La Conca de Barberà és una comarca interior situada a l'extrem sud-occidental de Catalunya. És una de les comarques catalanes més clarament definides des del punt de vista geogràfic; una de les més antigues des del punt de vista històric i de nom emprat ja al segle XVII. Nom que, curiosament, no prové de la seva capital, Montblanc, sinó d'un petit municipi: Barberà de la Conca.
La Divisió comarcal de 1936 unifica tres zones limítrofs però que pertanyen a tres comarques naturals diferents:
La Conca estricta (sector centre i sud de la comarca). És una depressió formada per les conques dels rius Francolí i Anguera, compren els municipis de Vilaverd, Montblanc (capital), L'Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Blancafort, Senan, Pira, Barberà de la Conca, Forès, Solivella, Sarral i Rocafort de Queralt.
La Baixa Segarra (sector nord de la comarca). És la zona sud de l'altiplà de la Segarra, la diferent orografia i, sobretot, les deficients comunicacions amb la resta de la Conca de Barberà, han fet que aquesta zona demanés la segregació per formar una comarca. Comprèn els termes de Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant, Savallà del Comtat, Llorac i Santa Coloma de Queralt (capital).
El sector nord-est de les Muntanyes de Prades (sector sud-occidental de la comarca). Les muntanyes de Prades foren repartides entre les comarques veïnes, així passaren a formar part de la Conca els municipis de Vallclara i Vilanova de Prades, tanmateix algunes terres passaren als municipis de Vimbodí i Poblet, L'Espluga de Francolí i Montblanc.
Un cas apart és el municipi de Vallfogona de Riucorb, que pertany a la conca del Riu Corb però fou adherit a la Baixa Segarra.