Camins empedrats
En els camins tradicionals, ja siguin camins de ferradura, camins de carro, corriols o camins ramaders, l’element pedra és molt present, tant a les vores amb marges protectors com en el mateix empedrat del camí.
Aquests elements de pedra dels camins no són continus al llarg d’un camí sinó que els trobarem en diferents trams segons les necessitats d’aquest. Així tenim que els trams empedrats només ho eren en aquells indrets de forts pendents o en llocs on les aigües de la pluja el podien malmetre més. Igual passa amb els marges, alts o baixos, que eren aixecats segons la necessitat i orografia del terreny.
Al llarg dels segles van haver-se de construir molts quilometres de camins de ferradura o de bast per tal de poder accedir al tros o a les terres de conreu, creant-se tota una xarxa de camins secundaris per tal de poder-se comunicar amb els camins principals.
És precisament en la xarxa de camins de bast on trobarem més trams empedrats, si bé les mostres actuals són una petita part del total que deuria existir ja que al igual que amb la resta del patrimoni arquitectònic rural aquests camins s’han vist molt perjudicats pels nous traçats de carreteres o ampliacions de camins per poder transitar vehicles de quatre rodes.
La construcció i manteniment dels camins anar sempre a càrrec del veïns d’aquest, aquesta norma quedava ben estipulada en les diferents ordinacions de cada municipi.