::Home >Documentos >Generales >Mas Claret 18 octubre 1936

Mas Claret 18 octubre 1936

 

 

MAS CLARET
Dies de treball i nits de catacombes

 

 

La casa i finca del Mas Claret van veure un extraordinari moviment de claretians durant els primers dies de la persecució religiosa de 1936. Efectivament, molts missioners expulsats de la residència de la ex-Universitat de Cervera, van passar pel Mas Claret. Alguns s'hi van incardinar. La Comunitat, que va ser tota mártir, va quedar formada definitivament per 3 sacerdots PP. Ribé, Font i Leache; 6 Estudiants Srs. Elizalde, De las Heras, Miguel, Pascual, Simon i Solà; i 9 Coadjutors GG. Arizaleta, Campo, Castán, Ferrer, Marco, Milagro, Senosiain, Simón, i Vives. D'aquest 18 uns eren grans o malalts, d'altres joves i valents. Tots s'ajudaven els uns als altres i s'estimaren fins a morir: Els joves van decidir no abandonar mai els altres. I si arribava l'hora, anirien tots junts al martiri, com així va passar el dia 19 d'octubre de 1936. Abans, però, van haver d'aguantar moltes tribulacions i temptacions contra la fe i la castedat, sense que mai ningú no defallís.

 

 

Eren dos quarts de cinc de la tarda. Per ordre del Comité de Cervera, tots es reuneixen al pati de la finca per a poder-los fer una fotografia. El G. Francesc Bagaria és separat del grup. El fan pujar a un cotxe per portar-lo a Cervera. Pero el cotxe no s'engega de cap manera. Aleshores tanquen el G. Bagaria a un corral del costat, i des d'aquella finestra el Germà va ser tetimoni de l'empresonament dels seus 18 companys de comunitat. Es van obrir les portes del portal gran del pati. Van entrar nombrosos milicians armats amb fusells i metralladores. I van procedir immediatament a posar en una columna amb quatre de fons els màrtirs de Mas Claret. Aquella processó avançava entre cordes i era seguida d'un gran piquet. Els màrtirs anaven lligats pel braç. Van baixar els set esgraons que hi havia al pati, van passar pel davant de la capella i van seguir pel camí que travessa el torrent.

Durant aquest trajecte, els màrtirs perdonaven els seus perseguidors, i ells mateixos eren perdonats amb l'absolució sagramental, que els sacerdots anaven donant a cada un, segons manifestaren després públicament els assassins, els quals comentaren també que els màrtirs, una vegada arribats al lloc del martiri, s'anaven posant de genolls, es donaven cops al pit, i en rebre la descàrrega de la metralladora, queien de cara a terra «com si fessin genuflexió». La metralladora es va encasquetar, i alguns quedaven en agonia. ¡Mare meva! ¡Mare meva! cridava un màrtir en aquesta situació, fins que fou asfixiat amb un grapat de palla encesa a la seva boca. Un pagès que treballava a uns 150 metres, va veure passar els màrtirs i va sentir el llarg reguitzell de trets de metralladora. Poca estona després va contemplar com una gran fumada cobria tota la vall del Mas Claret. Els cadàvers van cremar des del dia 19, dilluns, fins el dia 23, divendres, festa del P. Claret. El foc fou atiat contínuament per quatre milicians que van enterrar les últimes deixalles allí mateix el dia 23 a primera hora. Més tard foren recollides i traslladades al Panteó Claretià, que hi ha al Cementiri de Cervera.