La reullada
Vegueria Penedès
Hores d’ara ningú posa en dubte que el Penedès sigui una mateixa comunitat territorial. Presenta tot un seguit d’element comuns que es manifesten arreu del territori.
D’entrada cal assenyalar, l’especialització vitivinícola que dibuixa avui els límits poètics del Penedès i posa sobre el mapa vitivinícola internacional el territori, d’altra banda, es denota una cultura i festivitat popular comuna, on el folklore tradicional català es troba molt arrelat presentant fins i tot particularitats. També cal assenyalar, les formes de poblament o l’estructura dels assentaments urbans, fruit del passat històric i agrari del territori. Així com les figures de reconeixement de la qualitat dels productes agraris (DO). Ja per acabar, cal considerar els aspectes físics, on l’homegeneïtat ve presidida per l’alternança del conreu de la vinya i la vegetació natural, en una gran plana litoral que s’obra al mar.
Cadascun d’aquests elements són tan sols alguns aspectes que justifiquen la presència d’una unitat territorial específica. Resulten elements, que reforcen la identitat territorial per ser comuns i repetitius al llarg del territori, es per aquest motiu que no es estrany que existeixi un sentiment generalitzat de pertinença a una mateixa comunitat per part de la població local. Aquest fet resulta clau quan es volen desenvolupar polítiques d’ordenació territorial des de la iniciativa local i explica l’existència de planejaments que sense una participació social sòlida no existirien com el Catàleg del Paisatge del Penedès o el Pla Director Urbanístic del Penedès. Aquesta pressió social en matèria de planejament territorial, es manifesta ara amb la voluntat tant dels agents públics com privats territorials de crear un vegueria pròpia, amb la idea encertada, de gestionar des del territori el futur del propi territori.
Amb la nova ordenació territorial de Catalunya es preveu la creació de 7 vegueries. La possible vegueria Penedès, quedaria emmarcada dins la vegueria Àrea Metropolitana de Barcelona (Alt Penedès, Garraf i Anoia ) i Camp de Tarragona (Baix Penedès).
Amb la no creació de la vegueria es tem la desvirtualització identitària, paisatgística, i cultural del territori com a conseqüència de l’augment de la població, la dispersió urbana o la refuncionalització d’espais lligat a les influències de l’AMB, com ho demostra l’intent de creació del CIM Penedès.
Quan es plantegen aspectes relacionats amb els límits administratius de la nova vegueria sorgeixen els primers dubtes. D’entrada es proposa encabir-hi quatre comarques que encara que disposin de cert potencial econòmic i en conjunt s’anivellin demogràficament a la resta de vegueries, no presenten uns límits administratius transparents, respectuosos amb les diferents realitats territorials. La comarca de l'Anoia, és la que presenta més problemes de concordància geogràfica i límits administratius (Conca d’Òdena, Altiplà de
En definitiva, la creació de la vegueria amb els límits administratius que es proposen, aconseguiria el repte ja històric d’unir el Penedès, però ignoraria la possibiltat de col·locar al lloc corresponent altres espais, entrant en la delicada i complicada divisió territorial, essent aquest un dels principals entrebancs que es pot trobar la creació futura de la vegueria.
No obstant, es pot plantejar la possibilitat de donar l’oportunitat als municipis d’escollir la vegueria que vulguin pertànyer. Si ens fixem amb el mapa municipal d’acceptació de la vegueria editat per
Com a vegueria, es perfectament justificable la possiblitat de gestionar-la amb la voluntat de mantenir la ruralitat i els valors naturals enmig de dos pols urbans consolidats, l’àrea d’influència de Barcelona i la de Tarragona, seguint amb la voluntat general de limitar la urbanització, la degradació dels espais naturals i la potenciació de les activitats econòmiques al territori.