Medi Ambient
Aquest espai vol ser una eina per donar a conèixer l’informació relativa a tots els temes relacionats amb Medi Ambient.
28 de setembre de 2009
Bicicletada popular sota el lema "Pedala contra el canvi climàtic"
Diumenge dia 27 de setembre de 2.009 es va celebrar a les Pallaresos la bicicletada popular contra el canvi climàtic. Aquest acte es va celebrar dins la setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura que es va celebrar a Catalunya i que prop de 120 municipis es van adherir. La Generalitat de Catalunya ja fa set anys que ho organitza i es poden adherir les administracions que ho desitgin, com ha fet el nostre Ajuntament.
A Catalunya només el transport és responsable de la meitat de les emissions de CO2 a l’atmosfera, factor fonamental del canvi climàtic. Triar la bicicleta per desplaçaments curts o combinats amb el transport públic contribuirà a reduir el CO2 i així poder evitar el canvi climàtic.
La bicicletada estava composada per dos curses. La primera, per als més petits que va sortir a les 12:00 hores de l’Ajuntament i va donar un tomb a la zona d’equipaments perquè posteriorment fessin un dibuix al davant de l’Ajuntament. I la segona, per als més grans que va sortir al voltant de les 12:00 hores també des de l’Ajuntament i va anar fins a les naus per al carrer Onze de setembre per desprès tornar pels carrers Corts Catalanes i Prats de Motlló i per acabar girant per l’Avinguda Catalunya fins L’Ajuntament. Un cop finalitzat el recorregut, es va repartir coca de xocolata i aigua per a tots els participants.
La bicicletada que va tenir to festiu i cordial va tenir una assistència de 84 participants i vam trobar a faltar més participació, més publicitat, més voluntaris i algun que altre regidor del nostre ajuntament participant en la cursa. Esperem que l’any vinent podem superar la participació.
16 de setembre de 2009
La plaga de mosques:
Aquest any és realment insoportable. “La plaga de mosques que ens está afectant és de les més grans que es recorden en els darrers anys als Pallaresos”. Se’n ha parlat i se’n parla molt de què o quins són els culpables de l’aparició d’aquesta plaga, i sembla ser que totes les pistes porten als abocaments de fems de gallinàcia a les finques de les rodalies de Perafort, La Secuita i Els Pallaresos. A principis d’estiu, els veïns de Pallaresos Park ja varen denunciar a l’Ajuntament la massiva presència de mosques a les seves cases. L’Alcaldessa i d’altres regidors varen poder comprovar insitu , en les finques que envolten Pallaresos Park, la gran quantitat de gallinassa escampada i sense colgar (cosa que hagués fet mínvar l’aparició de mosques). Un cop advertida la propietat d’aquest problema i colgada la gallinassa, la plaga va disminuir durant uns dies, però al poc temps, "se’n tornem-hi" un altre vegada.
L’Ajuntament, va fer vàries campanyes de fumigació, però no varen ser gens efectives. El problema no es limita a Pallaresos, tal i com podem llegir al Diari de Tarragona, altres poblacions (mencionades anteriorment), també pateixen aquesta plaga tan molesta. Reproduïm l’article de la Gemma Casalé publicat al Diari de Tarragona d’avui (18/09/2009), pel seu interès pels nostres veïns en referència a la plaga de les mosques:
«La plaga de mosques s’ha convertit en un malson aquest estiu» confessava ahir Joan Martí Pla, l’alcalde de Perafort, després d’haver «localitzat, aquest matí -ahir per al lector-, a un pagès que abocava gallinassa en unes finques d’oliveres emplaçades entre els nuclis de Perafort i els Pallaresos» explicava el batlle. Es dóna, però, la circumstància que els abocaments ahir trobats s’han fet al terme municipal de la Secuita i precisament per aquest objectiu ahir ambdós batlles es van desplaçar fins a la finca.
«El que no pot ser és que els alcaldes haguem de fer de policies» deia Eudald Roca, alcalde de la Secuita i president del Consell Comarcal del Tarragonès, mentre explicava que durant els darrers anys aquests municipis del Tarragonès han fet un important esforç per controlar els abocaments il·legals de residus procedents de grangers i que, són els principals causants de plagues de mosques. Tot i això, tant Roca com Pla advertien que «el control resulta també complex perquè sovint els abocaments es fan en finques amagades. És aleshores quan la denúncia de veïns resulta clau».
