Arquitectura Rural
Arneres
L’arnera és un tipus d’arquitectura rural relacionada amb l’obtenció de la mel o amb el seu procés: l’apicultura. Hem de tenir present que la relació de l’home amb les abelles és tan antiga com la pròpia humanitat. Primer com a depredador dels eixams salvatges (aquí, a la Conca de Barberà, tenim la mostra de les pintures rupestres del mas d’en Ramon Bessó al terme de Montblanc). A la nostra comarca, a l’igual que en tot el país, l’aprofitament de la mel i la cera ha estat sempre una constant amb els corresponents alts i baixos depenent dels diferents episodis de la història: augments de població, epidèmies, guerres, sequeres... Si bé eren pocs els qui s’hi dedicaven de forma professional i molts els que tenien unes poques arnes pel consum familiar.
En aquesta estructura rural que he comentat també hi formava part l’obtenció de mel (únic sucre durant molts segles) i cera (necessària pels ciris) de les abelles. Amb aquesta fi eren agafats els eixams silvestres i posats dins de l’arna o rusc per tal de semidomesticar les abelles, si bé com diu la dita: les abelles són bestiar que no coneix l’amo, Aquestes arnes molts cops quedaven instal·lades arrecerades en un marge o en una balma, però altres cops la seva ubicació era molt més sofisticada, construint-se corrals d’arnes, banqueres, arneres, seguers o altres tipus de construccions que varien de nom segons l’indret on estan localitzades.
Constructivament l’arnera és un espai deixat en un marge per ubicar-hi l’arna en forma vertical. Normalment es tracta d’un marge orientat a migdia per aprofitar el màxim les hores de sol. Hem de tenir present la previsió que s’havia de tenir en aquestes construccions ja que l’espai per l’arnera havia de deixar-se en el moment d’aixecar el marge de pedra.
L’arna utilitzada en les arneres podia ser de qualsevol dels tipus existent: arna de tronc, arna de canya o de sarga, arna de suro, arna de fusta o comú. Altres cops l’arna era qualsevol estri possible per a tal fi (una portadora vella, una capsa de llauna...).
Els avantatges d’una arna col·locada dins d’una arnera eren bàsicament la protecció sobre les inclemències meteorològiques com ara la pluja i el vent, i el que era més important, la protecció dels atacs dels depredadors, ja que només quedava descoberta la cara de l’arna on hi havia les piqueres d’entrada i sortida de les abelles i que era la part que elles podien controlar per defensar-se.
Aquest tipus de construcció el podem trobar com una sola arnera aïllada o bé en grup o conjunt d’arneres.
El terme de Solivella és on hi ha més localitzacions d’arneres de tota la comarca, si bé també es poden trobar a altres municipis. El conjunt d’arneres més important localitzat fins al moment té 14 arneres de marge (una està excavada al terra) repartides en diferents marges, totes al voltant d’una barraca de pedra seca amb la volta de lloses i amb una cisterna interior que segurament deuria ser utilitzada per l’apicultor. A la llinda d’una arnera hi ha gravades les inicials “J.P.E.”