+ Trens, - TGV
Només fa uns dies que s’ha inaugurat a corre cuita l’estació del Tren de Gran Velocitat del Camp de Tarragona, el que a primer cop d’ull pot semblar una bona notícia pel que fa al transport ferroviari, resulta esdevenir el final d’un llarg cúmul de prioritats mal enteses, des d’una òptica social i ambiental, a l’hora de planificar el transport públic al nostre país. Que el TGV per si sol no resol el problema del transport públic a les comarques de Tarragona o Catalunya és una evidència quan es tenen en compte dades com les següents: el TGV és un transport que només utilitza el 5% de la població, però que paradoxalment és objecte actualment del 95% del pressupost anual en inversió ferroviària al nostre país (s’han invertit, en els darrers anys, 400 milions d’euros en el TGV). Per contra, el servei de rodalies i regionals, que utilitza el 95% dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya diàriament per anar a treballar, estudiar o desplaçar-se, acumula, malauradament, un dèficit històric insuportable en inversió de millora i manteniment.
Aquesta deixadesa crònica ha portat a situacions límit com la que hem viscut a Catalunya des de l’1 de setembre, que ha fet, per exemple, que els catalans i catalanes haguem perdut, “només”, prop de 20 milions d’euros en jornades de treball per culpa dels retards, segons un estudi publicat recentment. Aquest ha estat doncs, el punt en comú entre els governs del PP i PSOE des de
En un racó de l’agenda de Margarita Álvarez (ministra de Foment) ha quedat millorar tant la freqüència dels trens, com la seguretat i l’atenció al client, o agilitzar que
Núria Cuevas i Jordi Solé
Joves d'Esquerra Verda de Tarragona
(article publicat a El Punt i al gratuït Aquí)