::Home >Documentos >Generales >Misionero

Misionero

 Quand un jove de disset, vint o més anys accepta l’invitació del Mestre, per ser missioner, se l’hi a de dir molt clarament, que, entre moltes altres coses, tindrà  que :

  • Treballar deu o més hores al día.
  • Tindrà una grand responsabilitat devant Déu i devant els homes.
  • Donar a la seva comunitat el seu sou, inferior al que reb un paleta.
  • Viure, de vagedes, en llocs marginals, i en cases grands o petites, de vegades inhóspites i fredes.
  • Organitsar la seva vida amb la comunitat local, seense anar per lliure.
  • Veure que hi ha “portes” que es tanquen al seu pas
  • Constatar que molts el consideren inútil.
  • Soportar bromes de mal gust i mirades plenes de compassió o despectives.
  • Parlar i ser criticat o no ser escoltat.
  • Estimar tothom en particular als qui ningú estima o no s’ho mereixen.
  • Cargar-se amb els problemes dels altres, sens cap reconeixement per el seu treball.
  • Traballar mà a mà amb llaics que, grècies à Déu, ja tenen uns coneixements humanístics i técnics, de vegades pastorals, superiors als seus.
  • Pregar i sofrir   la “tardança” de ser escoltat per Déu.
  • Predicar i celebrar els sacraments, donant-se compte moltes vegades de que els presents estàn  “ausents”.
  • Enmalaltir i tindre que esperar el torn en els centres sanitaris.
  • Agonitzar i tindre a prop del seu llit no més que els germans de comunitat.

Amb aquesta perspectiva ¿ qui s’apunta a ser missioner? Doncs sí, alguns joves  responen a l’invitació del Mestre i son capaços de deixar “barca i xarxes” sobre la platja dels avantatges humans per puguer seguir a Jesús.

Peró  al cambi ¿de qué? Fa gaire bé dos mil anys  a Pere ,el pescador de Galilea,se l’hi va acudir fer aquesta mateixa pregunta a Jesús: “Ja ho veus, nosaltres, ho hem deixat tot i t’hem seguit: ¿Qué rebre-m , doncs?

Jesús els diguè:

“ Jo os asseguro que vosaltres que m’haveu seguit en la regeneració, quand el fill de l’home es senti en el seu trono de glória, os sentareu també vosaltres en dotze tronos pewr jutjar a les dotze tribus de Israel . I tots aquells que hagin deixat cases, germanes, grmans, pare, mare, fills o propietats en nom meu, rebra le cent per ú i tindra com heritatge la vida eterna”.

De veritat, els misioners reben molt més de lo que deixen. Fan la trobada amb Déu, amb ells mateixos i amb els altres a un nivell d’una profonda amistat, veritat i gratuitat. Es senten armonicament situats en aquesta grand llar que és la terra, i colocats en el seu lloc, sense envejar als altres. Ser feliç, al fí i al cap, es acceptar lo que correspond ser i tenir ni més ni menys lo que necesita. Tot lo demés son inutils pretensions i es de sobra. Però , no hi ha, dubte, es tracta d’un ofici de alt risc...