::Inici >El Dog Alemany

El Dog Alemany

DOG ALEMANY- GRAN DANÈS


Origen

A una moneda grega que es remunta a l'any 36 abans de Jesucrist, apareix gravada una forma de gos molt semblant al Dog alemany actual; es considera per això que el seu origen sigui hel·lènic. Per alguna cosa ha sigut definit com “ l'Apol·lo dels gossos”. Però d'això es tenen noticies més exactes i irrefutables un segle més tard. A l'any 407, en efecte, Alemanya, la Gàl·lia, part de Itàlia i Espanya, foren envaïts per l'antic poble asiàtic dels alans, que portaven amb si quantitat de potents gossos Mastins.

A Alemanya, van quedar admirats per aquells magnífics animals, capaços de batre's victoriosament amb ossos i senglars; una vegada desapareguts els bàrbars invasors es va iniciar una selecció creuant aquells mastins amb els Llebrers irlandesos. Van sortir aquells gossos de gran mida, esvelts, àgils i bonics que avui es coneixen a molts països precisament amb el nom d'Alans; a Anglaterra se'ls coneix amb el nom de Gran Danès, però res han de veure amb Dinamarca els Dogs alemanys.

 

Aspecte

És un gos gegant que reuneix el seu aspecte noble amb la robustesa, la força i amb l'elegància. La alçada mínima del mascle ha de ser de 80 cm i la de la femella de 72 cm, sent més preuats els exemplars que superin aquestes mides. El pes del Dog alemany, amés, deuria d'aproximar-se als 60 kg. Té el cap allargat, estret, amb un accentuat stop i canya nasal més bé ampla; coll llarg i musculós; extremitats anteriors perfectament aplomades, les posteriors amb cuixa ampla; peus rodons, amb les ungles curtes i fosques.


La cua, de llargada mitjana, arriba a la punta del sofraja. Els ulls són rodons, preferiblement foscos, d'expressió viva i intel·ligent, les orelles tallades, són llargues i acaben en punta, deuen ser portades dretes. Les dents blancs i ben desenvolupats deuen tancar en tisora. Tots els Dogs alemanys tenen el pel curt, espès, adherent i brillant. Els distints colors del mant indiquen les diferents variants. El Dog negre, particularment, deurà de tenir el mant de color negre laca brillant, amb els ulls foscos. Mentre que al Dog denominat blau, es toleren els ulls més clars.


Caràcter

Equilibrat per naturalesa, es torna agressiu només quan les circumstancies el requereixen, especialment quan l'amo es veu amenaçat per estranys. Peró es un gos fonamentalment bo, afectuós i pacient.


Utilització


A la seva llarga existència el Dog alemany ha sigut gos de combat, de caça, de passeig, de guarda i de defensa personal. Actualment es fa servir com a gos de guarda, però es molt buscat especialment per les seves qualitats de bellesa i cordialitat.