Precisament la finca que ahir va ser localitzada per l’alcalde de Perafort es troba en una zona apartada. En la parcel·la, una plantació d’oliveres, s’hi veu però que durant les darreres setmanes s’hi han dut a terme nombrosos abocaments amb milers de quilos de femta de gallines. Ahir, Joan Martí Pla va trobar a l’infractor i ambdós batlles apuntaven conèixer la procedència dels abocaments il·legals, un aspecte que serà comunicat a les administracions superiors quan la setmana vinent es formalitzi la denuncia.
La localització es fa precisament ara quan a Perafort torna a haver-hi una important plaga de mosques. Així ho denunciaven ahir al Diari diversos veïns. Un d’ells, Daniel Esparza, explicava que fa set anys va comprar-se una casa a Perafort:«des del primer dia vam notar que la presència de les mosques era major que en altres indrets. Però aquest estiu ja se’ns ha acabat la paciència. Pràcticament no hem pogut gaudir del jardí per la presència de les mosques i la molèstia que això significa» relatava Esparza. El batlle de Perafort, Joan Martí Pla, assegurava que «sóc conscient del malestar que ha provocat aquesta situació entre el veïnat. Però la tasca de control i recerca del focus no s’ha aturat en cap moment». Ahir al vespre, de nou i per cinquena vegada durant aquest estiu, l’Ajuntament de Perafort va procedir a fumigar les zones més afectades per la plaga dels insectes.
El futur i la nostra aigua.
Aquest Regidor porta dos anys denunciant la greu situació que pateix el nostre poble en vers el tema de la manca d’aigua. A dia d’avui encara és hora que algú m’escolti, tot al contrari, desqualificacions i burles és l’únic que saben contestar, com per exemple la resposta de la Sra. Alcaldessa en un dels Plens quant un servidor intentava explicar la situació de manca d’aigua al nostre poble i ella va tallar les meves paraules tot rient i dient “… Sr. Marcos este cuento ya lo conocemos todos, no le concedo la palabra…”. Dons bé, ara d’altres persones li han explicat aquest compte Sra. Alcaldessa, encara que tampoc els hi ha fet gaire cas, ni vostè ni cap dels seus Regidors.
Per fi ha estat EMATSA qui s’ha pronunciat i ha elaborat un Pla Director del Servei d’Aigua Potable al Municipi dels Pallaresos. Fins aquí pot ser inclús normal, però el realment tràgic és que s’aprovà aquets Pla Director sense que cap dels regidors del Equip de Govern se’l hagi llegit. I tant segur estic que no se’l han llegit, que així de clar ho dic, perquè si ho haguessin fet, hagueren pogut comprovar que aquest Pla Director conté errades de consideració, com per exemple que per fer els càlculs de necessitat futures, inclouen com a font de captació continuada d’aigua el pou de Pallaresos Parc. Com poden incloure aquest pou en uns càlculs de futur quant sabem que aquest pou porta uns anys ratllant l’ insalubritat, i que el darrer any l’hem tingut tancat per alta concentració de nitrats?. Per altre part el propi Pla Director ens diu que en l’actualitat Els Pallaresos esta al límit de la seva capacitat de abastament d’aigua potable i que tenint en compte el plantejament urbanístic futur, ni tant sols amb les ampliacions proposades, el municipi dels Pallaresos, estarà en condicions de poder garantir aquestes condicions de subministrament en moments puntuals. Per acabar de fer-la grossa, les actuacions proposades per aquest Pla Director, com és normal repercutiran sobre el rebut d’aigua dels contribuents del nostre poble d’una manera similar als increments que darrerament hem patit en impostos com ara les brosses. Tot això degut a una manca de planificació de futur i una gestió totalment ineficaç per part d’aquest equip de govern.
Nosaltres no estem en contra de que el municipi tingui un Pla Director del Subministrament d’Aigua Potable, tot el contrari, creiem que ja havia que haver-lo fet fa temps, però en el que si estem en contra és d’aquest en concret per les deficiències que hi trobem.
Creiem que els ciutadans d’aquest poble han de conèixer la situació actual i futura envers aquest tema i d’altres que els afectin, i és per això que des de A.I.P. atraves d’aquest butlletí i de la nostra pagina web
www.elspallaresos.cat, continuarem fent el possible per arribar al ciutadà, i per fer-li arribar la realitat del nostre Ajuntament i del nostre poble.
