Arquitectura Rural
Patrimoni Arquitectònic Oblidat
Tot aquest ric patrimoni arquitectònic repartit per la Conca de Barberà està en procés de desaparició, ja que no té ni la utilitat ni el ús pel que fou construït. Si actualment podem afirmar que el treball al camp o treball de pagès està en fase de abandonament, les construccions rurals ja fa molts anys que passaren per aquesta fase. De marges de pedra seca fa molt temps que ningú en fa, i encara més enrere hem d’anar per recordar la construcció de les ultimes 
barraques de pedra seca (la barraca de la comarca amb data inscrita més moderna és de 1925) .
El transcurs dels anys, amb les seves corresponents nevades, pluges, glaçades, el vent i altres inclemències meteorològiques han anat fen estralls sobre les construccions rurals. La vegetació també és un fort enemic de moltes construccions, les seves arrels aconsegueixen tirar a terra la feina feta en marges, barraques i altres elements d’arquitectura rural. Anys enrere, quan tots aquests elements tenien una utilitat, eren els mateixos pagesos els encarregats de mantenir-les. Fa ja molts anys que no ningú realitza treballs de manteniment en aquestes construccions, només alguns casos puntuals. És per tant un procés, lent però constant, que porta a la pèrdua de molts d’aquests elements arquitectònics.
Hi ha uns altres processos, molt més accelerats, que també incideixen amb la pèrdua d’aquests patrimoni. Es tracta de la construcció de infraestructures, com autovies, traçat del TGV, carreteres ... o el creixement dels nuclis urbans de les poblacions de la comarca, així com la proliferació de polígons industrials on abans hi havia terres de conreu.