 23 h de la nit fins a les 7 h del matí, representatiu d’un any i definit en la norma ISO 1996-1 i ISO 1996-2.

on:

Al dia, corresponen 14 hores; al vespre, 2 hores, i a la nit, 8 hores.

Un any correspon a l’any considerat per a l’emissió de sons i a un any mitjà pel que fa a les circumstàncies meteorològiques.

El so que es té en compte és l’incident, és a dir, no s’inclou el so reflectit en el parament vertical.

2. Índex de soroll en el període nocturn L_n

L_n és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, en l’interval comprès entre les 23 h de la nit fins a les 7 h del matí, representatiu d’un any i definit en les normes ISO 1996-1 i ISO 1996-2.

on:

La nit dura 8 hores, d’acord amb la definició de l’apartat 1.

Un any correspon a l’any considerat per a l’emissió de sons i a un any mitjà pel que fa a les circumstàncies meteorològiques.

El so que es té en compte és l’incident, és a dir, no s’inclou el so reflectit en el parament vertical.

3. Índexs de soroll suplementaris

A més dels índexs L_den , L_ni quan s’escaigui L_d i L_e, pot ser convenient usar altres índexs de soroll amb els valors límit corresponents, com ara el nivell sonor màxim L_AFmax, o correccions de nivell K_i quan el soroll conté components tonals emergents, components de baixes freqüències o components impulsius.

[1] Es publiquen de nou els annexos 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 pel Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n'adapten els annexos. DOGC núm.5506, 16.11.2009

Associacio de Veins de Calafat

Proteccio contra la contaminació acústica

Objecte

Article 2

Finalitats

Àmbit d’aplicació

Article 4

Definicions

Zones de sensibilitat acústica

Zones de soroll

Zona d’especial protecció de la qualitat acústica

Zona acústica de règim especial

Article 9

Mapes de capacitat acústica

Nivells d’avaluació d’immissió i d’emissió

Determinació dels nivells d’avaluació

Article 11

Determinació del nivell d’emissió

Article 12

Règim de les infraestructures

Normes per a les noves construccions a les zones de soroll

Article 14

Nivells d’immissió de les activitats i del veïnat

Article 15

Valors límits d’emissió de vehicles de tracció mecànica i de maquinària

Article 16

Nivells d’immissió en espais públics

Article 17

Mètodes de càlcul i equips de mesurament

Activitats amb incidència ambiental

Article 19

Activitats i infraestructures sotmeses al procediment d’avaluació d’impacte ambiental

Article 20

Activitats i instal·lacions sotmeses a llicència d’obres o altres actes d’intervenció municipal

Article 21

Ordenances reguladores de la contaminació acústica

Article 22

Règim d’ajuts

Article 23

Mapes estratègics de soroll

Article 24

Informació i educació ambiental

Article 25

Instruments de col·laboració

Article 26

Informació entre administracions

Inspecció

Actuació inspectora

Article 29

Classificació d’infraccions

Article 30

Tipificació

Article 31

Responsabilitat

Article 32

Mesures provisionals

Article 33

Sancions

Article 34

Gradació de les sancions

Article 35

Procediment

Article 36

Multes coercitives

Article 37

Òrgans competents

Article 38

Control de les infraestructures

Disposicions addicionals

Disposicions transitòries

Disposicions finals