TEXT DE DESCARTES JUNY 2006 PAU CURS 2005-2006
Però vaig advertir immediatament que mentre volia pensar així que tot és fals, era necessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa; i observant que aquesta veritat: «penso, per tant sóc», era tan ferma i segura que les suposicions més extravagants dels escèptics no eren capaces de fer-la trontollar, vaig jutjar que podia rebre-la sense escrúpol com el primer principi de la filosofia que cercava.
Vaig examinar després atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cap cos i que no hi havia món ni cap lloc on jo em trobés, però que no podia fingir, per això, que jo no fos, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensava que podia dubtar de la veritat de les altres coses se’n seguia molt certament i evidentment que jo era, mentre que amb només deixar de pensar, encara que tota la resta que havia imaginat fos veritat, no tenia ja cap raó per creure que jo era, vaig conèixer per això que jo era una substància tota l’essència i natura de la qual és pensar, i que no necessita de cap lloc per ésser, ni depèn de cap cosa material; de manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual jo sóc el que sóc, és enterament distinta del cos i, fins i tot, més fàcil de conèixer que aquest i, encara que el cos no fos, l’ànima no deixaria de ser tot allò que és.
DESCARTES. Discurs del mètode, IV
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions–al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]
a) «escèptics»
b) «substància»
Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. I cal remarcar que dic de la raó, i no de la imaginació ni dels sentits. Així, encara que vegem molt clarament el Sol, no hem de jutjar per això que ha de tenir la grandària amb què el veiem; i molt bé podem imaginar distintament un cap de lleó unit al cos d’una cabra, sense que calgui concloure per això que existeix realment aquest ésser quimèric; perquè la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat, però sí que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tenir algun fonament de veritat, ja que no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament. I, per tal com els nostres raonaments no són mai tan evidents ni tan complets durant el somni com durant la vigília, encara que, de vegades, les nostres representacions mentre somiem siguin tan vives i nítides, o més, la raó ens diu també que, com que els nostres pensaments no poden ser tots vertaders perquè nosaltres no som totalment perfectes, allò que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infal·liblement més aviat en els que tenim estant desperts que no pas en els nostres somnis.
DESCARTES. Discurs del mètode, IV
«... la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat.»
Comentari de text I
En fi, si encara hi ha homes a qui les raons que he presentat no han convençut prou de l’existència de Déu i de l’ànima, vull que sàpiguen que totes les altres coses de les quals pensen que potser estan més segurs, com ara que tenen un cos, que hi ha astres, i una terra, i altres semblants, són, això no obstant, menys certes. És veritat que tenim una seguretat moral d’aquestes coses tan forta que el dubte sobre la seva existència semblaria una extravagància. Tot i això, si el que està en qüestió és la certesa metafísica, no es pot negar […] que tenim motius suficients per excloure la seguretat completa quan ens adonem que igualment podem imaginar, en un somni, que tenim un altre cos i que veiem altres astres i una altra terra, sense que això sigui així. Doncs, ¿com sabrem que els pensaments que se’ns ocorren durant el somni són falsos, i que no ho són aquells que tenim desperts, si moltes vegades succeeix que els primers no són menys vius i manifests que els segons? I per molt que estudiïn els millors enginys, no crec que puguin donar cap raó que pugui apaivagar aquest dubte, si no és que pressuposen l’existència de Déu. Així, en primer lloc, aquesta mateixa regla que abans he acceptat, a saber, que les coses que concebem molt clarament i distintament són totes vertaderes, aquesta mateixa regla rep la seva certesa només del fet que Déu existeix i és un ésser perfecte.
DESCARTES, Discurs del mètode
1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. En les sis qüestions següents, trieu l’única resposta que considereu vàlida (no cal justificar-la). Cada resposta errònia descompta el 33% de la puntuació prevista per a cada pregunta. Per contra, les preguntes no contestades no tindran cap descompte.Escriviu les vostres respostes en el quadernet de respostes, indicant el número de la pregunta i, al costat, la lletra que precedeix la resposta que considereu correcta (a, b, c o d).
[0,5 punts per qüestió encertada]
2.1. En aquest text, Descartes suggereix que una certesa metafísica és diferent de la seguretat moral:
a) perquè tothom té una certesa metafísica.
b) perquè ningú no podrà tenir mai una seguretat moral de res.
c) perquè una certesa metafísica és una certesa tan forta que res en absolut
no seria una raó en contra seva.
d) perquè una certesa metafísica és una certesa tan forta que res del que ha
passat fins ara no l’ha fet trontollar.
2.2. Una idea clara i distinta, per a Descartes:
a) només ho pot ser de les coses externes.
b) només ho pot ser del geni maligne.
c) és vertadera.
d) només la té Déu.
2.3. Quina d’aquestes tesis és defensada en el text?a) No hi ha astres, perquè la vida és un somni.
b) Totes les idees que tenim són vertaderes.
c) Les idees clares no poden ser distintes.
d) La mera seguretat moral que hi ha astres no garanteix que tinguem una
certesa metafísica que hi ha astres.
2.4. Quin d’aquests raonaments expressa un argument bàsic en la concepció
cartesiana del coneixement?
a) El fet que hi ha un món extern és una raó per creure en Déu.
b) La certesa que Déu existeix és una raó per creure que algunes de les
nostres idees són representacions vertaderes.
c) La certesa que hi ha un món extern és una raó per creure en Déu.
d) Perquè sé que Déu existeix, puc saber també que hi ha un geni maligne.
2.5. Quina d’aquestes afirmacions sobre el coneixement va defensar Descartes?
a) Totes les nostres idees són impressions.
b) Totes les nostres idees són clares.
c) La idea de Déu és innata.
d) Només Déu pot tenir la idea de Déu.
2.6. La concepció del coneixement humà de Descartes el converteix en un filòsof:
a) racionalista.
b) agnòstic.
c) empirista.
d) escèptic.
3. Compareu la concepció que té Descartes dels sentits —i de la seva funció en el coneixement humà— amb alguna altra concepció diferent. [3 punts]
4. Esteu d’acord amb l’argument de Descartes que la certesa quotidiana i ordinària sobre l’existència del món extern no és una certesa absoluta? Raoneu la resposta.[2 punts]