equipaments / habitatge / educació / ocupació / participació / oci
1.1. MANCA D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS PER ALS I LES JOVES
Hi ha algun equipament gestionat i adreçat a joves? Actualment a Tarragona no. És necessari que els i les joves de la ciutat, de tots els racons, trobin espais veritablement gestionats i adreçats a joves. Calen espais físics i virtuals a aquests efectes. Cal que l’Ajuntament estructuri espais per a que la joventut pugui desenvolupar les seves iniciatives.
L’actual Hotel d’Entitats de Tarragona no compleix amb aquesta funció descrita. La gestió que fa d’aquest equipament l’àrea de relacions ciutadanes de l’Ajuntament és de gestió directa, a través d’una empresa privada. No s’ha fomentat l’aplicació d’un model participatiu de les entitats que hi són presents, ja que treballen aïlladament, i que per tant no respon al model de Casal de joves, fonamentat a més en l’autogestió, que proposa Joves d’Esquerra Verda de Tarragona i ICV-LP, a unes instal·lacions més àmplies. Proposem la creació d’espais que promoguin la implicació dels i les joves de la ciutat en el desenvolupament d’un veritable espai de participació, afavorint a més el sentiment de pertinença de les entitats al projecte.
........
1.2. INSUFICIENT PROMOCIÓ PÚBLICA D’HABITATGE I POLÍTICA DE SÒL
Reclamem la necessitat de fer més habitatge protegit a Tarragona, perquè patim un greu problema. L’elevat preu dels pisos ha deixat fora de la possibilitat d’accedir al mercat immobiliari els i les joves, que no es poden emancipar.
Considerem que la construcció actual de només tres promocions de pisos protegits per part del Servei Municipal de l’Habitatge és totalment insuficient per atendre les necessitats dels i les joves de Tarragona. Reclamem que l'Ajuntament de Tarragona creï un Registre de Sol·licitants d'Habitatge, a fi de tenir una font estadística fiable de les persones que en demanen i a partir del qual es pugui elaborar un pla local de l’habitatge que atengui les necessitats reals.
Reclamem també que l’habitatge social s’impulsi sense concentrar-lo bàsicament en un indret, per evitar l’aparició de barris homogenis benestants i altres d’humils segregats, com ha promogut l’Ajuntament de Tarragona fins ara en les escasses promocions d’habitatge protegit que s’han dut a terme.
D’altra banda, pagar una part del lloguer d’un pis als i les joves tarragonins a través del programa “Lloguer Jove”, és una proposta caritativa que no millora la situació del problema de l’habitatge a la ciutat, ja que no incideix en el preu del lloguer o en el de la compra de l’habitatge. Cal una política d’habitatge de drets i no de xecs. Cal parlar de política del sòl i de promoció pública d'habitatge de lloguer i de compra a Tarragona.
........
1.3. PROGRAMES EDUCATIUS INEXISTENTS O ANECDÒTICS
La nostra valoració de la política de joventut en relació a l’educació cal dir que és molt negativa. Per una banda perquè l’educació des d’aquesta àrea s’entén com allò acadèmic (amb algunes aules d’estudi, amb alguns recursos escolars...) i de partida aquest és un error. Per altra banda perquè projectes i programes educatius de caire ampli i global són inexistents o bé anecdòtics (com el programa Èxit que no deix de ser un bolet!). I també perquè no hi ha una estructura ni un marc que englobi (per tant que potenciï, faciliti i doni força) a l’educació dels i les joves de la ciutat. Estem parlant per exemple del molt esperat Institut Municipal d’Educació i que creiem vital per a crear les condicions idònies per construir la ciutat educadora que tots i totes volem.
Un altre aspecte que demostra la poca importància que se’ls hi dóna als i les joves actualment en aquest ajuntament, en l’àmbit educatiu, és la baixa representació d’entitats joves a la redacció i al desenvolupament del PEC (Projecte Educatiu de Ciutat).
........
1.4. MANCA D’UNA POLÍTICA REAL D’OCUPACIÓ
Pel que fa a l’àmbit de treball respecte a les polítiques joves cal dir que és un àmbit que s’estan fent coses amb molt poca incidència en la globalitat dels i les joves. Actualment sembla que es faci més èmfasi a premis (que només arriben a uns quants) i polítiques de façana (amb poc pressupost i poca ambició) que no pas unes polítiques reals d’anàlisi de la realitat i de propostes consensuades amb els agents implicats i d’acció a tota la població. Per exemple no hi ha cap mesura que doni continuïtat a allò que es realitza en l’àmbit de l’educació de joves i polítiques de treball. Una altra mesura important és la relació entre treball i sindicats cosa que actualment és impensable, malauradament. Aquest aspecte, el del treball, dintre les polítiques de joves, té molt poc pes; i cal tenir clar que per a potenciar l’objectiu més ampli de l’emancipació (entesa com el dret del jove a escollir) i al desenvolupament global com a persona, és bàsic. Com pot una persona desenvolupar la seva vessant lúdica i d’oci sinó té una dedicació laboral digne?.
........
1.5. NUL FOMENT DE
Pel que a la participació, cal dir que dintre del govern de l’actual Ajuntament és inexistent: hi ha alguna plataforma o marc que faci sentir la veu dels joves de la ciutat, que doni valor a les seves accions, que faci que la política de la ciutat es vegi guiada pels seus criteris? NO. Creiem que si no es té en compte aquest aspecte el que s’està fent és no fer participar als joves. Per començar no hi ha cap ens que garanteixi la participació, actualment. Des de Joves d’Esquerra Verda creiem que cal construir plataformes de joves, representatives de tota la ciutat que puguin expressar la veu i marquin les guies de la política jove a l’Ajuntament. Aquesta feina no és fàcil, ja que durant molts anys s’ha propiciat el mutisme d’aquest sector, i la societat civil sola no és prou forta per poder trencar-lo. Si veritablement es creu en la participació, si realment es veu necessària la participació jove en l’Ajuntament, no podem esperar més sense un Consell Local de Joventut que funcioni, Tarragona necessita els i les joves per construir la ciutat de tothom.
........
1.6. FALTA D’ALTERNATIVES D’OCI NO COMERCIAL
L’actual política en l’àmbit del lleure se centra en el fet de facilitar noms i adreces (dels quals molts són erronis) i de veure-ho com un temps per entretenir els i les joves, amb alguns programes bolet.
No creiem que sigui gaire útil el llistat d’entitats de lleure que hi ha penjat en la web de joventut per incompleta, incorrecte i de difícil accés. No creiem que tot el que pot fer l’ajuntament com a difusió sigui editar guies i penjar dades a la web. Creiem que cal que des de l’ajuntament s’entengui el lleure com un recurs per als i les joves de desenvolupament, i per tant cal facilitar, per exemple: formació i assessorament, difusió adreçada als joves...
Podem veure com entén l’actual ajuntament l’oci i lleure dels i les joves de la ciutat, per exemple amb els esforços, els recursos i els diners que esmerça en garantir locals i espais per a un tipus d’oci nocturn comercial i no el mateix esforç per garantir altres alternatives d’oci. Concretament per què l’ajuntament no obre les portes dels seus museus i equipaments socioculturals a la nit i no posa un bus nocturn per la ciutat, en canvi es potencien que en els bars i zones de copes.
........