La reullada
La pedra seca a les Garrigues
Un recurs un paisatge
Terra de pa, terra d'oli, terra eixuta i pelada, terra amorosa i soferta, quina poesia tens! - Joan Santamaria-
L'obra del pagès
Els pagesos tenen un paper cabdal com a gestors del territori, la seva activitat controla i ordena l’espai agrari i el protegeix davant els possibles riscos naturals. L’activitat del pagès confecciona uns espais marcats per la disposició racional dels camps de conreu perfectament delimitats i marcats per la sinuositat, desafiament i integració en el paisatge de les construccions de pedra seca. La importància d’aquesta mena de construccions no recau tant sols en la seva influència paisatgística, digne d’admiració, sinó també en la seva importància historico-artística, ja que representen verdaderes obres d’art d’arquitectura popular.
L'olivera i la pedra seca, símbols comarcals
Les característiques físiques de la comarca de Les Garrigues, amb uns relleus de muntanya mitjana i baixa pertanyents a les acaballes cap a ponent de les Serralada Pre-litoral catalana, així com els factors ambientals marcats per un clima mediterrani continental, esdevenen els principals limitadors del desenvolupament de l’agricultura. La irregularitat física del territori no ha estat, però, el gran limitador, ja que la col·lonització agrària (s-XVIII-XIX) mostrà fins a quin punt era capaç l’home de desafiar la natura. L’adaptació de noves zones per a poder-hi conrear feu enfilar l’activitat agraria fins a les cotes més elevades i aquí les tècniques constructives de pedra seca hi tingueren un paper vital per al bon desenvolupament de dita activitat.
La dependència climàtica de l’agricultura de secà ha afavorit la implantació de conreus amb una gran resistència davant les inclememències climàtiques (escassa pluviometria, elevada insolació, dèficit hídric a l’estiu, periodes de sequera, boires gebradores, etc). Aquestes espècies són l’olivera i l’ametller, que ocupen gran part de la superfície agraria utilitzada a la comarca. D’aquestes dos la que pren més significació és el conreu de l’olivera, d’aquí que a la comarca se la relacioni amb un “jardí d’oliveres”.
La generalització d’aquest conreu té a veure amb l’estada del ducs de Medinaceli, després dels de Cardona, al castell d’Arbeca, el palau-castell més bell de Catalunya construit al XV pels ducs de Cardona i avui en ruïnes. Els ducs de Medinaceli tingueren la iniciativa d’exportar des del mediterrani oriental una espècie d’olivera altament resistent a les extremitats climàtiques i que amb els anys aconseguiria prendre unes característiques fisiològiques i propietats pròpies diferenciant-se de l’espècie antecessora i distingint-se com la varietat d’oliva arbequina. L'oli que es produeix a les Garrigues és emparat per la denomincació d'Origen Garrigues i és considerat un dels millors de món.
Només cal passejar-se per la comarca per adonar-se’n de la dualitat existent entre l’olivera i la pedra seca. La interrelació a l’espai entre aquests dos elements i la vegetació i relleu esquerp dibuixen un paisatge únic i singular que distingeix la comarca dins el context català.
La importància de la geomorfologia garriguenca
Les Garrigues presenta dos grans unitats paisatgístiques, la primera d’elles, les Garrigues altes, correspona les vessants nord-occidentals de
Les pedra seca, un tresor de la terra
S’entenen com a construccions de pedra seca aquelles que únicament utilitzen la pedra com a material bàsic, sense cap material de cohesió ni subjecció. Les modalitats de construcció més usuals al nosrtre país són: els marges, que abancalen el terrenys de conreu de secà per a separar les propietats, dividir els camps dels camins, contenir la terra, evitar-ne l’erosió, etc; les cabanes que servien d’aixopluc, de magatzem o de refugi; els aljubs que serveixen per a l’aprofitament dels recursos hídrics, mitjançant la reducció de l’evaporacó de les aigües freàtiques que afloreixen a la superfície, entre d’altres.
La singularitat de les construccions garriguenques
Les construccions de pedra seca es distribueixen arreu de la mediterrania àrida. A Catalunya són nombroses les comarques que presenten construccions d’aquests tipus, però prenen especial rellevància a la comarca de les Garrigues. Aquí les construccions són distants a la resta del territori català tant pel que fa a les tècniques constructives com a la transformació del paisatge agrari o bé la tipologia dels conreus que les envolta. La geomorfologia garriguenca marcada per relleus abruptes i roques sedimentaries, que afloren a la superfície, dóna peu a la formació de pedres planes, les quals després de ser treballades són aparellades de manera regular i contínua, d’aquesta manera els abancalements poden prendre formes carreuades.
Mentre que a la resta d’indrets la pedra s’agafava directament de terra, a les Garrigues no era ben bé així, aquí la pedra era tallada, trossejava, afaiçonada i moltes vegades transportada des de les pedreres, fet que explica la presència del picapedrers o la generalització d’aquesta tasca entre els agricultors.
Una altra de les peculiaritats de les construccions de pedra seca al nostre territori pel que fa el sistema constructiu, són les cabanes garriguenques i fatarellenques, les quals mostren la transició entre cabanes a base de voltes còniques o de falsa cúpula i les voltes cilíndriques o de canó de la construccó de pedra tallada i picada aparellada.
Així doncs les construccions de pedra seca formen part desde temps immemorials del paisatge de Les Garrigues, bancals i oliveres defineixen avui la humanització del paisatge garriguenc, un paisatge cuidat i de qualitat que mostra entre fondalades i garrics el treball, dedicació, esforç, sentiments i arrelació amb el territori d’aquells qui treballen la terra.
Font: Les construccions de pedra seca a les Terres de Lleida
Un patrimoni amenaçat
L’agricultura catalana de la mateixa manera que a la resta de països desenvolupats es troba en declivi perdent cada cop més pes dins els sectors d’activitat. Tot plegat, repercuteix negativament en la conservació i manteniment d’aquest patrimoni tant important com es la pedra seca. L’envelliment dels agricultors i la consolidació d’una xarxa urbana dinàmica al voltant de la ciutat de Lleida generadora de llocs de treball lluny del camp ha propiciat l’abandonament de les terres així com també de les construccions de pedra seca. Tanmateix cal assenyalar el perill que representa la construcció del canal Segarra - Garrigues amb l’esperada concentració parcel·lària. Aquesta tècnica de partició i agrupació de les propietats així com les obres d’emmagatzematge, transport i distribució de l’aigua poden representar la desaparició directa d’aquest patrimoni. Al mateix temps pot suposar una amenaça per la qualitat de l’oli, dins la denominació d’origen Garrigues, i una acceleració de la pèrdua d’explotacions dedicades al conreu de l’olivera.
La pedra seca, una via per a la dinamització cultural, econòmica i turística de la comarca
El valor artísitco-cultural de les construccions de pedra seca com a element etnològic ha de suposar el punt de partida per a la seva conservació. Aquestes a banda d’esdevenir part del nostre paisatge, expliquen l’evolució, tendències i la relació al llarg dels anys entre els nostres pagesos i la natura. És per això, perquè forma part de la nostra cultura i tradicions que cal conservar i fer conèixer. Això s’aconsegueix donant noves funcionalitats a aquest patrimoni establint activitats econòmiques lligades a l’aproximació i conscienció de la població de la importància d’aquests recursos, encara molt desconeguts. Així doncs les inicitatives de desenvolupament turístic i de dinamització de l’ofici de picapedrer han de servir per a valoritzar el patrimoni, diferenciar i donar un valor afegit al productes agraris i a l’artesania de la pedra i reforçar la debilitada identitat garriguenca.