L’arquitectura rural està basada en construccions relaciones amb un món agrari i amb l’economia de subsistència d’un món rural avui ja desaparegut. Són construccions senzilles pensades per un ús concret i on la pedra és el material bàsic empleat. La major part de construccions són aixecades amb la tècnica de la pedra en sec sense cap tipus d’argamassa.
A la Conca de Barberà aquest tipus d’arquitectura és molt rica, variada i alhora dispersa, amb diferents tipologies que depenen de l’ús i aprofitament al que estaven destinades. Així doncs, trobem elements d’arquitectura rural en l’aprofitament de la terra pel seu conreu, en la necessitat de aixoplugar-se o resguardar-se de les inclemències meteorològiques, en l’aprofitament de l’aigua, en l’obtenció i transformació de matèries com l’aigua, la calç, el guix o l’argila, en l’explotació de la ramaderia i altres animals o en les vies de desplaçament o comunicació com camins i ponts. Tot aquest ampli ventall proporciona una rica mostra de construccions etnològiques dignes de ser destacades i catalogades com a patrimoni cultural.
|