Xavier Marcos Tuebols
Agrupació Independent dels Pallaresos
El problema de l’aigua al nostre país afecta al nostre poble.
El regidor d’A.I.P. a l’Ajuntament dels Pallaresos, Xavier Marcos, ha presentat a la resta de membres de la corporació, pel seu estudi, una proposta d’Ordenança Municipal per l’estalvi d’aigua al nostre poble, de la qual es demanarà l'aprovació en el proper Ple Municipal.
Aquesta Ordenança recull una sèrie de mesures per estalviar aigua que a ben segur són molt importants pensant en el futur del nostre planeta i sobre tot dels nostres fills . Està clar que aquestes mesures no deixen de ser un petit gra de sorra en el ben mig d’un desert, però hem de pensar en el futur, tots els governs del mon estan engegant programes d’estalvi, municipis molt propers al nostre ja tenen ordenances similars a aquesta , Per què Els Pallaresos no pot ser un municipi com d’altres, pensant en el futur?. Segons el nostre parer l’única forma de sortir de la crisi de l'aigua, es modificant les tendències d’usos de l'aigua i això s’aconseguirà quan canviem de mentalitat tant de polítics com de ciutadans.
La situació actual dins la península Ibèrica es greu. Estem immersos en una sequera equiparable a la del any 2005, la més greu enregistrada fins el dia d’avui, i el problema també ens afecta, evidentment als veïns dels Pallaresos.
Al nostre poble estem lligats i obligats a xuclar d’una canonada que ens porta l'aigua de l’Ebre , els pocs pous que tenim o bé són privats, o els tenim tancats o apunt de ser tancats.
Aquest any ha estat un any de poques pluges , ha plogut un 40 % menys que la mitjana històrica, però aquest fet no ha d’amagar que tenim un problema de gestió i sobre tot de models de desenvolupament. La sequera és un fenomen recurrent que s’ha de tenir en compte a l’hora de fer polítiques i utilitzar l’aigua.
En l’actual model d’utilització de l’aigua hi han elements d’insostenibilitat a mig i llarg termini, per tant és imprescindible caminar de cara a un ús més eficient, tant en els municipis i activitats industrials com a l’agricultura.
Per una altra part, l’informe emès pel “Panel Intergubernamental sobre el Cambio Climatico (IPCC)”, preveu que la disponibilitat de l’aigua disminueixi un 40 % a la conca mediterrània a finals de aquest segle si no es frena l’escalfament global.
Històricament, en la gestió de l’aigua al nostre país , ha primat una política de construcció d’ infrastructures per la satisfacció dels usos existents per damunt d’altres consideracions.
Al segle XXI és necessari actuar per a gestionar les demandes de serveis d’aigua i revertir algunes de les tendències en els usos de l’aigua.
Sota el nostre punt de vista, sense una ordenació territorial sostenible qualsevol política que tingui com únic objectiu proveir d’aigua de forma il·limitada és inviable.
D’entrada us donem uns petits consells per tal de si voleu contribuir a l’estalvi d’aigua:
-
Es preferible dutxar-se a banyar-se. Es poden estalviar vora els 90-100 litres d’aigua. Si et banyes, no omplis la banyera fins dalt de tot, omple-la fins la meitat i aprofita-la per que es banyi un altre.
-
Tanca l’aixeta quan t’estiguis ensabonant. Pot estalviar uns 10-12 litres d’aigua.
-
Tanca l’aixeta quan t’estiguis rentant les dents. Pot suposar un estalvi entre 10-20 litres.
-
Quan et vagis a rentar les mans, posa el tap, d’aquesta manera, pots estalviar 10 litres.
-
Estira de la cisterna únicament quan sigui imprescindible, pots estalviar uns 10 litres cada vegada que no la facis servir. Habitualment les cisternes tenen una capacitat de 10 litres. Reduir la seva capacitat en 4 litres deixant el volum total de 6 litres, es suficient per complir eficientment la seva tasca. Aquesta disminució pot significar un estalvi del 40 %.
-
El rentaplats s’ha d’utilitzar únicament quan estigui ple, si no ho fem així, estem desaprofitant uns 25 litres (segons el rentaplats). Amb la rentadora passa alguna cosa semblant, però el consum d’aigua és molt més gran.
-
Si rentes els plats a ma, no ho facis amb l’aixeta oberta, utilitza el tap o cubs. Si ho fas així, estalviaràs una important quantitat d’aigua, vora els 50 litres per rentat.
-
No rentis el cotxe cada setmana, si és molt necessari renta’l un cop al mes. També és millor anar a una estació de rentat, s’estalvia més aigua. Si ho fas tú, utilitza cubs per tal de reduir la quantitat.
-
Instal·la, segons el cabdal de casa teva, difusors en les aixetes de la cuina i banys, estalviarem molta aigua. Com alternativa, pots tancar una mica la clau de pas per reduir el cabdal.
-
I si tens jardí, has d’incorporar espècies mediterrànies, consumeixen menys aigua. En tot cas controla el rec, el consum d’aigua es dispara.
El canvi climàtic. Tots tenim l’obligació de contribuir a fer del nostre planeta un espai amb futur pels nostres fills.
El canvi climàtic és un dels majors reptes que la humanitat haurà d’afrontar en els propers anys degut a les seves conseqüències directes, i les seves implicacions socials, econòmiques i ambientals. Des de finals dels anys 70, alguns països han començat a engegar polítiques, a nivell mundial, per tal de lluitar contra aquest fenomen.
Catalunya ha d'elaborar la seva estratègia de lluita contra el canvi climàtic per a reduir un 9% les emissions de CO2 per assolir els seus compromisos. Un dels primers aspectes a treballar són quines actuacions es poden dur a terme per arribar a aquesta fita. Per aquest motiu, durant aquest any està previst redactar el Pla d'acció per a la mitigació del canvi climàtic per al període 2008-2012. Des de A.I.P. volem fer costat aquest Pla i contribuir en tot lo possible a la lluita contra el canvi climàtic. Es per això que estem preparant una sèrie de propostes que anirem presentat als Plens Municipals per la seva aprovació, totes elles dirigides a que des de el nostre poble puguem contribuir a la reducció del escalfament del nostre planeta.
Què és el Canvi Climàtic
A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle. Absorbeixen i remeten la radiació infraroja i d'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen a que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera. Aquest fenomen s'anomena efecte d'hivernacle perquè l'absorció i posterior emissió de radiació infraroja també la fan el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen els hivernacles.
El problema actual és que la quantitat a l'atmosfera d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle ha augmentat i que a més se n'hi han abocat d’altres que no estaven presents de forma natural.
Segons la gran majoria dels experts, aquest increment en la concentració de Gasos d’Efecte d’Hivernacle (GEH) augmenta l’escalfament global de l’atmosfera i la superfície terrestre, provocant així un canvi climàtic.
Gasos amb efecte d'hivernacle
Els gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) són components gasosos de l'atmosfera, tant naturals com d'origen antropogènic, que absorbeixen i remeten radiació infraroja.
A mesura que s’incrementa la concentració d'aquests gasos, la radiació infraroja absorbida a l'atmosfera i remesa en totes direccions és major, la qual cosa contribueix a que la temperatura mitjana de la Terra augmenti.
Els gasos atmosfèrics que contribueixen a l'efecte d'hivernacle són:
- el diòxid de carboni (CO2)
- el metà (CH4)
- l’òxid nitrós (NO2)
- el vapor d’aigua
- l’ozó
- els halocarbons; els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l’hexafluorur de sofre (SF&)
Els quatre primers es troben de forma natural a la composició de l'atmosfera. L'activitat industrial, en cremar combustibles fòssils, desprèn grans quantitats de diòxid de carboni i òxid de nitrogen. El metà es genera com a resultat de l'activitat agrícola i ramadera. Els halocarbons són d'origen antropogènic i es van començar a fabricar a partir dels anys quaranta.
Conseqüències del canvi climàtic
Aquest canvi posa en perill la composició dels ecosistemes naturals, la seva capacitat de recuperació i la seva productivitat, així com el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.
En concret, les conseqüències del canvi climàtic pronosticades pels científics del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) són les següents:
- augment de la temperatura mitjana d'1,4 a 5,8 ºC durant aquest segle,
- desertificació de certes zones del planeta,
- desertificació de certes zones del planeta,
- pluges de caràcter torrencial en d'altres zones,
- pujada del nivell del mar d'entre 9 i 88 cm per a l'any 2100, que inundaria zones avui densament poblades, difusió de certes malalties de tipus tropical en zones avui de clima temperat.
